Els morts d¡¯una guerra, a quatre passes

Els morts pels efectes d'atemptats i guerres s¨®n tots iguals. Aqu¨ª i a qualsevol altre lloc del m¨®n. Per¨° com m¨¦s a prop es produeix l'acci¨® terrorista o el conflicte armat, m¨¦s impacte causa veure les terribles imatges que deixen, tant se val si han passat dies, anys o fins i tot d¨¨cades. ?s el que han sentit els milers de persones que han visitat des que es va inaugurar, el 2 de novembre, l'exposici¨® Centelles i el bombardeig de Lleida, en la qual es poden veure les fotografies que va fer el gran Agust¨ª Centelles dels efectes dels bombardejos de la ciutat el novembre del 1937, quan nou aparells Savoia-Marchetti SM 79 de l'aviaci¨® feixista italiana van deixar caure la seva c¨¤rrega mortal sobre els principals carrers de la ciutat: Blondel, Major, Canyeret i rambla de Ferran. Despr¨¦s de la primera r¨¤tzia, van girar a l'altura de les comportes del riu Segre i van tornar a castigar la ciutat pel carrer Cappont i els marges del riu amb les seves ¨²ltimes bombes. Per rematar-ho, van metrallar tothom que en aquell moment era al carrer, amb el resultat final de m¨¦s de 250 morts, entre els quals hi havia mig centenar de nens que eren a les aules del Liceu Escolar. Tamb¨¦ van deixar m¨¦s de quatre-cents ferits.

Han passat 80 anys d'aquell dia negre, un dels m¨¦s tristos de la ciutat de Lleida, per¨° la ferida segueix oberta. La cruesa i proximitat de les imatges ha fet que la gran majoria de persones que han visitat la mostra ho hagin fet en silenci i alguns fins i tot han acabat plorant. La direcci¨® del centre, amb Jes¨²s Navarro al capdavant, ha col¡¤locat a la sala la llista de morts i ferits, perqu¨¨ s¨®n molts els que creuen recon¨¨ixer en les imatges els seus avantpassats, avis, pares i germans o algun conegut. L'¨¨xit de la mostra, que ja han vist m¨¦s de 6.500 persones, ha fet que es prorrogui fins al 4 de febrer.

Algunes de les imatges capturades per Centelles durant el 3 de novembre, despr¨¦s dels devastadors efectes de les bombes italianes a Lleida, ja s'havien vist per separat. Fins i tot una de les fotografies s'ha acabat convertint en una icona de la Guerra Civil, l'anomenada?Mater dolorosa pel mateix Centelles, en la qual es veu una dona de genolls plorant desconsoladament per la mort del seu marit ¡ªpare del periodista Josep Pernau¡ª. Per¨° en aquesta exposici¨®, que comissaria Oriol Bosch, es poden veure per primera vegada les 70 imatges que Centelles va fer aquell dia, aix¨ª com la difusi¨® i el ress¨° internacional que van tenir moltes d'elles i que van fer que aquest treball hagi esdevingut un dels m¨¦s antol¨°gics del fotoperiodista.

Tot va comen?ar quan Centelles, membre del comissariat de l'Ex¨¨rcit de l'Est republic¨¤ i un grup de periodistes que es dirigien a Barcelona des del front d'Arag¨® van rebre la not¨ªcia del bombardeig de Lleida i es van dirigir cap a la ciutat.

La quantitat d'afectats pel bombardeig va fer que les autoritats locals, davant del col¡¤lapse dels centres de salut i hospitals, portessin els 250 morts al cementiri. El dia 3 Centelles es troba all¨¤ el panorama dantesc dels morts i els fotografia, i n'obt¨¦ 35 imatges, un rodet, en el qual es mostra l'horror dels morts desfigurats i el dolor dels seus familiars, que encara no s'acaben de fer a la idea de la irremeiable p¨¨rdua despr¨¦s d'haver identificat els cossos. Si els rostres d'homes i nens, la majoria dels morts, imposen, el de les dones que ploren i criden encara m¨¦s. Al llarg del dia Centelles recorre la ciutat amb la seva c¨¤mera i fa un segon rodet (35 imatges m¨¦s) del centre urb¨¤ afectat per les bombes, en qu¨¨ predominen les imatges de les tasques de desenrunament dels diferents habitatges afectats.

¡°Les setanta fotografies que va fer Centelles ens semblen poques avui dia, per¨° en la seva ¨¨poca eren molt¨ªssimes¡±, explica Navarro, en un moment, a m¨¦s, en el qual el conflicte que havia comen?at ja feia un any i mig impedia obtenir el material amb facilitat ¡°i el cost era molt alt¡±.

M¨¨tode de treball

Les imatges, que s'exposen gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® del Centre Documental de la Mem¨°ria Hist¨°rica (CDMH), que custodia l'Arxiu Centelles despr¨¦s que els seus dos fills el venguessin al Ministeri de Cultura el 2009, ¡°serveixen per posar en evid¨¨ncia el m¨¨tode de treball de Centelles, en el qual el fot¨°graf feia primers plans o plans generals o diferents enfocaments de la mateixa escena, repetint fotografies amb un mateix escenari, canviant els plans o buscant l'instant prec¨ªs per a cada foto", explica Navarro, que assegura que el que s'ha volgut fer ¨¦s una exposici¨® d'arxiu, no art¨ªstica i per aix¨° s'ha mostrat el reportatge sencer.

Durant el recorregut de l'exposici¨®, la m¨¦s vista dels ¨²ltims anys al Museu Morera, ¡°perqu¨¨ ha connectat m¨¦s que cap altra exposici¨®¡±, ¨¦s possible veure els contactes amb totes les imatges i les publicacions, moltes d'internacionals, on van apar¨¨ixer aquestes fotografies. La cruesa de les imatges i els seus protagonistes, la majoria nens, segons Navarro, fa pensar que un tipus de reportatge com el que va fer Centelles no es podria publicar avui dia a la premsa. ¡°En aquell moment prevalia el rigor informatiu i la fotografia es movia entre la informaci¨® i la propaganda. De fet, la Rep¨²blica va aprofitar les imatges per denunciar davant de les pot¨¨ncies europees la seva posici¨® de neutralitat reclamant que s'impliquessin en el conflicte b¨¨l¡¤lic¡±.