Serra defensa l¡¯augment salarial de Tod¨® pel temor que deix¨¦s CatalunyaCaixa

L'expresident de CatalunyaCaixa, Narc¨ªs Serra, ha tornat a defensar aquest dijous les dues pujades salarials que es van aprovar el 2010 a favor del director general de l'entitat, Adolf Tod¨®. Ha argumentat que aquestes millores procedien d'un comprom¨ªs contret amb Tod¨® quan es va decidir fitxar-lo a finals del 2007. Llavors, ha explicat, es va decidir que el salari del directiu an¨¦s pujant gradualment perqu¨¨ quan se'l va contractar es va considerar que "l'increment de cop seria excessiu" per a l'entitat. Serra tamb¨¦ ha defensat que aquestes condicions eren conegudes pel Banc d'Espanya i per la Generalitat.

L'expresident de l'entitat ha assegurat que el salari corresponia a la mitjana del sector financer i estava per sota de la mitjana del sector, tot i que ha adm¨¨s que era elevat perqu¨¨ "era un equip directiu molt bo que estava transformant la caixa, i aix¨° s'ha de pagar". Fins i tot ha arribat a afirmar que mantenir l'anterior direcci¨® hauria generat p¨¨rdues "molt superiors" al cost salarial del canvi de direcci¨®.

Serra, que ha declarat a l'Audi¨¨ncia de Barcelona en la segona sessi¨® del judici que jutja aquests augments salarials, i pels quals afronta una petici¨® de quatre anys de pres¨®, considera que el salari acordat amb Tod¨® era "prudent" i "ajustat als contractes que es feien en aquell moment en l'alta direcci¨®". Els augments del 2010, ha dit, estaven argumentats per "complir la seva paraula" amb Tod¨® i, per evitar que pogu¨¦s deixar la caixa d'estalvis quan tenia importants problemes financers, va rebre una injecci¨® de 1.250 milions d'euros del Frob i estava immersa en un proc¨¦s de fusi¨® amb altres entitats.

"Era important que l'alta direcci¨® segu¨ªs", ha explicat l'expresident de la caixa d'estalvis, en refer¨¨ncia al fet que CatalunyaCaixa estava en ple proc¨¦s de fusi¨® amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa i quan la resta de la plantilla tenia el salari congelat.

Tod¨®, que havia entrat a l'entitat procedent de Caixa Manresa amb un salari base de 600.000 euros complementat amb un variable anual equivalent al 35% i altres condicions laborals i de jubilaci¨®, va veure com en diferents consells d'administraci¨® s'augmentava el salari fix un 1,5% i la seva retribuci¨® variable passava a pesar un 50% del fix. Aquestes millores tamb¨¦ van beneficiar Jaume Masana, adjunt a Tod¨®, que va arribar a l'entitat en les mateixes dates.

Aquests increments s¨®n l'origen del judici a 41 persones que van formar part del consell d'administraci¨® de CatalunyaCaixa. Totes van aprovar aquestes noves condicions contractuals. Nom¨¦s una es va negar a fer-ho.

Davant de les preguntes del fiscal, Serra ha defensat que el salari de Tod¨® va ser el primer que va passar pel consell d'administraci¨® de la caixa en tota la seva hist¨°ria, subratllant "l'absoluta transpar¨¨ncia" de la mesura. Aix¨ª mateix, ha defensat que aquest augment tenia el vistiplau de la Generalitat (que tenia la capacitat inspectora sobre les caixes a Catalunya), la Diputaci¨® de Barcelona i el Banc d'Espanya. El fiscal ha assenyalat que en la fase d'instrucci¨®, inspectors del banc central van negar que coneixien aquesta millora i fins i tot van assenyalar que "els va molestar".

Canvi de rumb

Serra ha defensat que el 2006, abans de l'inici de la crisi financera als Estats Units, ell ja havia decidit fer un "canvi de rumb" a CatalunyaCaixa. En aquell moment, ha assenyalat, una inspecci¨® del Banc d'Espanya, segons ha explicat, va formular una inspecci¨® en qu¨¨ va apuntar la necessitat de fer provisions per nom¨¦s 12 milions d'euros. "Vaig anar a Madrid ¡ªha explicat Serra¡ª per dir-los que la meva impressi¨® era m¨¦s pessimista i vaig haver de retardar el canvi de rumb".

Per¨° Serra ha manifestat que la seva continu?tat en el c¨¤rrec estava subjecta a la necessitat de modificar la pol¨ªtica de la caixa d'estalvis. Fins i tot, ha subratllat, Adolf Tod¨®, 30 dies despr¨¦s d'assumir el c¨¤rrec de director general, ja el 2008, va fer un diagn¨°stic dels problemes de l'entitat. A partir d'aqu¨ª es van demanar 3.200 milions d'euros al Frob, dels quals es van injectar finalment 1.700 milions. "Est¨¤vem conven?uts que amb aquesta ajuda la caixa en tenia prou, per¨° ning¨² sabia que la crisi econ¨°mica del 2011 seria molt m¨¦s greu que la del 2008. I aquesta crisi va generar el problema definitiu".