Wolfe contra Chomsky

Deu riure Tom Wolfe des de la tomba merc¨¨s al seu p¨°stum El regne del llenguatge (Emp¨²ries), el llibre en qu¨¨ carrega contra el gran guru de la ling¨¹¨ªstica del segle XX i intel¡¤lectual de refer¨¨ncia dels ¨²ltims seixanta anys, ni m¨¦s ni menys que Noam Chomsky, tot aplicant una fina ironia i una certa tensi¨® narrativa que el lector agrair¨¤. Hi contribueix un inici in media res, amb Wolfe davant de l¡¯ordinador i ensopegant amb l¡¯article ¡°El misteri de l¡¯evoluci¨® del llenguatge¡±, en el qual els vuit autors signants ¡ªentre ells el mateix Chomsky¡ª admeten la seva ignor¨¤ncia sobre la mat¨¨ria d¡¯estudi, aix¨° ¨¦s, l¡¯origen del llenguatge. Despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯articles, confer¨¨ncies i tota mena de congressos, el fruit de la ling¨¹¨ªstica no ¨¦s altra cosa que el m¨¦s absolut dels fracassos.

Tota narrativa t¨¦ els seus personatges, amb protagonistes i antagonistes, i Wolfe basteix el relat per mitj¨¤ de dos paral¡¤lelismes: d¡¯una banda, contraposant el mateix Chomsky (satiritzat en tota la seva grandesa) a Daniel Everett, el ling¨¹ista antrop¨°leg que amb les seves troballes sobre la llengua dels piraha va fer trontollar la teoria de la gram¨¤tica universal chomskiana; i de l¡¯altra, assimilant Chomsky a Charles Darwin (al seu torn amb un antagonista, Alfred Wallace), i per tant situant les seves tesis al mateix nivell quant a validesa cient¨ªfica, que per a Wolfe ¨¦s nul¡¤la. Darwin i Chomsky resultarien, aix¨ª, figures mitificades, intocables per a la hist¨°ria, autors d¡¯unes tesis indiscutides i referents per a tot un ex¨¨rcit de seguidors arreu del m¨®n.

Sembla, per¨°, que Wolfe ignora la tradici¨® de la ling¨¹¨ªstica recent i els successius q¨¹estionaments de les tesis de Chomsky des dels anys setanta, quan ¡ªsegons corria la brama aleshores¡ª la seva dedicaci¨® a combatre la guerra del Vietnam va permetre l¡¯aparici¨® de teories ling¨¹¨ªstiques que, essent fruit de deixebles, s¡¯atrevien a plantar cada al l¨ªder. Com ignora la reformulaci¨® de tota la gram¨¤tica generativa als anys vuitanta, en haver d¡¯abandonar el doble nivell de representaci¨® sint¨¤ctica (l¡¯estructura profunda i l¡¯estructura superficial) per utilitzar un sol nivell de representaci¨®, tal com feien la resta de teories gramaticals. Chomsky, que al llibre ¨¦s descrit com un monstre contra els seus adversaris, va haver de rectificar sovint per mantenir l¡¯hegemonia.

?s per tant una estrat¨¨gia narrativa basar la impugnaci¨® de Chomsky en l¡¯aparici¨® d¡¯un sol home, Everett, que descobreix una llengua l¡¯estructura de la qual contradiu tot el que s¡¯havia descrit llavors i q¨¹estiona d¡¯arrel la idea que la facultat del llenguatge sigui una i comuna a tota l¡¯esp¨¨cie humana: sense frases subordinades ni temps passat ni futur, amb un nombre de sons molt limitat i sense n¨²meros, els piraha no semblen utilitzar la llengua per construir el m¨®n, ni per elucubrar, ni per explicar-se a si mateixos, sin¨® nom¨¦s com un artefacte adaptat a l¡¯entorn, i per tant tan ef¨ªmer com les edificacions i les eines que fan servir.

La for?a del moment-impugnaci¨® t¨¦ un punt ¨¤lgid, quan el chomski¨¤ W. Tecumseh Fitch acompanya Everett a veure els piraha per comprovar si feien servir una ¡°gram¨¤tica independent del context¡±, requisit indispensable dins les tesis generativistes per situar o no una llengua en par¨¤metres homologables a la resta de lleng¨¹es. Passa que Wolfe, que durant p¨¤gines s¡¯ha dedicat a criticar el biaix matem¨¤tic de la ling¨¹¨ªstica, possiblement ignora el concepte, propi de la sintaxi te¨°rica, i que es refereix a la forma que prenen les regles de formaci¨® de frases i que posa l¨ªmit a la producci¨® d¡¯una llengua. Com ignora que, fora de Chomsky, ja hi havia teories que postulaven que alguns fen¨°mens del llenguatge s¡¯escapen d¡¯una gram¨¤tica independent del context.

Un cop derrocat Chomsky, a les darreres p¨¤gines Wolfe fa una defensa (na?f, tot s¡¯ha de dir) de l¡¯origen del llenguatge com un artefacte no pas fruit d¡¯un mecanisme intern propi de l¡¯esp¨¨cie, sin¨® com una construcci¨® adaptada a l¡¯entorn fruit d¡¯actes comunicatius i de la producci¨® individual, el que ell descriu com a parla. Per aix¨°, per aquesta defensa final de la parla com a producci¨®, intercanvi i adaptaci¨®, sembla que al t¨ªtol original, The Kingdom of Speech, li escauria m¨¦s una traducci¨® sense el terme llenguatge, massa connotat com a facultat humana: el regne de la parla.