Alerta a les carreteres per 45 despreniments en un dia
Els ge¨°legs adverteixen que falta coordinaci¨® entre la informaci¨® que recopilen Ferrocarrils, Carreteres i les diputacions
La prevenci¨® s'hauria d'anteposar a la reacci¨®. Els ge¨°legs avisen que no es respecta una f¨®rmula tan simple per detectar el risc de despreniments i augmentar la seguretat a les carreteres, exposades despr¨¦s dels temporals dels ¨²ltims dies. Hi ha precedents d'accidents amb conseq¨¹¨¨ncies tr¨¤giques per culpa de l'esfondrament de vessants, per¨° els protocols amb prou feines han variat. Enmig d'un dels episodis de pluges que en els ¨²ltims dies han sacsejat Catalunya, Protecci¨® Civil informava que, en un sol dia, s'havien registrat fins a 45 despreniments de roca i terra en diferents carreteres.
El Departament de Territori confirma la xifra i apunta que la dada nom¨¦s recull l'afectaci¨® registrada en les carreteres que s¨®n titularitat de la Generalitat. ?s a dir, no comptabilitza les incid¨¨ncies que es van produir en vies que s¨®n compet¨¨ncia de l¡¯Estat o de l'administraci¨® local. I s¨®n precisament aquestes ¨²ltimes les que, sovint, pateixen m¨¦s afectacions. Pere Bux¨®, t¨¨cnic de l¡¯Institut Geol¨°gic i Cartogr¨¤fic de Catalunya, posa com a exemple el cas de la carretera de Port del Comte (Solson¨¨s), bloquejada per un fort corriment de terres.
¡°A l'estiu ja vam detectar el risc i vam proposar a l¡¯Ajuntament les mesures que calia adoptar¡±, assenyala. El consistori, titular de la carretera, va intentar assegurar la zona, per¨° la viol¨¨ncia del despreniment ho ha arrasat tot, fins a inhabilitar el principal acc¨¦s a l'estaci¨® d'esqu¨ª, i tot aix¨° quan l'inici de la temporada d'hivern est¨¤ molt a la vora.
L¡¯Institut Geol¨°gic i Cartogr¨¤fic ¨¦s un ens p¨²blic que dep¨¨n del Departament de Territori. En la seva plantilla hi ha una dotzena de ge¨°legs experts en el diagn¨°stic de riscos. Una de les seves funcions ¨¦s mobilitzar-se quan un ajuntament o una diputaci¨® detecta una situaci¨® d'amena?a potencial en algun vessant. ¡°Nosaltres realitzem l'assessorament, per¨° el que no farem ¨¦s finan?ar les obres que siguin necess¨¤ries. El problema ¨¦s per a qui sigui el titular de la carretera¡±. No ¨¦s habitual que les despeses d'unes obres de contrafort siguin inferiors als 50.000 euros, diuen els t¨¨cnics.
El cost¨®s finan?ament suposa un fre per a les obres de refor? i els t¨¨cnics apunten que nom¨¦s s'agilitzen les actuacions en els casos en qu¨¨ hi ha risc flagrant per a les persones. ¡°Entre el 2006 i el 2008 va haver-hi forts despreniments a Montserrat, la situaci¨® va causar alarma al monestir i es van prendre mesures¡±, assenyalen des de l¡¯Institut Geol¨°gic. S¡¯hi van invertir vuit milions d'euros. Casos semblants han succe?t en nuclis habitats com Castellfollit de la Roca (Garrotxa) o l¡¯Estartit (Baix Empord¨¤), i en punts conflictius que registren una alta freq¨¹¨¨ncia de pas. ?s el cas del cremallera de N¨²ria o del t¨²nel de Tres Ponts, a l'Alt Urgell, on la Generalitat inverteix 35 milions d'euros. M¨¦s controv¨¨rsia genera el manteniment de la C-16, on la caiguda d'una pedra de 40 quilos va matar aquest estiu el conductor d'un cotxe i va causar tres ferits m¨¦s, i de la C-17, on se succeeixen els despreniments malgrat que el 2016 una conductora de 29 anys va perdre la vida en un accident provocat per un bloc de pedra.
Ramon P¨¦rez ¨¦s el president del Col¡¤legi de Ge¨°legs de Catalunya. ¡°El risc zero no existeix per¨° no ens podem permetre aquesta situaci¨® d'inseguretat a les carreteres¡±, apunta. El Col¡¤legi impulsa un observatori del georisc en qu¨¨ intenta radiografiar els punts m¨¦s conflictius del mapa catal¨¤. ¡°No ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de diners, manca coordinaci¨®¡±, den¨²ncia P¨¦rez. El Col¡¤legi troba a faltar que hi hagi una correcta gesti¨® de la informaci¨® que puguin recollir diferents actors: ¡°Ferrocarrils de la Generalitat, Carreteres, l¡¯Institut Geol¨°gic o les diputacions, cadascun recopila dades i fa els seus diagn¨°stics, per¨° no hi ha una coordinaci¨® per compartir la informaci¨® que es recull¡±, lamenta el president dels ge¨°legs, que titlla de ¡°fonamental¡± una an¨¤lisi de la informaci¨® per poder escometre mesures de prevenci¨®. ¡°Si avui cau una pedra i hi vas i la treus, i la setmana vinent en cau una altra i fas el mateix, aix¨° no va enlloc¡±, explica.
¡°Un despreniment no passa de la nit al dia, i tampoc ¨¦s cert que sigui nom¨¦s culpa de l'aigua¡±, il¡¤lustra Ramon P¨¦rez. ¡°Amb informaci¨®, els ge¨°legs tenim coneixements suficients per fer un diagn¨°stic. Podem saber on hi haur¨¤ un despreniment, amb la qual cosa redu?m la incertesa sobre en quin moment passar¨¤¡±. En la mateixa l¨ªnia, reclama a les administracions competents que prenguin decisions per evitar m¨¦s disgustos: ¡°El que no es pot permetre ¨¦s no fer res, cal actuar¡±.
Les campanes toquen a morts al Pirineu
La mort d'un matrimoni que va ser atrapat per un despreniment de pedres i roques a Castell de Mur, al Pallars Juss¨¤, fa mig any, va posar al descobert el mal estat que presenten moltes carreteres de muntanya. Jordi Navarra ¨¦s fill del matrimoni mort i ostenta l'alcaldia de Sant Esteve de la Sarga, on s'integra una mancomunitat que agrupa nou pobles i el tur¨ªstic Congost de Mont-rebei. Amb nom¨¦s un centenar de ve?ns, el consistori ha de fer-se c¨¤rrec de 40 quil¨°metres de carretera. Jordi Navarra explica que la gesti¨® d'una via que presenta un "risc imminent" de desplomar-se ¨¦s un maldecap i que, malgrat que l'ajuntament ho ha sol¡¤licitat, ni la Diputaci¨® ni la Generalitat volen assumir compet¨¨ncies sobre el tra?at. Des de fa uns mesos, Sant Esteve de la Sarga lidera un moviment de protesta, al qual s'han unit diversos pobles del Pirineu, que consisteix a fer tocar les campanes de l'esgl¨¦sia per denunciar l'abandonament al qual es veuen sotmeses les zones rurals.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.