Quan ?taca va ser nom¨¦s un somni

Lola Garc¨ªa ¨¦s una de les periodistes de pol¨ªtica m¨¦s ben informades de Catalunya, com demostra la seva cr¨°nica setmanal a La Vanguardia i ara corrobora el llibre que acaba de publicar sobre el naufragi del proc¨¦s independentista. ?s un relat period¨ªstic que fuig de la pretensi¨® d¡¯assaig, ben escrit i anal¨ªtic, que relata els convulsos fets de fa un any. La seva lectura ¨¦s necess¨¤ria per entendre on es troba la pol¨ªtica catalana, perqu¨¨ l¡¯autora va m¨¦s enll¨¤ del recordatori dels fets oficials i ofereix revelacions interessants de com les agendes privades no tenen res a veure amb les p¨²bliques, i molt menys amb les declaracions.

Segurament una de les m¨¦s sorprenents ¨¦s la trobada mesos abans del 9-N entre Artur Mas i el llavors president del Tribunal Constitucional, Francisco P¨¦rez de los Cobos, en un convent de monges de Madrid (p¨¤g. 73), o les diverses reunions mai revelades fins ara entre el president i Mariano Rajoy a Do?ana el 2002 i 2003 (p¨¤g. 41). O com Carles Puigdemont no fa cap cas de les dues cartes enviades per Jordi Pujol (p¨¤g. 116): la primera en arribar el primer dia al seu despatx, i la segona, demanant-li que no proclam¨¦s la independ¨¨ncia.

Sembla fora de dubte que algunes de les fonts informatives de l¡¯autora corresponen als protagonistes directes dels fets relatats. Nom¨¦s aix¨ª pot reproduir missatges textuals de tel¨¨fon m¨°bil o converses bilaterals, com la mantinguda entre Mas i Rajoy a les escalinates de la Moncloa. La servitud a les fonts explica tamb¨¦ la difer¨¨ncia del to (comprensiu i justificatiu) emprat amb Mas davant del to (cr¨ªtic) amb Puigdemont. El que flota per les p¨¤gines ¨¦s un penediment de l¡¯home que va fer un pas al costat en l¡¯elecci¨® del seu successor. ¡°Lo design¨® sin apenas conocerlo¡±, es diu (p¨¤g. 26) a mode de disculpa, i s¡¯atribueix l¡¯error en l¡¯elecci¨® al llavors president de l¡¯ANC, Jordi S¨¤nchez, i al sempre influent David Mad¨ª. Sense cap dubte, Puigdemont surt m¨¦s mal parat en el llibre que el seu antecessor, fins al punt d¡¯afirmar-se que no li interessava ¡°gens ni mica¡± la gesti¨® de la Generalitat, sin¨® ¨²nicament la independ¨¨ncia (p¨¤g. 151).

No falten la sal i el pebre en el relat, com la significaci¨® d¡¯alguna corbata de Puigdemont (p¨¤g. 121), el gint¨°nic amb qu¨¨ aventura que pot acabar exiliat (p¨¤g. 132) i els tel¨¨fons de color blanc que va fer servir l¡¯estat major del proc¨¦s per garantir la confidencialitat.

Malgrat el gran detall que ofereix el relat en tots els aspectes, hi han algunes imprecisions, omissions o errors. Segurament el m¨¦s significatiu ¨¦s atribuir a Pere Navarro l¡¯oferiment de donar suport als pressupostos del 2011, quan encara no era l¨ªder del PSC, contr¨¤riament al que es diu (p¨¤g. 32), i ni tan sols era diputat. O afirmar que Pedro S¨¢nchez ¡°va guanyar un congr¨¦s¡± a Eduardo Madina (p¨¤g. 61), quan van ser unes prim¨¤ries. En un altre moment, l¡¯autora assegura que l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona va condemnar el tresorer de CDC pel ¡°presumpte¡± cobrament de comissions per al partit de 6,6 milions d¡¯euros (p¨¤g. 46). Les sent¨¨ncies no contenen presumpcions, sin¨® fets provats.

Tamb¨¦ hi ha un detallat relat de la jornada de l¡¯1 d¡¯octubre, per¨° es troba a faltar una reflexi¨® del perqu¨¨ no es van reproduir a la tarda les c¨¤rregues policials. Ara s¡¯ha sabut que potser hi va tenir molt a veure Miquel Iceta i la trucada que va fer a Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa. El llibre tamb¨¦ obvia la declaraci¨® solemne del l¨ªder socialista al migdia a la seu del partit, on deman¨¤ que s¡¯acabessin els cops de porra.