Dibuixos contra bombes

A Barcelona, durant la Guerra Civil, es va experimentar amb una nova t¨¨cnica de matar de manera sistem¨¤tica: el bombardeig indiscriminat sobre la poblaci¨® civil, una pr¨¤ctica que lamentablement es continua aplicant en la majoria de conflictes de l'actualitat, en qu¨¨ no se salven ni els m¨¦s vulnerables, els infants. El mar? del 1938 l'aviaci¨® alemanya i italiana va experimentar sobre la ciutat llan?ant les seves bombes, que van tenir com a efecte m¨¦s immediat la destrucci¨® generalitzada i la defunci¨® de 875 civils, dels quals 118 eren nens, a m¨¦s de gaireb¨¦ 2.000 ferits. Al final va ser un dels bombardejos amb m¨¦s morts de tota la guerra en una sola incursi¨®, despr¨¦s del de la ciutat basca de Guernica. Dos mesos abans, el 30 de gener, 146 infants d'entre 5 i 13 anys esmorzaven al menjador del convent de Sant Felip Neri, convertit en centre d'acolliment de la Generalitat. La majoria eren d'Alcal¨¢ de Henares, alguns d'ells orfes que formaven part del mili¨® de refugiats arribats de tot Espanya a Barcelona. En un bombardeig van morir 42 persones, la majoria nens que s'havien refugiat a l'esgl¨¦sia.

Els nens van viure i van patir la guerra tant o m¨¦s que els adults. I una de les maneres de combatre les bombes que els queien a sobre va ser fent dibuixos que els servissin per arribar a entendre, si ¨¦s que era possible, tanta barb¨¤rie. El Born Centre de Cultura i Mem¨°ria exposa a?Una inf¨¤ncia sota les bombes (comissariada per l'historiador Jordi Guix¨¦, fins al 31 de mar?) una setantena de dibuixos fets per nens de Barcelona i altres poblacions catalanes. Procedeixen del Grup Escolar Llu¨ªs Vives de Sants i del col¡¤leccionista Ramon Soley, que els ha anat comprant en subhastes.

Despr¨¦s de passar per davant d'una enorme foto d'un grup de nens a Sant Felip Neri ¨Cdif¨ªcil d'aguantar-los la mirada sabent que molts d'ells van ser assassinats poc despr¨¦s¨C, s'exposen els dibuixos plens d'emoci¨®, realisme i sensibilitat, en qu¨¨ els nens mostren les seves pors i viv¨¨ncies provocades per la guerra.

Els dibuixos, fets dins del marc de les escoles amb un clar sentit terap¨¨utic i pedag¨°gic, mostren escenes quotidianes, com gent fent cua per poder comprar alguns aliments b¨¤sics (en un d'ells es veu una baralla de dues dones que s'estiren pel monyo), persones assegudes a l'interior d'un refugi, esperant que s'aturin els bombardejos, combats aeris entre avions dels dos b¨¤ndols, o l'avan? de l'ex¨¨rcit republic¨¤ enmig de les trinxeres enemigues.

Tots els dibuixos estan signats per aquests artistes infantils que van documentar la trag¨¨dia: ¡°I. Gallofr¨¦, 14 anys¡±, ¡°Llu¨ªs Cervera, 12 anys¡±, ¡°Joan Garc¨ªa, curs preparatori¡±, ¡°Gemma Vidal, 12 anys¡±, ¡°Manolito Garc¨ªa, 5 anys¡± i ¡°S¨®crates de Pablo Casta?o, 12 anys¡±. Per¨° els dibuixos tamb¨¦ van tenir un clar sentit propagand¨ªstic i d'instrumentalitzaci¨® per sensibilitzar l'opini¨® internacional i aix¨ª poder obtenir nous recursos per cobrir les necessitats dels infants refugiats.

Mem¨°ria silenciada

Els dibuixos formen part dels 3.000 que va recollir el Comit¨¨ Provincial de Cultura Popular amb l'objectiu de mostrar a la poblaci¨® els treballs infantils. Els van pintar nens d'entre 5 i 14 anys. Altres entitats que van engegar iniciatives similars van ser la Spanish Child Welfare Association of America, la Red Support i les Brigades Internacionals, amb la idea de contribuir a les evacuacions de nens espanyols. Una part dels dibuixos es van exposar a diferents mostres dels Estats Units. Es va editar un cat¨¤leg amb pr¨°leg d'Aldous Huxley. Tamb¨¦ a Moscou mitjan?ant l'Associaci¨® Espanyola de Relacions Culturals amb la URSS.

A l'exposici¨® es poden veure tamb¨¦ fotografies protagonitzades per altres nens que van patir la guerra i elements com un tros de fusta cremada recollida el 7 de gener del 1938 entre les restes de l'Escola del Mar, projecte mod¨¨lic de pedagogia moderna que va ser destru?da per les bombes. ¡°Els nens van viure el terror massiu des de l'aire. Van viure la guerra i 40 anys de dictadura. S¨®n una mem¨°ria silenciada¡±, va remarcar Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde d'Ada Colau, durant la presentaci¨®.

Un nen de la guerra anomenat Josep Guinovart

L'exposici¨® del Born CCM permet contemplar una obra de gran format de Josep Guinovart, que va patir dues vegades l'efecte de la guerra: a Barcelona i a Agramunt, on s'havia refugiat amb 11 anys dels efectes devastadors de l'aviaci¨®, per¨° que tamb¨¦ va ser bombardejada. D'aquesta viv¨¨ncia va n¨¦ixer, als anys noranta, la pe?a Des del Guernica, en una clara al¡¤lusi¨® a l'obra de Picasso.

La pe?a s'exposa a l'entrada del Museu d'Hist¨°ria de Catalunya des que l'autor la va cedir, per¨° sense la intenci¨® amb qu¨¨ la va dotar Guinovart: enganxada a una paret que nom¨¦s permet veure-la des del davant. Ara, per primera vegada, es pot creuar per l'interior i contemplar el seu revers ple de frases del mateix Guinovart en les quals fa refer¨¨ncia a altres conflictes armats del planeta al segle XX. ¡°Cal exposar-la de manera correcta i digna¡±, va comentar Maria Guinovart, filla de l'artista.