Dickens digu¨¦

En el moment en qu¨¨ la lectura esdevingu¨¦ un acte privat, una q¨¹esti¨® silenciosa i mental, es va distanciar de la lectura p¨²blica, en veu alta, i va generar tota una nova manera d¡¯enfrontar-se amb la textualitat. Talment com pass¨¤ amb la m¨²sica en el moment en qu¨¨ hom fou capa? d¡¯anotar-la, que s¡¯hi evidenciaren unes sintaxis internes i es don¨¤ peu a formes d¡¯estructuraci¨® m¨¦s complexes.

Sembla que la introspecci¨® i la intimitat amb el text tingui, per a alguns, un valor m¨¦s alt que la transmissi¨® oral de la literatura. Certament, la lectura interior permet una forma d¡¯estudi i d¡¯aprofundiment m¨¦s detallat i concret, per¨° l¡¯audici¨® facilita la comprensi¨® d¡¯una po¨¨tica intu?tiva i espont¨¤nia, molt musical, contundent i ef¨ªmera. Nom¨¦s s¨®n dues maneres diferents d¡¯aproximar el p¨²blic al contingut: lectura directa o lectura mediata.

La feina del lector-int¨¨rpret, doncs, com en el cas de la m¨²sica, ¨¦s la de ser capa? de traslladar ¨¤gilment els sentits que ell ha copsat en la pe?a.

Charles Dickens, per exemple, que era un grand¨ªssim narrador a nivell escrit, tamb¨¦ ho era a nivell oral. Tenia una qualitat natural per a la interpretaci¨® i el seu instint narratiu l¡¯hi duia. Amb sis anys va escriure la seva primera obra de teatre i va organitzar i dirigir la quitxalla del ve?nat per representar-la.

Era tan conscient de la difer¨¨ncia entre lectura privada i p¨²blica que ell mateix adaptava els seus textos per poder-los performar tenint en compte les necessitats del mitj¨¤ parlat.

Quan representava l¡¯escena del judici de Pickwick o l¡¯assassinat de Nancy (la dol?a amiga d¡¯Oliver Twist) en mans del criminal Sikes, que eren dues perles del seu repertori, en feia una versi¨® reduint el nombre de personatges (els feia tots ell sol) i obviant algunes situacions per poder anar al quid de la q¨¹esti¨®, a la riallada o a l¡¯horror.

Les seves lectures p¨²bliques tingueren tan bona acceptaci¨® que l¡¯any 1842 van contractar-lo per anar a fer les Am¨¨riques. I encara hi torn¨¤ l¡¯any 1867 a fer una nova gira.

Despr¨¦s d¡¯aquest segon viatge, en tornar a Anglaterra li oferiren un contracte espl¨¨ndid per fer cent funcions al Regne Unit. A m¨¦s de ser un dels escriptors m¨¦s estimats pel p¨²blic, era una estrella dels escenaris!

La salut, per¨°, no va acompanyar Dickens, que va haver de cancel¡¤lar les actuacions previstes; per¨°, amb un ¨²ltim esfor?, va decidir d¡¯oferir una dotzena de lectures per acomiadar-se dels escenaris, i el 15 de mar? de 1870 va fer el seu darrer recital, al Saint James¡¯s Hall de Londres.

El va cloure amb aquestes paraules: ¡°Des d¡¯aquests llums tan cridaners, m¡¯esvaneixo per sempre m¨¦s, amb un sincer, agra?t, respectu¨®s i afectu¨®s adeu-siau¡±.

Tres mesos m¨¦s tard, va morir.