Mal temps per al cosmopolita catal¨¤

Va morir fa uns dies una de les millors veus del m¨®n, adorada pels amants de la l¨ªrica i de les arts en general. Montserrat Caball¨¦, nascuda a Barcelona, se¡¯n va anar deixant-nos en la mem¨°ria, en enregistraments que molts conservem com si fossin joies, els seus irrepetibles pianissimo i aquest timbre brillant, net, que nom¨¦s tenen les grans sopranos del Bel Canto. I resulta que, en el seu funeral, l¡¯¨²nica cosa que alguns van trobar a faltar va ser ¡°una mica m¨¦s de catal¨¤¡±. Ho va dir en veu alta el seu amic el tenor Josep Carreras. Despr¨¦s, va manifestar el seu respecte davant la decisi¨® de la fam¨ªlia, per¨° aqu¨ª va quedar aix¨°, escrit als diaris. D¡¯altres no van ser tan respectuosos i ho van escriure en piulades, estranyats i disgustats. Montserrat, creien, tamb¨¦ era seva. Com Catalunya.

Per¨° aquestes veus ¨²niques, com els bons llibres, les grans simfonies, les peces de teatre que et deixen esclafat al seient o les obres d¡¯art que sobreviuen els segles s¨®n de la humanitat. L¡¯art, el talent excel¡¤lent, ¨¦s internacional; no t¨¦ nacionalitat o en t¨¦ moltes, la de tots els que desitgen gaudir-ne. La Caball¨¦, aquesta catalana universal, va ser tot en l¡¯¨°pera (Ana Bolena, Lucrecia Borgia, Norma¡­), i mai va amagar el seu gust per la Zarzuela, un g¨¨nere a qu¨¨ tants compositors, com Alb¨¦niz, Penella o Chap¨ª, van aportar ¨¤ries inoblidables. Durant un lliurament de premis al Liceu, que es va allargar innecess¨¤riament, vaig aprofitar per preguntar-li quins havien estat els seus millors moments als escenaris. Em va mirar seriosa, cansada, i em va etzibar: ¡°Aquest no n¡¯¨¦s un¡±. La Caball¨¦ tenia un sentit de l¡¯humor que podia enfortir quan s¡¯afartava o s¡¯avorria. I all¨¤ ¨¦rem, esperant, quan es va tornar a girar cap a mi i, somrient, va dir: ¡°Un dels m¨¦s divertits va ser quan vaig cantar ¡®El Gato Mont¨¦s¡¯ amb Pl¨¢cido Domingo¡±. Fer de gitaneta, posar-se en la pell de Sole¨¢, havia estat un dels seus grans moments.

¡°L'art, el talent excel¡¤lent, ¨¦s internacional; no t¨¦ nacionalitat o t¨¦ moltes, la de tots els que desitgen gaudir d'ell¡±

La gran diva, tan catalana, mai va deixar de ser espanyola, i aix¨ª l¡¯hi deia, clarament, a tots els que la volguessin escoltar. Ella, al marge del seu lloc de naixement, ja ¨¦s part de la nostra hist¨°ria. Perqu¨¨ la cultura catalana i barcelonina sempre ha estat una barreja de barreges i or¨ªgens, abans i despr¨¦s del 1714. Fa uns anys, en el seu funeral, ens hagu¨¦ssim limitat a plorar-la i recordar-la. I l¡¯idioma utilitzat en les homilies, tant ens hagu¨¦s estat. No obstant aix¨°, la nostra vida tranquil¡¤la d¡¯¨¦ssers orgullosament biling¨¹es es va acabar amb aquesta sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que va tombar el nou Estatut i va donar ales a un ¡°proc¨¦s¡± que no s¡¯acaba mai. S¨®n tants els s¨ªmbols que un catal¨¤ de deb¨° ha d¡¯assumir, lluir i penjar al seu balc¨® que no dona temps pol¨ªtic per a res m¨¦s. I aix¨ª estem, amb el Parlament a mig gas, i utilitzo aquest terme prudent per no ser titllada d¡¯exagerada per els qui es dediquen a inventar t¨¤ctiques complicades que nom¨¦s busquen vots a la desesperada.

Molts dels catalans-espanyols, que no nom¨¦s van arribar a Catalunya durant les onades d¡¯immigraci¨® dels anys cinquanta i seixanta, continuen tancats a l¡¯armari. Els costa dir

¡ªi ¨¦s ben estrany, tenint en compte que portem segles parlant m¨¦s d¡¯una llengua¡ª que la cultura en castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s la seva. I de tantes fam¨ªlies catalanistes com la meva. Ho va dir Sergio Vila-Sanju¨¢n, en la presentaci¨® de Otra Catalu?a, el seu ¨²ltim llibre: ¡°La cultura catalana no es pot entendre sense la tradici¨® en castell¨¤¡±.

Trobo a faltar els temps en qu¨¨ independentistes (llavors nom¨¦s ho eren de deb¨° els d¡¯ERC), socialdem¨°crates, comunistes i democratacristians debatien en qualsevol idioma, sense exigir el certificat de pota negra nacional. Per¨°, fins i tot els insults han canviat. Avui, si ets patriota, has de demostrar-ho, i si no ho ets, has de demanar perd¨® per gaireb¨¦ tot. Per creure que a l¡¯art no hi ha qui li posi fronteres ¡ª¡°quin ximple cosmopolita est¨¤s fet¡±¡ª, per considerar innecessari sortir amb una estelada al coll l¡¯11 de setembre ¡ª¡°un altre esquerr¨¤ de sal¨®¡±¡ª o per rebutjar aixoplugar-te en una rojigualda el dia de la Hispanitat ¡ª¡°a per ells, o¨¦¡±¡ª.

Mentre que els uns i els altres (¨¦ssers sense dubtes ni contradiccions) continuen complicant la pol¨ªtica fins a l¨ªmits absurds, el Parlament s¡¯ha convertit en un reality-show, de manera que es provoca que els ultres de cada extrem creixin i el debat desaparegui. Quan es va aprovar per darrera vegada al Parlament o a l¡¯Ajuntament de Barcelona alguna cosa destinat a millorar de deb¨° la vida dels ciutadans? Si continuem mesurant els funerals per l¡¯idioma utilitzat (recordeu l¡¯aniversari de l¡¯atemptat terrorista), Catalunya continuar¨¤ malalta, i no de cosmopolitisme.