La ¡°bufonada¡± del 6 d¡¯octubre de 1934

Davant la possibilitat que el major Josep Llu¨ªs Trapero vagi a la pres¨® per l¡¯actuaci¨® dels Mossos d¡¯Esquadra la tardor passada, a les xarxes socials i a la premsa digital s¡¯ha establert el paral¡¤lel de la seva figura amb la d¡¯Enric P¨¦rez Farr¨¢s, cap de les Esquadres de Catalunya durant uns altres Fets d¡¯Octubre, els del dia 6 de 1934. La comparaci¨®, plana, bin¨¤ria, o b¨¦ els presenta a tots dos com a ¡°tra?dors¡± a l¡¯Estat i en justifica la condemna, o b¨¦ com a comandaments heroics que escullen obeir la legalitat bona, la catalana.

El major encara ha de ser jutjat, per¨° la posici¨® de P¨¦rez Farr¨¢s davant el 6 d¡¯octubre va ser molt m¨¦s complexa del que el catalanisme, i tamb¨¦ la historiografia, han projectat fins ara. A partir de correspond¨¨ncia in¨¨dita i de la documentaci¨® del seu consell de guerra procedents de l¡¯Archivo Hist¨®rico Nacional (AHN) i de fonts poc conegudes, QUADERN aporta nous elements per a la discussi¨® de la seva actuaci¨® i pensament ara fa 84 anys.

L¡¯ordre de Denc¨¤s

El mat¨ª del 6 d¡¯octubre de 1934, Josep Denc¨¤s ¡ªcapitost de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤, facci¨® separatista d¡¯ERC¡ª va assegurar a Enric P¨¦rez Farr¨¢s que es preparava un moviment revolucionari d¡¯anarcosindicalistes, per una banda, i de reaccionaris, per l¡¯altra. El conseller de Governaci¨® va afegir que havia acordat amb Dom¨¨nec Batet, general de la IV Divisi¨® ¡ªm¨¤xim responsable de l¡¯Ex¨¨rcit a Catalunya¡ª, que en cas d¡¯aldarulls intervindria el Sometent, per¨° no els militars, perqu¨¨ part d¡¯aquests podrien estar implicats en un intent de cop contra la Rep¨²blica.

Davant d¡¯aix¨°, el cap de les Esquadres va disposar uns 300 mossos en edificis de Via Laietana, el carrer Jaume I i Fivaller (avui Ferran), a la pla?a de la Rep¨²blica, a l¡¯Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat, on n¡¯hi havia uns 150. P¨¦rez Farr¨¢s comptava des de l¡¯11 de juny amb l¡¯ordre escrita de Denc¨¤s ¡°d¡¯evitar a tota costa que persona que no presenti una ordre signada per mi pugui incautar-se dels edificis de la Generalitat i Parlament¡±. El cap dels Mossos la va guardar per tal que en qued¨¦s const¨¤ncia.

La predicci¨® de sollevament de Denc¨¤s no es compl¨ª. En canvi, vers les vuit del vespre, el president Llu¨ªs Companys va oferir, en un discurs radiat, Barcelona com a seu d¡¯un hipot¨¨tic govern provisional de la Rep¨²blica i va proclamar ¡°l¡¯Estat catal¨¤ dins de la Rep¨²blica federal espanyola¡±. M¨¦s enll¨¤ de la reacci¨® davant l¡¯entrada de ministres de la Confederaci¨® Espanyola de Dretes Aut¨°nomes (CEDA) al govern espanyol d¡¯Alejandro Lerroux i del temor que aix¨° desvirtu¨¦s la Rep¨²blica, encara avui es debat qu¨¨ va motivar el gest.

P¨¦rez Farr¨¢s, lleidat¨¤ de 49 anys ¡ªtres menys que el president¡ª procedia d¡¯una fam¨ªlia de militars liberals. Enginyer militar, havia servit onze anys a ?frica. La seva figura espera encara ser biografiada, per¨° per informacions espigolades per la historiadora Virg¨ªnia Costafreda a Un viatge del president Maci¨¤ per terres de Lleida (2001) a la revista Urtx, se sap que va ser destinat a Matar¨® com a capit¨¤ d¡¯artilleria durant la dictadura de Primo de Rivera. Tamb¨¦ que va conspirar contra Alfons XIII amb el general Eduardo L¨®pez Ochoa i el pol¨ªtic i periodista Rafael S¨¢nchez-Guerra.

