L¡¯angl¨¨s aire

El bon columnista prepara una opini¨®, la il¡¤lustra citant alguna autoritat m¨¦s o menys cre?ble i, finalment, imposa la il¡¤lusi¨® que tot plegat se¡¯ns ha acudit a nosaltres mateixos. ¡°Nosaltres mateixos¡± som els lectors de diaris. El bon columnista ens ha inf¨®s la idea amb una finor tal que ja la donem per pr¨°pia. Qui no s¡¯ha trobat repescant, a l¡¯hora del vermut, l¡¯an¨¨cdota llegida en una columna dominical? Quantes bones converses no s¡¯hauran encetat amb aquesta excusa? El saltenc Miquel Berga (1952) ¨¦s un d¡¯aquests (comptats i, doncs, celebrats) bons columnistes que no tan sols resolen la feina amb airositat: tamb¨¦ fan creure que la maniobra ¨¦s senzilla.

A Un aire angl¨¨s s¡¯agrupen alguns dels articles que, des dels anys noranta, Berga ha entregat setmanalment a El Punt i El Punt Avui. Un dedueix que la seva concisi¨® no la forcen ni els l¨ªmits de la plana ni el recompte de car¨¤cters, sin¨® que ha de ser la ins¨ªgnia de Berga: alg¨² que sap capturar un pensament, amb les paraules exactes, i deixar de banda els roman?os i els sermons (branques leg¨ªtimes de la literatura; igualment leg¨ªtim ¨¦s no voler rec¨®rrer-hi). Concisi¨®, doncs. I si es pot titular amb un sol mot, per qu¨¨ no? Els articles anuncien la seva ra¨® de ser amb t¨ªtols tan inequ¨ªvocs com Insults, Mort, Puntualitat o Vegetarians, cosa que facilita que el criteri d¡¯ordenaci¨® sigui l¡¯alfab¨¨tic. Entre mans, doncs, un apassionant diccionari d¡¯ocurr¨¨ncies, lectures i casos hist¨°rics. Els temes, ben variats. Si una entrada ens porta a l¡¯Empordanet de Pla, una altra commemora l¡¯alto al foc nadalenc a les trinxeres del Somme i, ja que hi som, el que els poetes han escrit d¡¯aquella guerra. Sorprenentment, Berga pot comen?ar parlant de c¨ªtrics i acabar persuadint-nos que els llimoners no tenen propietari i regalen els seus fruits al passejant, o portar a col¡¤laci¨® el gos d¡¯Ulisses, que feli?ment reconeix la veu de l¡¯amo, i desembocar en unes l¨ªnies sobre els amics de deb¨°.

L¡¯amistat i l¡¯expressi¨® afable, de fet, ¨¦s important en Berga: ent¨¦n la columna com una carta que el lector espera amb ganes. El to ¨¦s sempre reposat. Potser perqu¨¨ passa per alt els exabruptes de la pol¨ªtica i ens mostra la millor cara que es pot posar al mal temps. A Berga l¡¯imagino com aquell distingit angl¨¨s que cert divendres al vespre, cal?ant-se les botes de muntar per donar per inaugurat el weekend, ¨¦s destorbat pels crits del majordom: ¡°Senyor, la f¨¤brica est¨¤ en flames!¡±. El cavaller s¡¯ajusta el barret i respon: ¡°Certament, quin disgust tindr¨¦ dilluns quan torni a la feina¡±. Berga ha preferit que en els articles dominicals s¡¯hi respiri un aire plaent, que s¡¯obri un par¨¨ntesi on tractar q¨¹estions menys lligades a l¡¯actualitat period¨ªstica i, possiblement, m¨¦s perennes.

Cert aire angl¨¨s el t¨¦, el conjunt. Els autors angl¨°fons hi predominen. Els m¨¦s citats: Wilde, Churchill i Orwell. Del primer sabem que el seu repertori de sarcasmes i fac¨¨cies no s¡¯esgota. Churchill ¨¦s fam¨®s per protagonitzar incomptables situacions on convenia una llengua esmolada. Dels tres, Orwell ¨¦s el menys dependent de la ironia, m¨¦s addicte a la noci¨® de veritat. Berga s¡¯hi refereix sovint: ¨¦s un dels seus escriptors fetitxe, ha investigat rigorosament l¡¯Orwell brigadista i el 2003 va comissariar l¡¯exposici¨® Orwell: viatge a una guerra.

Seria un error llegir d¡¯una tirada una compilaci¨® aix¨ª. Cal entrar-hi i sortir-ne amb tota confian?a. Som a casa d¡¯un amic. Ens entretindr¨¤, ens far¨¤ pensar i ens alegrar¨¤ amb alguna murriada intel¡¤ligent.

Si puc, li discutir¨¦ a Berga que la ironia es cultiva a les illes Brit¨¤niques millor que a cap altre terr¨°s. Si existeix l¡¯humor angl¨¨s ¨¦s perqu¨¨ all¨¤ el van dur els juts, que l¡¯havien rebut dels avantpassats que havien cavalcat m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Indus. Potser els celtes ja eren grans ir¨°nics, contaminats pels g¨¤lates d¡¯Anat¨°lia... Crec que ho deia el gran Chesterton, que la ironia ¨¦s tan brit¨¤nica com la Pedra Rosetta. La de Berga ¨¦s tota seva, segur, i una miqueta nostra.