Amnistia Internacional troba ¡°injustificable¡± la pres¨® dels Jordis

La vig¨ªlia del primer any a la pres¨® dels l¨ªders sobiranistes Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, Amnistia Internacional (AI) insisteix a demanar-ne la llibertat en considerar "injustificable" aquesta mesura per ser "excessiva i desproporcionada" dels seus drets a la llibertat d'expressi¨® i de reuni¨® pac¨ªfica.

L'organitzaci¨® carrega contra les ¨²ltimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per mantenir-los a la pres¨®, ja que, "en lloc d'aprofitar l'oportunitat per posar fi" al r¨¨gim de pres¨® preventiva, "les autoritats judicials han agreujat aquesta injust¨ªcia", assegura Esteban Beltr¨¢n, director d'Amnistia Internacional a Espanya, en un comunicat.

El 16 d'octubre del 2017, Carmen Lamela, llavors jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional, va enviar a la pres¨® per sedici¨® S¨¤nchez ¨Cllavors l¨ªder de l'ANC¨C i Cuixart ¨Cencara avui president d'?mnium Cultural¨C per haver promogut la manifestaci¨® del 20 de setembre del 2017 davant la seu de la Conselleria d'Economia, a Barcelona, en ple escorcoll de la Gu¨¤rdia Civil per desactivar els preparatius de l'1-O.

Amnistia Internacional diu que "els c¨¤rrecs que pesen contra els Jordis s¨®n injustificats i, per tant, s'han de retirar", tot i que "en cas de demostrar-se que van convocar manifestants amb la finalitat d'impedir una operaci¨® policial l¨ªcita, aix¨° podria ser perseguit, ja que podria tractar-se d'una alteraci¨® de l'ordre p¨²blic, i ser objecte de sanci¨® penal".

Per¨° "atribuir-los delictes greus com la rebel¡¤li¨® o la sedici¨® ¨¦s desproporcionat i una restricci¨® excessiva del seu dret a la llibertat d'expressi¨® i de reuni¨® pac¨ªfica", afirma Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya.

Sense entrar a q¨¹estionar els veredictes del Constitucional sobre la llei del refer¨¨ndum i la seva aplicaci¨®, l'organitzaci¨® defensa que els Jordis "tenien dret a organitzar i promoure reunions pac¨ªfiques en suport al refer¨¨ndum i a la independ¨¨ncia de Catalunya".

I encara que admet que "els Estats poden imposar algunes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat d'expressi¨® amb determinats objectius leg¨ªtims", com protegir l'ordre p¨²blic o la seguretat nacional, requereix que les autoritats "demostrin que aquestes restriccions s¨®n necess¨¤ries i proporcionades" a l'objectiu perseguit, "cosa que no ha passat en aquest cas".