A la tardor de 1930 era membre del Comit¨¨ Pro-Llibertat que demanava el retorn de Francesc Maci¨¤ de l¡¯exili. No ¨¦s estrany que, essent aquest tamb¨¦ enginyer militar, i que l¡¯aleshores comandant d¡¯artilleria es pos¨¦s a les seves ordres un cop proclamada la Rep¨²blica, el nou president el nomen¨¦s cap de les Esquadres. Esdevingu¨¦ aix¨ª l¡¯ombra de l¡¯Avi fins a la seva mort i mantingu¨¦ el c¨¤rrec amb Companys.

L¡¯ordre de Batet

El 6 d¡¯octubre, acabada la proclamaci¨®, a un quart de nou del vespre Companys truc¨¤ a Batet per tal que acat¨¦s la Rep¨²blica federal. El general deman¨¤ temps, i un ajudant seu va requerir per tel¨¨fon P¨¦rez Farr¨¢s, en tot moment a Palau, que es present¨¦s a Capitania. Companys es neg¨¤ a deixar-lo marxar si Batet no li adre?ava la petici¨® a ell, cosa que no succe¨ª. Quan P¨¦rez Farr¨¢s es disposava a sopar el van informar que una columna d¡¯artilleria de l¡¯Ex¨¨rcit pujava per Via Laietana.

Donat que era home d¡¯acci¨®, sort¨ª tot sol, amb la pistola a la m¨¤, al seu encontre. En veure¡¯l, el contingent s¡¯atur¨¤ a l¡¯inici de l¡¯edifici Monte Piedad ¡ªla seu hist¨°rica de Caixa de Barcelona¡ª a tres quarts del carrer Jaume I. El seu capit¨¤, el navarr¨¨s de 41 anys Jos¨¦ Fern¨¢ndez Unzu¨¦, del Regiment d¡¯Artilleria de Muntanya n¨²mero 1, avan?¨¤ i es trob¨¤ amb ell a la intersecci¨® amb la pla?a de la Rep¨²blica. Eren, segons P¨¦rez Farr¨¢s, dos quarts de deu.

Fern¨¢ndez assabent¨¤ el cap de les Esquadres de paraula de la proclamaci¨® del ban de l¡¯Estat de Guerra. P¨¦rez Farr¨¢s al¡¤leg¨¤ que ning¨² no li ho havia comunicat i considerava que no l¡¯havia d¡¯obeir. En efecte, Batet havia rebut, cap a dos quarts de nou, l¡¯ordre de Lerroux de dictar el ban, per¨° tamb¨¦ de fer-ho a efectes legals com si l¡¯hagu¨¦s proclamat a les vuit. Malgrat que les l¨ªnies telef¨°niques funcionaven, el general no ho comunic¨¤ a Palau.

El motiu era evident: pretenia sorprendre Companys. El ban requeria ¡°a los rebeldes y revoltosos a deponer su actitud para quedar exentos de pena, los que no sean jefes, si lo hacen en el t¨¦rmino de dos horas¡± a partir de la seva publicaci¨®, i aclaria que ¡°las fuerzas del servicio de Orden P¨²blico, dependientes de la Generalidad ([...] Mozos de Escuadra [...]) pasar¨¢n a depender ¨²nicamente de m¨ª¡±.

Si P¨¦rez Farr¨¢s havia de ser considerat ¡°jefe¡±, a quarts de deu el seu dest¨ª ja era el judici sumar¨ªssim. Despr¨¦s de dir a Fern¨¢ndez que no prendria la Generalitat, quan aquest orden¨¤ descarregar les bateries alg¨² ¡ªcap font no clarifica qui ni des d¡¯on¡ª va disparar contra els militars.

Segons les mem¨°ries in¨¨dites del regidor de la minoria socialista Mariano Mart¨ªnez Cuenca, que era al balc¨® central de l¡¯Ajuntament, un cop va comen?ar el tiroteig el capit¨¤ Frederic Escofet, situat amb un piquet de mossos al mig de la pla?a que havia baixat quan P¨¦rez Farr¨¢s parlamentava amb l¡¯ex¨¨rcit, va ordenar disparar, i tamb¨¦ ho van fer des del balc¨®, per b¨¦ que no podien veure els soldats. Despr¨¦s tots ho negarien.

