Carta oberta al director de TV3

Estimat amic ¨ªnfim,

Aquesta carta ¨¦s per demanar-te que ens facis l¡¯immens favor de fer sortir la Pilar Rahola m¨¦s sovint a la teva pantalla. Un parell de vegades cada dia, com a m¨ªnim, seria ideal. Ning¨² no sap com tu, director, fins a quin punt el poble la necessita per no perdre la fe. I, com que es tracta de la nostra gran predicadora, crec que l¡¯hauries de fer sortir amb un h¨¤bit adient als seus sermons. Li podries posar, per exemple, una sotana de color groc, arracades de llacet i una creu amb les quatre barres. Aix¨ª quedaria molt m¨¦s dignificada. I, com a escenari, ja que afortunadament la nostra esgl¨¦sia oficial ¨¦s tan partid¨¤ria del proc¨¦s, jo t¡¯aconsellaria que ens la fessis sermonejar des d¡¯una trona barroca, o encara millor: des de l¡¯altar major del monestir de Montserrat, amb la Moreneta al darrere. Els monjos n¡¯estarien encantats.

Recorda que la Rahola, a m¨¦s a m¨¦s de ser una gran escriptora, ens va regalar aquella ponderada hagiografia d¡¯Artur Mas (La careta del rei Artur, em sembla que es deia), l¡¯home al qual ho devem tot, especialment la gran soluci¨® d¡¯haver-nos imposat en Puigdemont com a president. No oblidem que, sense ell, el pa¨ªs se¡¯ns n¡¯hauria anat en orris. Sense ell tampoc tindr¨ªem aquest gran estadista de la ratafia que tenim la sort de tenir ara.

Imaginar la Rahola amb sotana, arracades de llacet i creu quadribarrada al pit predicant amb aquell estil seu tan dol?, tan encalmat i tan ben educat sense enfadar-se mai, sense ni un bri de fanatisme, acceptant sempre amb humilitat els arguments del contrari, no pot sin¨® fer-nos accelerar el cor d¡¯alegria. Qu¨¨ seria la vida sense els seus sermons, sense la seva sublim educaci¨®? Avorriment absolut! Sisplau, director, fes-nos-la sortir a predicar dues vegades al dia. La necessitem tant!

I encara se m¡¯acut un incentiu m¨¦s. En lloc d¡¯estar acompanyada per una periodista, jo la posaria al mig de dues escolanetes. Suggereixo l¡¯Elsa Artadi i la N¨²ria de Gispert, dues pol¨ªtiques intel¡¤ligents que, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯assentir amb el cap les frases m¨¦s agosarades de la predicadora, ens delectarien (si ella les deix¨¦s parlar) amb l¡¯immaculat accent catal¨¤ que tenen l¡¯una i l¡¯altra, tan allunyat de la parla xava i plebea d¡¯avui dia.

?s vital que totes tres ens alimentin la fe en el proc¨¦s perqu¨¨ no fem cap pas enrere, ni tan sols al costat, com va fer en Mas. I el m¨¦s important de tot. Despr¨¦s del serm¨®, res de virolais o himnes gregorians. No! Despr¨¦s del serm¨®, tothom a cantar Els segadors, i aix¨ª podr¨ªem anar a dormir contents i satisfets, sense els somn¨ªfers que l¡¯Estat espanyol ens obliga a prendre tan sovint. Sisplau, director, enrahola¡¯ns fins al mateix moll de l¡¯os. Considera-ho com un mandat del poble.