Contra el periodisme

Coses de l¡¯edat, no havia llegit Contra Catalunya quan es va publicar el 1997. Ara n¡¯he llegit la reedici¨®. Tant ¨¦s que hi hagi desacords amb el llibre, l¡¯arrog¨¤ncia dif¨ªcilment passatgera de qui l¡¯escriu o alguna que una altra afirmaci¨® personal seva m¨¦s aviat mesquina. Tot aix¨° acaba sent, paradoxalment, white noise. ?s un llibre excel¡¤lent. I aquest judici resisteix fins i tot les antipaties per altres coses que a posteriori hagi pogut dir el seu autor.

Com que jo soc dels que creuen que com pitjor sigui, pitjor, diria que Catalunya ¨¦s, respecte del 1997, un lloc, pol¨ªticament parlant, menys interessant. Per¨° em temo que tamb¨¦ l¡¯escriptura d¡¯Arcadi Espada, almenys la que t¨¦ a veure amb la cosa catalana, ha perdut pistonada i inter¨¨s.

I ¨¦s que, tot i que ni l¡¯escriptura d¡¯Espada del 1997 ni la del 2018 era ni ¨¦s contra Catalunya, dif¨ªcilment la del 2018 es podria llan?ar Contra Catalunya. Entre altres coses perqu¨¨ sospito que, en realitat, Contra Catalunya no ¨¦s un llibre sobre Catalunya. ?s un llibre en qu¨¨ Catalunya ¨¦s l¡¯excusa per construir una oda al periodisme, una declaraci¨® d¡¯amor racional ¡ªamb perd¨® per l¡¯ox¨ªmoron¡ª per la vocaci¨® de desentranyar la realitat, aquesta muntanya de fets nom¨¦s aparentment amorfa. Per¨° si Contra Catalunya no ¨¦s un llibre sobre Catalunya, sin¨® sobre el periodisme, no aconsegueixo desempallegar-me de la impressi¨® que fa ja anys que Espada escriu, de manera fragment¨¤ria i suposo que inconscientment, alguna cosa que ¡ªamb una certa dosi de maldat¡ª es podria titular Contra el periodisme, el llibre en qu¨¨ el periodisme ¨¦s una mena d¡¯excusa per parlar, desbocada i (cripto)sentimentalment, sobre Catalunya. ?s en aquesta inversi¨® de la ironia sobre la qual es funda Contra Catalunya cap on apunta la traject¨°ria paral¡¤lela entre l¡¯escriptura d¡¯Espada i la situaci¨® de Catalunya (i de la mateixa manera que Contra Catalunya no era contra Catalunya, tampoc Contra el periodisme ¨¦s contra el periodisme).

Amb els anys, Espada ha tendit a simplificar l¡¯escenari moral catal¨¤ fins a convertir-ho en un carril binari: hi ha bons i hi ha dolents (i els dolents de vegades ho s¨®n com a conseq¨¹¨¨ncia de ser nom¨¦s t¨¨biament bons). L¡¯Espada de Contra Catalunya posava al descobert les imperfeccions morals de Catalunya i, d¡¯una manera o una altra, buscava la manera de conviure-hi sense que es deix¨¦s devorar. L¡¯Espada de Contra el periodisme sembla que ha caigut rendit davant una estranya i sorollosa forma de perfeccionisme moral. L¡¯Espada de Contra Catalunya reconeixia la necessitat de certes ficcions perqu¨¨ els desacords substantius no impedissin l¡¯acord sobre com havien de ser les institucions pol¨ªtiques. L¡¯Espada de Contra el periodisme repudia totes les ficcions i, aix¨ª, tamb¨¦ els acords pol¨ªtics que requereixen certes ficcions.

Contra Catalunya anunciava l¡¯arribada d¡¯una veu aguda de la consci¨¨ncia cr¨ªtica de la Catalunya pujolista. Dif¨ªcilment la pars destruens d¡¯aquesta consci¨¨ncia cr¨ªtica mai ha aconseguit un nivell tant alt de sarcasme que el que mostra la veu a trav¨¦s de la que s¡¯expressa Contra Catalunya.

La meva perplexitat sobre l¡¯escriptura d¡¯Espada va per una altra banda i ¨¦s doble. En primer lloc, hi ha aquesta confusi¨® constant entre ser intel¡¤lectualment implacable amb l¡¯error i ser personalment desagradable amb els que ¡ªell creu que¡ª s¡¯equivoquen. La meva impressi¨® ¨¦s que, tot i que moltes vegades Espada creu que est¨¤ fent la primera cosa, acaba fent la segona i, aix¨ª, li dona la volta, com si fos un mitj¨®, a aquell savi advertiment racionalista: ¡°tu no ets els teus arguments; si ataco els teus arguments, no t¡¯ataco a tu¡±.

I, en segon lloc, est¨¤ la perplexitat que genera la part constructiva d¡¯aquesta veu cr¨ªtica. A estones, Espada sembla que s¡¯hagi convertit en la contrapart constitucionalista del nacionalisme perfeccionista, que no ¨¦s res m¨¦s que l¡¯independentisme unilateralista. I no, no estic insinuant que el constitucionalisme d¡¯Espada sigui nacionalista (m¨¦s aviat al contrari). El problema ¨¦s que aquest constitucionalisme ens diu que ¨¦s pol¨ªticament irrellevant una demanda de dos milions de persones.

Jo no combrego amb aquesta demanda (sobretot si aquesta demanda menyst¨¦ procediments legals i democr¨¤tics, com va fer la tardor del 2017), em sembla una demanda pol¨ªtica reaccion¨¤ria. Per¨° titllar-la de pol¨ªticament irrellevant perqu¨¨ la gasolina de la qual s¡¯alimenta ¨¦s irracional ¨¦s pensar que l¡¯¨²nica cosa que importa i ¨¦s suficient en aquesta gran conversa di¨¤ria ¨¦s intervenir-hi carregat de ra¨®, aquesta fer¨¦stega actitud contra la qual ens va alertar Ferlosio.