El pa fugitiu

El pa ¨¦s el principi i ¨¦s una evid¨¨ncia que el pa tradicional est¨¤ en decad¨¨ncia i fugida, s¡¯ha escapat. Sense pa no hi ha menjar possible, la casa est¨¤ buida, la taula queda nua i no s'intueix un men¨² adequat; a m¨¦s a m¨¦s, no hi ha moment per a la sobrassada, ni ¨°bviament el pa amb oli o la necess¨¤ria companyia per al formatge, el botifarr¨® o el camallot, el pat¨¦, la confitura, les anxoves. El pa dona vida al vermell de l'ou estrellat o frit, al tremp¨®.

No hi ha gust ni manera de menjar quasi res sense el joc del que ¨¦s l¡¯aliment neutral, substantiu. Qualsevol mossegada d'entre hores requereix la paret del pa que ¨¦s usat com a roseg¨®/mendrugo (crostes, bescuit) per a les ensalades de peix sec, els crostons, pa rallat per arrebossar o construir croquetes o escalopes.

Pa del dia, per a la setmana i el reciclatge. Pa llescat ¡ªsempre¡ª per a les eternes sopes de verdura, el pancuit, les molles, el pa torrat, fregit, rosegons per encoratjar les primeres dents o alleujar la rutina en els ¨²ltims sospirs de qui se¡¯n va. Pa, mem¨°ria i conhort.

Tallar/partir el pa ¨¦s sempre una rutina i, alhora, anotaci¨® de novetat, de c¨¤lida frescor, de sabors obvis, de convidada a subratllar la cerim¨°nia.

La majoria menja pa com un h¨¤bit, un recurs inevitable, gaireb¨¦ una religi¨® de comuni¨® di¨¤ria, no debades ¨¦s com l'oraci¨® i l'ofici cultural ¡ªi els miracles¡ª aix¨ª resa, a manera de motor existencial.

Potser ning¨² menja ara el pa evocant el cos de Crist per¨° en el ritual de respecte occidental s'iniciaven els menjars amb una advocaci¨® del patriarca que llescava, repartia el pa, despr¨¦s de marcar una creu simb¨°lica sobre la fogassa. La consci¨¨ncia del fet simb¨°lic i de la mat¨¨ria es determinava en qu¨¨ si queia una llesca a terra aquesta solia besar-se tot d¡¯una.

El pa no solament ¨¦s un argument i mite fundacional de gaireb¨¦ tots els menjars, un ritu, existeixen els qui en tastar-lo indaguen en el dubte, busquen i repeteixen esperant reprendre en la molla i la crosta, un sabor i l¡¯eco dels seus records.

Serveix per avan?ar, per poder recon¨¨ixer instants i contrastar en la massa des de l'ofici nocturn del forner, el rastre en la farina del paisatge sec, la humitat de l'aire i el mar, la p¨¤tina del sol i el foc. Fer llesques i repartir ¨¦s compartir, sintonitzar, enyorar tamb¨¦.

En la dieta d'una part del m¨®n, el pa ¨¦s el centre de l'alimentaci¨®, el guardaespatlles de qualsevol plat o menjar. Menjar sense el suport i l'ajuda central del pa ¨¦s un exercici de nuesa, quin producte suporta la prova de la solitud?

La llesca ¨¦s la barca i la palanca que ajuda a explicar i matisar, compensa i empeny, ajuda a assaborir la identitat de les coses comestibles. El pa d¡¯autor com a menjadora d¡¯aucellets amb llavors i coloraines ¨¦s un exotisme.

No ¨¦s una rutina, una porci¨® an¨°nima. Per magnificar una mica m¨¦s la import¨¤ncia ¡ª¨°bvia¡ª del pa, la sensaci¨® de frac¨¤s falta de qualitat del pa popular, el pa de cada dia que durava dies. Cada cop hi ha menys ac¨°lits, hi ha fugides entre els consumidors habituals i inevitables del pa amb llinatge, mem¨°ria i cr¨¨dit, perviv¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ d'una jornada.

El pa de qualitat regna per la seva abs¨¨ncia. El declivi ve a la vegada del vertigin¨®s tancament de forns i fleques tradicionals, artesanes. ?s una cr¨°nica d'una derrota perqu¨¨ consumir bon pa sembla una condemna, una opci¨® encaminada al frac¨¤s.

Els pans congelats s¨®n majoria, cruixent fuga?, textura i molles de goma. El proc¨¦s autom¨¤tic, industrial, uniforme, la panificaci¨® moderna va cam¨ª de l¡¯hegemonia global, del consum i la fugacitat. El pa antic, normal, era la seva entitat, la qualitat i la perdurabilitat.

El proc¨¦s de descuit i rutina comercial comporta tamb¨¦ la p¨¨rdua de l'aroma urbana del pa calent, de la novetat, la farina crua, pa fresc, acabat de coure, teb i amable. La pluralitat emocional s'ha escap?at. No s'intueixen alternatives ni les recerques individuals, privades, comporten una protesta civil, una exig¨¨ncia que no sia est¨¨ril. Paga la pena el pa.