P¨¦rez Farr¨¢s va recular cap a Palau i orden¨¤ a la resta de mossos de fer el mateix. All¨ª pass¨¤ tota la nit dirigint la defensa de l¡¯edifici enfront de les hostilitats dels militars, conscient que la situaci¨® anava a mal borr¨¤s, com certifica Escofet a Al servei de Catalunya i de la Rep¨²blica. La desfeta (1973), un text justificatiu amb algunes reelaboracions.

A les sis del mat¨ª Companys va trucar a Batet per rendir-se. P¨¦rez Farr¨¢s va ser dut al Jutjat Militar, al capdavall de la Rambla, on prest¨¤ una primera declaraci¨®. A mitja tarda, ell i la resta d¡¯oficials dels Mossos detinguts van ser condu?ts al Castell de Montju?c. A P¨¦rez Farr¨¤s l¡¯empresonaren a?llat, conven?ut que no trigarien a afusellar-lo. Companys, ja al vaixell pres¨® Uruguay, mostr¨¤ la seva preocupaci¨® per ell. Segons Mart¨ªnez Cuenca, ¡°estuvimos pendientes deseando que no apareciese la bandera negra que sol¨ªan izar cuando alguien era pasado por las armas¡±.

El consell de guerra

Segons el sumari del consell de guerra a qu¨¨ ha tingut acc¨¦s QUADERN, P¨¦rez Farr¨¢s va declarar els dies 8 i 9 que ¡°tiene el sentimiento de que para que una Naci¨®n sea grande es preciso que sus componentes den el m¨¢ximo de rendimiento y dada la diversidad de caracteres y modalidad que constituye la Pen¨ªnsula Ib¨¦rica legislando cada regi¨®n de acuerdo con idiosincrasia y su modo de ser, es el ¨²nico modo de que cada una de ellas d¨¦ el m¨¢ximo de rendimiento para que el total lo sea tambi¨¦n¡±.

Va afegir que ¡°no se puede culpar m¨¢s que a la disciplina del declarante en cumplimentar ¨®rdenes de personas [Companys i Denc¨¤s] a quienes los altos poderes les confirieron quiz¨¢ unos derechos excesivos con el benepl¨¢cito de la Naci¨®n y por tanto del Ej¨¦rcito¡±. Tamb¨¦ va expressar que no considerava que les seves fossin forces rebels perqu¨¨ estaven a les ordres d¡¯un poder legalment constitu?t, la Generalitat.

El 12 d¡¯octubre a la tarda va tenir lloc el judici a Montju?c. P¨¦rez Farr¨¢s escoll¨ª d¡¯advocat el coronel navarr¨¨s del Regiment n¨²mero 10 d¡¯Infanteria, Cr¨ªspulo Moracho, per afrontar al c¨¤rrec de rebel¡¤li¨® militar. El fiscal, el tarragon¨ª Enric de Querol, sol¡¤licit¨¤ la pena de mort. Moracho argument¨¤ que al comandant no se l¡¯havia advertit per conducte oficial de l¡¯Estat de Guerra i que per l¡¯Estatut l¡¯ordre p¨²blic depenia de Governaci¨®.

¡°?Qu¨¦ hubiese ocurrido ¡ªpreguntava¡ª si el Estado y el Aut¨®nomo hubiesen llegado al pacto antes de romperse las hostilidades, si mis patrocinados hubiesen desobedecido a la Generalidad, la hubiesen abandonado y traicionado?¡±. I assegurava que ¡°el delito consiste no en alzarse contra sus superiores sino en no apartarse a tiempo del mando a que se hallaban sometidos¡±. P¨¦rez Farr¨¢s es declar¨¤ ¨²nic responsable de l¡¯actuaci¨® dels Mossos. El jutge militar, Sebasti¨¢n Pozas, dictamin¨¤ la pena capital.

