La vaca Mimi no canvia l¡¯hora

La Mimi ¨¦s una vaca frisona, t¨¦ sis anys i pesa 850 quilos. Menja una barreja de farratge i cereals, tot i que quan arriba l¡¯hivern i la primavera s¡¯alimenta d¡¯herba fresca. Aquest cap de setmana la Mimi no canviar¨¤ d¡¯hora. Ni ella ni les altres 119 vaques lleteres que viuen a Parlav¨¤ (Baix Empord¨¤), a la granja de Quim Sabri¨¤. La Mimi es presta per a la sessi¨® de fotos en un dia assolellat, es deixa estimar i li clava un parell de petons al fot¨°graf, que confessa que el jersei li ha quedat ple de baves. ¡°A aquest tipus de vaca no els agraden els canvis. A la nostra granja nosaltres toquem el rellotge per¨° elles no, les continuo munyint a la seva hora. Elles necessiten regularitat¡±, explica Sabri¨¤. Aquestes vaques s¨®n un petit grup de resist¨¨ncia en un m¨®n que ha assumit el canvi de les agulles del rellotge. Malgrat alguns inconvenients, tots ho fem. I amb l¡¯arribada de la tecnologia ens n¡¯assabentem cada vegada menys. Ho executen cervells inform¨¤tics per nosaltres. 500 milions d'europeus fent el canvi cada sis mesos des del 1974. B¨¦, sempre hi ha alguna revolucion¨¤ria, per dir-ne aix¨ª, com la meva companya de taula, que confessa que va estar sis mesos amb l¡¯hora d¡¯estiu en ple hivern al cotxe perqu¨¨ no sabia canviar el sistema. I que ja li est¨¤ b¨¦. Les vaques de Sabri¨¤ no estan soles. Per¨° qu¨¨ passa amb els galls?

Els galls no canvien d¡¯hora: sempre canten quan comen?a a fer-se de dia. Tot i aix¨°, quan aquests animals viuen en una explotaci¨® amb llum artificial, el que passa ¨¦s que canten quan li obren el llum, sigui l¡¯hora que sigui. Un granger m¡¯explica que mantenen el mateix horari a la gallina perqu¨¨ mengi a la mateixa hora i aix¨ª evitar l¡¯estr¨¨s de l¡¯animal, un estr¨¨s que dura poc.

I els gossos¡­ i els gats¡­ Pedro Zuazua, autor del llibre En mi casa no entra un gato, diu: ¡°Doncs mira, els gats et desperten sempre 10 minuts abans que soni el despertador¡±. En Jacinto t¨¦ una serp: ¡°Viu en un m¨®n molt limitat. Per¨° la noto m¨¦s desconcertada, sobretot els primers dies del canvi. Si li coincideix amb la muda el seu humor ¨¦s definitivament m¨¦s esquerp. ?s activa, sobretot, a partir del crepuscle i canviar d¡¯h¨¤bits l¡¯emprenya, com a molts. No s¨¦ com explicar-li els beneficis¡±. Al periquito de la Rosa, el Gus, segur que no l¡¯afecta: ¡°Gens. Ara, havent dinat, si jo faig una estoneta de migdiada, ell tamb¨¦ dorm. Amb llum del sol, posa el caparr¨® sota l¡¯ala. Com deia Bernard Shaw, com m¨¦s es coneixen les persones... m¨¦s m'estimo el meu gos¡±. La Sandra, propiet¨¤ria del Coco, un enorme i mogut springer spaniel, assegura: ¡°L¡¯afecta nom¨¦s al mat¨ª quan s¡¯avan?a l¡¯hora, que va zombi, i a la nit, quan s'endarrereix, que va m¨¦s cansat i s¡¯adorm abans. L¡¯adaptaci¨® li dura una setmana, m¨¦s o menys. Suposo que ¨¦s a causa de seguir un mateix horari habitualment. La rutina els calma i els canvis els descol¡¤loquen durant uns dies¡±. Res gaire diferent del que els passa als seus tres fills.

Humans i animals afrontem el que pot ser l¡¯¨²ltim canvi d¡¯hora d¡¯estiu a hivern, assegura el promotor de la reforma hor¨¤ria, Fabi¨¢n Mohedano: ¡°Es feia per un tema d¡¯estalvi energ¨¨tic, per¨° aix¨° ara ja no t¨¦ sentit¡±. De fet, aquest canvi no ha de comportar necess¨¤riament que millori la vida. No ens enganyem. ¡°Podem canviar el valor de les hores, per¨° si no arreglem el problema de la conciliaci¨® hor¨¤ria a les empreses, no servir¨¤. S¨®n debats diferents. Hem de valorar el temps de la vida quotidiana¡±. Aix¨° s¨ª que posar¨¤ fi al tradicional missatge informatiu que diu que ¡°a les dues seran les tres¡±. ¡°Ignoro si aquesta afirmaci¨® en aparen?a trivial implica que el rellotge es mou cap endavant o cap enrere. Tornem a aquesta frase, o capgirem-la: ¡°A les tres, seran les dues¡±. ¡°?s possible, aix¨°?¡±. Ho diu Jes¨²s Garc¨ªa, periodista, mentre parlem que li toca treballar aquest cap de setmana amb el canvi d¡¯horari.