Colau i la Sagrada Fam¨ªlia pacten la regularitzaci¨® de les obres despr¨¦s de 133 anys sense llic¨¨ncia

Acord hist¨°ric entre el Govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la Sagrada Fam¨ªlia. Despr¨¦s de 133 anys de construcci¨® sense llic¨¨ncia i quan en falten nom¨¦s vuit per acabar-la, l'Ajuntament i la junta constructora del temple han arribat a un pacte per regularitzar les obres. La Sagrada Fam¨ªlia pagar¨¤ un total de 36 milions d'euros en els pr¨°xims 10 anys que es destinaran a compensar la despesa que el temple genera a la ciutat: millores en el transport p¨²blic (22 milions) i l'espai p¨²blic (tres milions), a construir un acc¨¦s directe de l'estaci¨® de metro al temple (set milions), i a reurbanitzar els carrers de l'entorn (quatre). La bas¨ªlica t¨¦ un pressupost aquest any de 80 milions d'euros, dels quals en destina 50 a les obres.

A m¨¦s, les dues institucions han pactat canvis en el planejament i un pla especial que permeti la regularitzaci¨® de les obres, de manera que el temple pugui sol¡¤licitar i pagar llic¨¨ncia a partir de l'any que ve. La idea ¨¦s tancar-ho tot abans de les eleccions municipals del pr¨°xim maig, i el Consistori estudia que el pagament de la llic¨¨ncia sigui fins i tot amb efecte retroactiu, fins a on la llei permeti tirar la vista enrere.

Amb tot, l'acord, que a l'Executiu de Colau s'ha viscut com un gran triomf, deixa fora una q¨¹esti¨® pendent, que no ¨¦s menor. Es tracta de la pol¨¨mica escalinata d'acc¨¦s a la fa?ana de la Gl¨°ria del temple, que mira al carrer de Mallorca. Es tracta d'una escalinata que est¨¤ en el projecte original de l'arquitecte Antoni Gaud¨ª i que si es materialitz¨¦s suposaria haver de derrocar diversos edificis de dues illes per obrir un passad¨ªs d'acc¨¦s al temple.

?s una operaci¨® que cap govern municipal s'ha atrevit a abordar, entre altres q¨¹estions perqu¨¨ costaria una dinerada pagar les expropiacions. A sis mesos de les eleccions, l'actual Executiu no tocar¨¤ un tema que generaria un conflicte ve?nal i pel qual no aconseguiria consens pol¨ªtic. Mentrestant, des de fa uns mesos la junta constructora es mostra rotunda amb la seva idea de materialitzar el projecte de Gaud¨ª.

L'alcaldessa Ada Colau ha qualificat aquest dijous de ¡°dia hist¨°ric¡±, perqu¨¨ el pacte ha aconseguit regularitzar les q¨¹estions administratives, per¨° tamb¨¦ millorar l'encaix del temple a la ciutat i rebre compensacions pel seu impacte. Preveu, per exemple, "estudiar l'aforament m¨¤xim" de visitants al temple quan acabin les obres. ¡°Molta gent ens deia que si en 130 anys no s'havia fet no ho fariem nosaltres nosaltres¡±, ha declarat celebrant l'actitud de les dues administracions. L'alcaldessa ha recordat que el temple ¨¦s Patrimoni Mundial de la Unesco des del 2005 i que ¨¦s l'edifici m¨¦s visitat de Barcelona, amb 4,5 milions de turistes que accedeixen al seu interior i? 20 m¨¦s que acudeixen a l'entorn.

Nou pla urban¨ªstic

Per part del temple, el president delegat del patronat, Esteve Camps, ha celebrat ¡°les ganes de solucionar una anomalia¡± de les dues institucions. ¡°El conveni obre el temple a la ciutat amb una aportaci¨® al transport i a la millora de l'entorn en benefici dels ve?ns¡±, ha subratllat. Camps tamb¨¦ s'ha mostrat satisfet que l'acord inclogui ¡°un nou pla urban¨ªstic que aporti solucions per resoldre l'¨¤mbit de la fa?ana de la Gl¨°ria¡±.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha especificat que les inversions que pagar¨¤ la Sagrada Fam¨ªlia permetran fer millores a l'espai p¨²blic de l'entorn del temple, noves marquesines de transport o reduir les freq¨¹¨¨ncies de pas de les l¨ªnies 2 i 5 del metro, les que tenen parada al monument, i que registren 35.000 validacions al dia. Sanz i el seu equip a Urbanisme han estat els art¨ªfexs d'un acord que han negociat durant dos anys en reunions quinzenals.?

En el cas de la regularitzaci¨® de les obres i el pla especial de l'entorn del temple, Sanz ha explicat que s'ha creat una comissi¨® ¡°per estudiar els instruments d'un planejament que afecta tot el barri, en particular uns ve?ns concrets [els dels edificis afectats per una eventual construcci¨® de l'escalinata de la fa?ana de la Gl¨°ria] i la resta dels de la zona¡±. ¡°El futur del carrer de Mallorca est¨¤ subjecte a altres debats¡±, ha apuntat Sanz. "Quan s'abordi, ha de prevaler el mateix criteri: di¨¤leg i parlar", ha afegit Camps.