El delirant testament de Boris Vian

Seixanta-cinc anys despr¨¦s de la seva publicaci¨® original a la petita editorial Vrille ¡ªGallimard ja no volia saber res de l¡¯autor¡ª, la darrera novel¡¤la del franc¨¨s Boris Vian, L¡¯arrencacors ¡ªl¡¯en¨¨sim frac¨¤s de lectors i cr¨ªtica que el va fer emmudir liter¨¤riament per sempre m¨¦s i descartar aix¨ª el projecte inicial de completar una trilogia¡ª, arriba ara en traducci¨® de l¡¯escriptor Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs i com a fruit d¡¯una petici¨® expressa seva a l¡¯editora. Al postfaci, Llu¨ªs arrenca recordant la pregunta que el 1973 llan?ava Francesc Pi de la Serra a la seva can?¨® Igual que ahir: ¡°?Coneixes en Boris Vian?¡±. Ha passat prou temps per haver-se familiaritzat amb la figura d¡¯aquest franctirador, iconoclasta, artista total i nomenat S¨¤trapa Transcendent pel Col¡¤legi de Pataf¨ªsica, per¨° al lector desprevingut que arribi a ell a trav¨¦s de L¡¯arrencacors probablement el sacsegi un desconcert similar al que s¡¯enfronta el protagonista a les primeres p¨¤gines quan, mentre passeja per un penya-segat, divisa una casa a?llada i envoltada d¡¯arbres ins¨°lits. Encuriosit, el psiquiatre Jacquemort, un ¨¦sser ple de car¨¨ncies emocionals que vol contrarestar explorant (sense ¨¨xit) la ment dels altres, decideix entrar-hi i acaba desembocant en una cambra on una dona est¨¤ a punt de portar al m¨®n trig¨¨mins sense cap auxili. Amb el marit tancat en una habitaci¨® per la mateixa muller i la sola ajuda d¡¯una mainadera anomenada Culblanc, Jacquemort es posa a la feina.

El foraster, com el lector, anir¨¤ coneixent un poble i uns habitants, per¨° tamb¨¦ una flora i una fauna, que desafien qualsevol l¨°gica i conformen una mena de dimensi¨® paral¡¤lela, entre absurda i despietada, on hi caben des de fires on els vells es venen com si fossin ramats a aprenents d¡¯oficis que s¨®n sacrificats sense contemplacions, passant per un capell¨¤ que creu en un D¨¦u entregat al luxe i un expiador de la vergonya aliena sobrat de reserves d¡¯or, sense oblidar-nos d¡¯animals parlants i combats de boxa amb el diable. Plena d¡¯un surrealisme i un lirisme molt foscos, sense defugir l¡¯angle grotesc i dotada d¡¯una imatgeria que per moments sembla traduir en paraules l¡¯estat mental que devia posseir a El Bosco en compondre el seu fam¨®s jard¨ª ¡ªen aquesta novel¡¤la, per cert, n¡¯hi ha un de ben digne de passar als annals de la ficci¨®¡ª, L¡¯arrencacors t¨¦ en el seu centre una macabra reflexi¨® sobre l¡¯obsessi¨® maternal per la protecci¨® dels fills que acaba per generar un contraargument sublim de la m¨¤ de la fantasia, i alhora una burla enverinada envers la psicoan¨¤lisi.

De totes maneres, potser caldria renunciar a qualsevol voluntat d¡¯interpretaci¨® al¡¤leg¨°rica i entendre el llibre com un desfogament o un reciclatge art¨ªstic de malsons o patiments interns que el lector segurament mai podr¨¤ copsar del tot. Aix¨°, ¨¦s clar, si es para atenci¨® a aquest comentari enigm¨¤tic que l¡¯autor va deixar escrit a la manera de pr¨°leg frustrat: ¡°Qualsevol similitud amb situacions, persones o paisatges reals ¨¦s buscada vivament. Aqu¨ª no hi ha s¨ªmbols i el que s¡¯hi explica ha passat de deb¨°¡±.

A L¡¯arrencacors, Vian (Ille-d¡¯Avray, Alts del Sena, 1920 ¨C Par¨ªs, 1959) cre¨¤ un m¨®n tan lliure i estrafolari, tan imaginatiu i cruel, com Jonathan Swift a Els viatges de Gulliver, per¨° mentre que l¡¯angl¨¨s cerc¨¤ reflectir sat¨ªricament el seu pa¨ªs natal i promoure una cr¨ªtica encoberta, ell va convertir el deliri (controlat) en el modus operandi del seu m¨®n privat, potser entenent que la realitat de cadasc¨² era tan complexa i inaprehensible que nom¨¦s la mirada pura del boig (que ¨¦s la de l¡¯infant o la de l¡¯artista) podia fer-li just¨ªcia.