Els cr¨ªtics de Colau s¡¯organitzen en noves plataformes de ve?ns

Han nascut com a grups de pressi¨® ve?nal. Els uneix la mateixa idea: rebutgen frontalment la gesti¨® de l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de l¡¯equip de govern de BCom¨². Tsunami Ve?nal va sorgir a l¡¯estiu, arran de la inseguretat a Ciutat Vella. La plataforma la va impulsar l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de la Barceloneta, a la qual s¡¯hi van afegir d¡¯altres (Vila Ol¨ªmpica i Bes¨°s) i col¡¤lectius que representen carrers de la ciutat. Juntament amb Tsunami han nascut Nosaltres Barcelona i Moviment Barcelona, tamb¨¦ cr¨ªtics amb el paper de les associacions de ve?ns tradicionals com la FAVB.

Tsunami Ve?nal va convocar diverses manifestacions amb el suport expl¨ªcit de PDeCAT y de Ciutadans i el suport, no tan evident, d¡¯Esquerra i el PSC. Van voler convertir les mobilitzacions en una prova de foc per a Colau i demostrar que ¡°tot Barcelona¡± ¨¦s contr¨¤ria a les seves pol¨ªtiques. Per¨° amb prou feines van reunir a 700 persones i aquell tsunami es va esvair.

Al juliol va n¨¦ixer una altra plataforma, Nosaltres Barcelona, impulsada pel Gremi de Restauraci¨®. El seu nucli l¡¯integren una desena de dones, entre les quals hi ha Elisenda Roca, Benedetta Tagliabue, Rosa Maria Calaf o Rosana Torres. ¡°Nosaltres Barcelona sorgeix despr¨¦s de tres anys de conflictes fins que es va aprovar l¡¯ordenan?a de terrasses. Durant aquest per¨ªode, hem teixit aliances, mentre que els que diuen que parlen en nom dels ve?ns, la FAVB [Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona], mantenia una posici¨® leg¨ªtima per¨° minorit¨¤ria¡±, explica el director del Gremi de Restauraci¨®, Roger Pallarols. En pocs dies, explica Pallarols, el gremi va aconseguir ¡°molts m¨¦s dels suports que calien¡±, en contrast amb la iniciativa en contra de les terrasses de la FAVB, que ¡°van haver d¡¯acabar retirant-la per falta de suports¡±.

Mentre que es discutia el problema de les terrasses, persones que, segons Pallerols, s¨®n d¡¯un signe pol¨ªtic molt diferent van arribar a una conclusi¨®: ¡°La relaci¨® de l¡¯Administraci¨® amb les activitats econ¨°miques privades no ¨¦s la correcta i no creiem que el problema de la ciutat sigui el turisme¡±, afirma. Nosaltres Barcelona assegura que dona veu a una majoria ciutadana que vol ¡°que les persones funcionin, que les empreses funcionin, que es cre?n llocs de treball¡­¡± El director del gremi afirma que el naixement de Nosaltres Barcelona ¨¦s ¡°imprescindible per treure la ciutat del segrest de la FAVB, en qu¨¨ el nivell de cr¨ªtica a un color de l¡¯Ajuntament [BCom¨²] ¨¦s nul i en qu¨¨ ¨¦s p¨²blic i notori que s¡¯estan finan?ant amb recursos p¨²blics¡±. Pallarols posa en dubte la ¡°imparcialitat¡± de la federaci¨® i diu que el gremi ¡°no se sent representat per teories del decreixement¡±.

La tercera plataforma, Moviment Barcelona, es va presentar en societat el juny passat. La declaraci¨® d¡¯intencions de l¡¯entitat ¨¦s clara: ¡°Volem una Barcelona oberta, inclusiva, progressista i sobirana¡±. Un dels impulsors ¨¦s el president del f¨°rum empresarial Creiem en Catalunya, David Poudevida. Asseguren que no estan polititzats i que la plataforma sorgeix d¡¯un debat. ¡°La ciutat est¨¤ m¨¦s degradada per¨° no nom¨¦s per culpa d¡¯aquests tres darrers anys, tamb¨¦ els quatre anteriors i els altres quatre anteriors¡±, defensa Poudevida.

L¡¯empresari assegura que gestionar un Consistori no ¨¦s senzill i que ho estan fent ¡°persones no preparades¡±. Una altra de les impulsores ¨¦s l¡¯economista Anna Rossell: ¡°Els negocis no es fan sols, la ciutat tampoc. No cal lluitar contra els apartaments tur¨ªstics quan poden ser una alternativa. Som una refer¨¨ncia a nivell tur¨ªstic i ens hem de perfilar i buscar visitants de qualitat, referents culturals, tenim un aeroport, un ¨¤rea metropolitana¡­ A Barcelona es prenen decisions que afecten milions de persones¡±, opina Rossell. Moviment Barcelona t¨¦, entre les seves files, activistes de barri com Jordi Gir¨®, dels ve?ns de Vila Ol¨ªmpica, o figures com la del Pare Manel. Volen donar a con¨¨ixer el seu model de ciutat i, de moment, Neus Munt¨¦ i Ernest Maragall els escoltaran dimarts que ve.

Els Amics de la Rambla ¨¦s una entitat hist¨°rica que defensa els interessos del passeig. En la secci¨® ve?nal de l¡¯entitat, Alicia Berlanga destaca: ¡°Som transversals i entenem el que necessita el comer?, el turisme i els ve?ns¡±. Per a Berlanga, la Rambla ¨¦s ¡°un espai on tenen lloc fen¨°mens socials, econ¨°mics, pol¨ªtics¡­ Ara, ¨¦s el turisme¡±. La Rambla, resumeix, ¨¦s ¡°el mirall de la ciutat¡±.