Pres¨® preventiva

La pres¨® preventiva constitu?a un expedient judicial molt freq¨¹ent durant el franquisme. La seva ocupaci¨® ha descendit progressivament des de la Transici¨® i avui amb prou feines un 14% de la poblaci¨® reclusa espanyola roman entre reixes abans que es dicti sent¨¨ncia, encara que en els dos ¨²ltims anys s'ha produ?t un petit repunt. La taxa est¨¤ per sota de la mitjana europea, entorn del 25%, la qual cosa mostra el progr¨¦s liberal de la nostra judicatura.

La major part dels presos preventius s¨®n protagonistes de presumptes delictes relacionats amb el tr¨¤fic de drogues, membres d'organitzacions criminals i autors de robatoris amb viol¨¨ncia. Una singular anomalia acostuma a tenir lloc amb els jutjats en assumptes d'especial transcend¨¨ncia medi¨¤tica: els jutges tendeixen a dictar per a ells major nombre d'ordres d'empresonament provisional, potser per un exc¨¦s de prud¨¨ncia, per l'obsessi¨® de no ser criticats per exc¨¦s de benevol¨¨ncia o per la perman¨¨ncia psicol¨°gica de l'antic requisit de l'alarma social ¡ªque ja no est¨¤ vigent¡ª per imposar aquest tipus de mesura.

La pres¨® preventiva constitueix una mesura cautelar destinada a garantir que els encausats estaran en tot moment a disposici¨® judicial, especialment en el moment de la vista oral. No ¨¦s de cap manera una pena anticipada. No ho ¨¦s fins i tot encara que hagi de relacionar-se com a mesura de proporci¨® amb la pena associada al tipus delictiu del qual est¨¤ acusat el delinq¨¹ent: a majors penes previsibles, m¨¦s l¨°gica t¨¦ aquesta cautelar, per¨° sempre que es compleixi algun dels requisits previstos en la llei.

Aquesta breu doctrina general ¨¦s tamb¨¦ aplicable al cas m¨¦s soroll¨®s de presos preventius d'avui, el dels independentistes catalans que romanen empresonats, en alguns casos des de fa ja m¨¦s d'un any. Resulta fal¡¤la? l'acusaci¨® de parcialitat que alguns dels seus seguidors llancen sobre el jutge instructor i el Tribunal Suprem, per m¨¦s que les seves resolucions siguin susceptibles d'examen cr¨ªtic. Ni ¨¦s extempor¨¤nia una pres¨® preventiva argumentada jur¨ªdicament ni la judicatura espanyola persegueix al moviment independentista in toto ni els dirigents d'aquest sector s¨®n els ¨²nics sotmesos a mesures similars (l'ex-secretari general del PP madrileny Francisco Granados va estar dos anys i mitj¨¤ en id¨¨ntica situaci¨®).

Tot aix¨° no significa que les mesures cautelars, per ess¨¨ncia ef¨ªmeres, no puguin o hagin de tornar a ser examinades atenent a raons jur¨ªdic-judicials en virtut de les diferents situacions individuals. Dels tres requisits necessaris per legitimar una pres¨® preventiva, hi ha dues que sembla que ja no concorren: el risc de destrucci¨® de proves (obsolet amb el pas del temps) i el de reincid¨¨ncia en el delicte (ja que no ocupen les seves anteriors responsabilitats). Nom¨¦s podria contemplar-se el perill de fugida en cas que els processats fossin alliberats. No ¨¦s un risc te¨°ricament menor per assegurar la bona fi del proc¨¦s. Per¨° ¨¦s major en funci¨® de l'aparen?a: en tant que la fugida d'alguns dirigents aferma la percepci¨® que la resta podria seguir el seu cam¨ª. Per¨° aparen?a i realitat no sempre caminen juntes. Diversos dels avui empresonats van ser en el seu moment posats en llibertat. Van descartar dr¨¤sticament utilitzar aquest avantatge per convertir-se en pr¨°fugs. I van acudir a declarar totes les vegades van ser cridats, fins i tot sabent la probabilitat de ser sotmesos a processament per delictes molt greus, i greument penats.

Per aix¨°, tenint en compte que cadascuna de les conductes i situacions individuals no s¨®n id¨¨ntiques, que ha transcorregut ja un llarg temps de pres¨® preventiva i que falta poc temps per a l'obertura del judici oral, no resultaria contraindicat que l'alt tribunal reexamini l'oportunitat de revisar les resolucions de pres¨® preventiva.