Vox vist des de Vic

Si alguna cosa ha marcat la pol¨ªtica espanyola en els ¨²ltims mesos ¨¦s la tempesta pol¨ªtica que s¡¯ha desfermat a l¡¯espai de la dreta. Fins fa pocs mesos, el PP es podia sentir relativament fora de perill gr¨¤cies a un poder¨®s aliat: la infrangible lleialtat dels votants m¨¦s conservadors. Al llarg dels ¨²ltims anys, aquest col¡¤lectiu havia fet pinya al voltant d¡¯aquest partit, fins i tot en els seus pitjors moments. Gr¨¤cies a la fidelitat dels votants conservadors, el PP havia aconseguit el 2015 i el 2016 revalidar les seves majories parlament¨¤ries, tot i haver quedat relegat a tercera for?a entre els votants moderats de centre.

La dreta ha estat, doncs, el salvavides que ha mantingut a flotaci¨® el PP tots aquests anys d¡¯esc¨¤ndols de corrupci¨® i dificultats econ¨°miques. Per¨° la crisi catalana ho ha canviat tot. Despr¨¦s del desenlla? del proc¨¦s sobiranista l¡¯hivern passat, el sentiment nacionalista va agafar rellev¨¤ncia en l¡¯escenari pol¨ªtic espanyol i la dreta va comen?ar a flirtejar per primera vegada en d¨¨cades a abandonar el PP per sumar-se a les files d¡¯un altre partit, Ciutadans.

L¡¯arribada de Pablo Casado ha perm¨¨s frenar, almenys de moment, la sagnia que patia el PP de Rajoy. I la seva estrat¨¨gia per aconseguir-ho ha estat precisament disputar-li a Ciutadans la seva condici¨® de partit antinacionalista catal¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia. ?s per aquest motiu que aquesta tardor la pol¨ªtica espanyola ha estat marcada per un proc¨¦s de polaritzaci¨® al voltant de la dimensi¨® nacionalista espanyola.

La clau de l'¨¨xit de Plataforma per Catalunya va ser aconseguir que l'ingredient nacionalista de l'extrema dreta es connect¨¦s amb la immigraci¨®

Aix¨ª doncs, Vox ha irromput en un context en qu¨¨ la polaritzaci¨® ja estava en marxa. En aquest sentit, l¡¯emerg¨¨ncia de Vox no ha alterat l¡¯estructura de competici¨® que s¡¯havia obert a la dreta espanyola. Vox s¡¯ha sumat a una festa en qu¨¨ el PP i Ciutadans ja feia mesos que eren a la pista de ball. ?s per aquest motiu que tant el PP com Ciutadans tenen una reputaci¨® de partits antinacionalisme catal¨¤ que dif¨ªcilment Vox els pot arrabassar. Davant d¡¯aquest context, Vox pot tenir m¨¦s dificultats per ascendir i convertir-se en un partit d¡¯extrema dreta populista homologable a alguns pa?sos del nostre entorn.

Hem de considerar, doncs, que Vox nom¨¦s pot aspirar a ser un partit marginal? En realitat, no. Espanya ha demostrat que existeixen les condicions per a l¡¯ascens de l¡¯extrema dreta populista. De fet, tenim un precedent important: el cas de Plataforma per Catalunya al municipi de Vic. Aquesta formaci¨® va aconseguir convertir-se en les eleccions del 2011 en la segona for?a en les eleccions locals, amb el 20% dels vots. Amb aquest nivell de suport, Plataforma per Catalunya va demostrar que l¡¯extrema dreta populista a Espanya pot expandir-se creant coalicions de suports m¨¦s enll¨¤ dels votants tradicionalment conservadors.

Els rivals pol¨ªtics de Plataforma per Catalunya no van parar de denunciar que el seu l¨ªder, Josep Anglada, havia estat un destacat dirigent de moviments franquistes. Tot i aix¨°, el seu partit va aconseguir erigir-se com a segona for?a en uns dels feus de l¡¯independentisme catal¨¤. Com es pot explicar aquesta aparent contradicci¨®? La clau del seu ¨¨xit va ser aconseguir que l¡¯ingredient nativista i nacionalista propi de l¡¯extrema dreta populista es desvincul¨¦s de la tradicional lluita centre-perif¨¨ria i es connect¨¦s exclusivament amb les amenaces culturals i econ¨°miques de la immigraci¨®. El seu discurs xen¨°fob i populista va permetre que molts votants de Vic tradicionalment de l¡¯¨°rbita del nacionalisme catal¨¤ no tinguessin objeccions a votar un candidat amb un passat franquista acreditat.

L¡¯experi¨¨ncia de Vic ofereix lli?ons importants per entendre qu¨¨ podem esperar de Vox. La m¨¦s important ¨¦s que el nostre pa¨ªs no es troba a resguard de l¡¯expansi¨® de l¡¯extrema dreta populista. ?s cert que fins avui aquest tipus de partits no han aconseguit consolidar-se com en altres pa?sos del nostre entorn. Aquesta excepcionalitat d¡¯Espanya s¡¯explica en part per l¡¯exist¨¨ncia del tradicional conflicte territorial centre-perif¨¨ria, que ha absorbit el vot m¨¦s identitari o nacionalista. No obstant aix¨°, no ¨¦s descartable que sorgeixin finestres d¡¯oportunitat perqu¨¨ Vox o un altre partit populista d¡¯extrema dreta pugui connectar el nacionalisme m¨¦s amb la xenof¨°bia que no pas amb el conflicte territorial. Si aix¨° passa, pot ser que el discurs de Vox aconsegueixi agafar aire, ja que en aquest terreny no t¨¦ rivals cre?bles.

En definitiva, per entendre el potencial poder d¡¯expansi¨® de partits d¡¯extrema dreta com Vox a Espanya no cal buscar referents m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus. Hi ha referents m¨¦s propers. Nom¨¦s hem de fixar la mirada en el que va passar fa tot just set anys al cor de la Catalunya central: Vic.

Llu¨ªs Orriols Galve ¨¦s professor de ci¨¨ncia pol¨ªtica de la Universitat Carlos III de Madrid.