El lideratge independentista

A la superf¨ªcie de l¡¯independentisme tenim, simplifico, una disputa entre dues l¨ªnies argumentals. La d¡¯ERC, que advoca per retornar als fonaments i sumar adeptes mentre la possibilitat d¡¯un refer¨¨ndum no es planteja. La de Junts per Catalunya, que defensa una posici¨® frontal contra l¡¯Estat a fi que un momentum forci el Govern espanyol a negociar-lo. La disjuntiva no arriba a MacGuffin, per¨° desvia prou l¡¯atenci¨® de l¡¯element principal subjacent en la funci¨®: la gesti¨® del lideratge a l¡¯interior dels partits i faccions independentistes.

Quan es va plantejar que Carles Puigdemont exerciria les seves funcions presidencials des de Waterloo es va argumentar que, com passa en una empresa, les noves tecnologies permetrien dirigir la Generalitat des de la dist¨¤ncia. Aviat s¡¯ha comprovat que governs i partits no es comporten com a empreses. Les difer¨¨ncies s¨®n m¨²ltiples per¨° n¡¯hi ha una d¡¯essencial: la relaci¨® entre els seus membres ¨¦s diferent.

En el m¨®n pol¨ªtic la cadena de lleialtats t¨¦ molt m¨¦s recorregut, ja que la majoria de c¨¤rrecs dirigents s¨®n intercanviables. Un quadre fil¨°leg pot exercir com a director general de salut i despr¨¦s se li pot encarregar una secretaria d¡¯obres p¨²bliques. En una empresa barcelonina, tot i que la dirigeixin des de Boston, un administratiu no exercir¨¤ mai les tasques d¡¯un enginyer de camins. Per tant, en pol¨ªtica el contacte personal i el favor per ascendir ¨¦s un recurs m¨¦s emprat.

Aviat veuran on vull arribar. Com que les paraules confonen i la lectura del passat se simplifica, anomenar exili a la situaci¨® de Puigdemont pot confondre els qui per entendre qu¨¨ es pot esperar de la seva situaci¨® tracen un paral¡¤lel hist¨°ric amb els exilis de Maci¨¤ i Tarradellas. Entre el 1923 i el 1931, el primer va passar tant de temps teixint aliances contra Primo de Rivera com bregant amb els seus ¡ªaix¨° encara s¡¯obvia sempre¡ª per mantenir el lideratge del seu partit-moviment Estat Catal¨¤. La disputa m¨¦s sonada va ser amb l¡¯expeditiu Daniel Cardona, per¨° van ser una bona colla els disposats, dins i fora de Catalunya, a fer-li el llit.

Per la seva banda, Josep Tarradellas al final de la Segona Guerra Mundial, sent secretari general d¡¯ERC, va intentar controlar els moviments del t¨¨nue antifranquisme a Catalunya. Per lectures i l¡¯experi¨¨ncia del seu admirat De Gaulle sabia que si no ho aconseguia, aix¨ª que la dictadura acab¨¦s serien els pol¨ªtics de dins els qui prendrien les regnes. D¡¯aqu¨ª el seu inter¨¨s per mantenir enlla?os com Pere Puig i Josep Fornas. Ja president, la croada de Tarradellas contra Montserrat, ?mnium Cultural i un llarg etc¨¨tera va ser per difer¨¨ncies sobre l¡¯enfocament catalanista, s¨ª, per¨° sobretot per la direcci¨® de l¡¯interior.

I ara arribem al pinyol. Sota les dictadures a Catalunya no hi havia recorregut professional en cap administraci¨® aut¨°noma. Els catalanistes tenien la seva vida al marge d¡¯un entramat pol¨ªtic que era amateur i, per tant, el seu arribisme podia perseguir m¨²ltiples interessos, per¨° el pecuniari, ben poc. Al seu retorn, mentre Maci¨¤ va integrar a la Generalitat molts que amb aix¨° van veure rescabalada la seva col¡¤laboraci¨® amb ell, Tarradellas va ser calumniat pels qui esperaven una recompensa en forma de c¨¤rrec per les seves aportacions quan aquest no va arribar.

La situaci¨® a la Catalunya aut¨°noma actual ¡ªi mentre la Rep¨²blica no arribi¡ª ¨¦s molt diferent i gestionar egos, modus vivendi i aspiracions ¨¦s, tot i l¡¯Skype i la telefonia m¨°bil, molt m¨¦s complex que quan no hi ha past¨ªs per repartir. Com que ha optat per baixar a l¡¯arena i no jugar un paper representatiu au-dessus de la m¨ºl¨¦e en l¡¯independentisme, Puigdemont necessitar¨¤ demostrar als qui esperen beneficis de la pol¨ªtica que ¨¦s a l¡¯ombra del seu carisma i estrat¨¨gia que les podran aconseguir. Si no ¨¦s aix¨ª, corre el risc que els seus ¡ªque per m¨¦s independentistes que siguin tenen un tempo vital diferent del seu per raons ¨°bvies¡ª sentin cants de sirena d¡¯estrat¨¨gies contemporitzadores que el limitin a l¨ªder de facci¨®.

Puigdemont no va afermar la seva direcci¨® des del Govern al PDeCAT, en qu¨¨ era un outsider. Una situaci¨® ben diferent de la del president d¡¯ERC. Quan Oriol Junqueras es va topar amb la injusta pres¨® provisional tenia un lideratge m¨¦s assentat al seu partit, tamb¨¦ en el flanc ideol¨°gic. De moment, i ja que no hi ha sent¨¨ncia que posi horitz¨® a la seva reclusi¨®, la seva cadena de lleialtats roman menys danyada, tot i que no intacta. I vist que ning¨² m¨¦s no vol acabar a la pres¨®, l¡¯aposta renovada per un independentisme gradual intranquil¡¤litza menys els quadres del partit que una nova jugada arriscada.

Hi ha molts m¨¦s vectors damunt la taula, per descomptat, i les ambicions particulars es barregen amb les afinitats personals a banda i banda, per¨° el que s¡¯ha viscut al Parlament aquests dies ¨¦s la punta de l¡¯iceberg de la cocci¨® del lideratge en cada sector de l¡¯independentisme.