Segons relat¨¤ a T¨¦moin parmi les homes. Les jours de l¡¯aventure (1956), el franc¨¨s Joseph Kessel, que es trobava entre la mitja dotzena de periodistes que assistiren al consell de guerra, P¨¦rez Farr¨¢s li assegur¨¤ l¡¯endem¨¤ que es considerava un humanitari i estava segur que ¡°al m¨®n no hi haur¨¤ alegria mentre el mot Estat subsisteixi en els diccionaris. Jo m¡¯he batut per Catalunya perqu¨¨ t¨¦ un territori, una import¨¤ncia, menors que Espanya. I encara hauria lluitat millor per la llibertat del petit territori de Lleida, que ¨¦s el meu, i molt m¨¦s per la independ¨¨ncia del meu poble. I, en realitat, no ¨¦s per Catalunya que jo hauria volgut morir, sin¨® perqu¨¨ casa meva fos un regne lliure¡±. Pas mal per a un militar.

La confessi¨®

Despr¨¦s d¡¯una campanya popular i de les gestions de la filla petita de Maci¨¤, Maria, a prop de Niceto Alcal¨¢-Zamora, president de la Rep¨²blica, en comen?ar el novembre aquest commut¨¤ la pena a P¨¦rez Farr¨¢s per trenta anys de pres¨®. De seguida va ser traslladat a la Ciutadella de Pamplona. Des d¡¯all¨ª, el 15 de novembre va escriure al seu vell conegut, aleshores secretari general de la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, Rafael S¨¢nchez-Guerra.

¡°Usted ¡ªdeia en la correspond¨¨ncia in¨¨dita consultada a l¡¯AHN per QUADERN¡ª me conoce lo suficiente para estar convencido que solo las circunstancias y no precisamente buscadas por m¨ª, sino hijas de unos poderes concedidos a una Regi¨®n Aut¨®noma, me obligaron a extremar lo que yo llamo dignidad del cargo. Mandaba unas fuerzas que depend¨ªan exclusivamente de la Generalidad seg¨²n reza el primer art¨ªculo del traspaso de Servicios y por si era poco se precisa en el mismo que cuantas atribuciones ten¨ªan sobre ellas los Ministros de la Gobernaci¨®n y de la Guerra las asumir¨¢ el consejero de Gobernaci¨®n de la Generalidad¡±.

¡°Y si este ¡ªseguia P¨¦rez Farr¨¢s¡ª da una orden por escrito de defender el edificio a toda costa sea quien sea el que intente ocuparlo ?qu¨¦ pod¨ªa yo hacer? Yo no ataqu¨¦, solo defend¨ª. De lo que si protesto y protestar¨¦ mientras viva que se me haya querido presentar a la opini¨®n como un traidor y mal patriota; lecciones de patriotismo no las acepto de nadie, las hay para muchos en mi hoja de servicios, lo que no ser¨¦ nunca patriotero¡±.

En la clarificadora missiva, afeg¨ª: ¡°Yo podr¨ªa a?adir unos cuantos comentarios sobre la forma en que se desarrollaron los hechos y proceder de las personas que desempe?aban los papeles principales por ambas partes, pero los suprimo pues siento verg¨¹enza por ellos; la fatalidad quiso que en la bufonada, tragedia para algunos, me correspondiese el papel de comod¨ªn¡±.

I conclo?a que ¡°todo cuanto digo relacionado conmigo se puede aplicar a dem¨¢s compa?eros condenados, tengo la absoluta seguridad de que ninguno estaba conforme [amb les ordres de Denc¨¤s-Companys], pero recordando todos un art¨ªculo de las ordenanzas para oficiales que dice que en los casos dif¨ªciles el oficial obrar¨¢ como su propio esp¨ªritu y honor le aconsejen todos creyeron cumplir con su deber, no abandonando sus puestos¡±.

El 28 de novembre se¡¯l don¨¤ de baixa de l¡¯Ex¨¨rcit. Passat el dia de Reis de 1935 va ser traslladat al Castell de Sant Juli¨¤ de Cartagena. Rebia moltes cartes, per¨° poques visites. La seva esposa, la violinista igualadina Rosa Vila, segons va escriure a La Humanitat el 1952 l¡¯escriptor Artur Blad¨¦ Desumvila, el visitava fent el viatge en el vaixell Roberto, on nom¨¦s admetien passatgers de coberta.

Falsos testimonis

El 16 de maig P¨¦rez Farr¨¢s va escriure a l¡¯industrial d¡¯ERC, Jaume Creus, amic de Maci¨¤ i seu. ?s una de la desena de cartes recuperades el 2011 per l¡¯Associaci¨® Mem¨°ria i Hist¨°ria de Manresa (consultables a www.memoria.cat). ¡°?Tiene usted ¡ªpregunt¨¤¡ª por casualidad la direcci¨®n de Denc¨¤s [havia fugit a l¡¯exili per una claveguera]? Pronto har¨¢ 11 meses que estoy encerrado y todav¨ªa no he recibido una palabra de ¨¦l y la verdad no creo que deba ser yo el primero en escribir, puesto que ¨¦l est¨¢ en libertad y yo preso le voy a escribir, pero sac¨¢ndome la espina de esta falta de atenci¨®n con el que le fue leal hasta el sacrificio¡±.

A finals de mes, P¨¦rez Farr¨¢s va participar com a testimoni en el judici al govern Companys a Madrid. A difer¨¨ncia del Consell de Guerra, la premsa va tenir tota mena de facilitats per cobrir-lo. La Publicitat va seriar les vistes i aquell mateix any va editar El govern de la Generalitat davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, un volum de refer¨¨ncia per mem¨°ries, reportatges i historiadors.

Com hi consta, P¨¦rez Farr¨¢s va ser acarat amb Fern¨¢ndez Unzu¨¦ i el capit¨¤ Francisco Kuhnel, del batall¨® del carrer Jaume I. Ambd¨®s ¡ªara ho sabem per la documentaci¨® recuperada de l¡¯AHN per QUADERN¡ª van canviar la seva versi¨® dels fets respecte al testimoni donat en el proc¨¦s de Montju?c i van assegurar que el lleidat¨¤ havia disparat contra ells el 6 d¡¯octubre. P¨¦rez Farr¨¢s, enutjat per la mentida i preguntat per qu¨¨ no havia obe?t el primer, respongu¨¦ que l¡¯aparici¨® d¡¯un batall¨® uniformat no era representativa de cap legalitat perqu¨¨ ell el 14 d¡¯abril pertanyia a l¡¯Ex¨¨rcit i havia anat al Palau d¡¯uniforme a proclamar la Rep¨²blica.

Despr¨¦s de la vict¨°ria del Front Popular a les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, s¡¯amnisti¨¤ els empresonats. P¨¦rez Farr¨¢s arrib¨¤ l¡¯1 de mar? a Barcelona juntament amb el govern Companys. El 24 de juny va reingressar a l¡¯Ex¨¨rcit, per¨° de seguida deman¨¤ el retir. Era la torna imposada per l¡¯estament militar contrari a la seva reincorporaci¨® per tal que la resta d¡¯oficials, com Escofet, poguessin reingressar a l¡¯Ex¨¨rcit i als Mossos.

El frac¨¤s de la pol¨ªtica l¡¯octubre de 1934 va enfrontar militars partidaris de la Rep¨²blica, m¨¦s unit¨¤ria o m¨¦s federal. Batet i Moracho van ser afusellats a Burgos i Saragossa a l¡¯inici de la Guerra Civil per no unir-se als rebels. Pozas i P¨¦rez Farr¨¢s van lluitar pel b¨¤ndol republic¨¤ i s¡¯exiliaren a M¨¨xic. D¡¯altra banda, Fern¨¢ndez Unzu¨¦, sollevat i detingut, fou afusellat a Barcelona. Enric de Querol, sollevat, detingut i alliberat, el 1940 exerc¨ª de fiscal en el consell de guerra a Companys.

P¨¦rez Farr¨¢s no obr¨¤ ni per heroisme, ni per catalanisme, sin¨® d¡¯acord amb una profunda concepci¨® del deure, entenent que no hi havia soluci¨® bona quan es trob¨¤ atrapat en la pugna de dos poders i una cru?lla de legalitats. El 9 de gener de 1936 havia expressat a Creus que tant de bo el seu patiment fos ¨²til, ¡°per¨° si despu¨¦s de la lecci¨®n se siguen los mismos vicios y corruptelas me arrincono a llorar por la muerte de un pueblo que por su modo de obrar y pensar tiene los gobernantes que se merece¡±.