L¡¯esc¨¤s marge per guanyar recursos complica els comptes de la Generalitat

Pere Aragon¨¨s, el vicepresident econ¨°mic de la Generalitat, est¨¤ topant amb problemes per quadrar un projecte de Pressupostos amb el qual conv¨¨ncer l'oposici¨® i no haver de governar tot l'exercici de 2019 amb uns comptes prorrogats, com passa ara. El marge limitat per obtenir nous recursos que no estiguin ja compromesos genera la sensaci¨® entre alguns dels seus companys de gabinet i membres de l'oposici¨® que els Pressupostos seran continuistes i que les concessions en mat¨¨ria de despesa estaran molt limitades, obstacle per a un possible acord.

De moment, Aragon¨¨s guanya temps a l'espera que des de l¡¯Executiu central arribi un gest que permeti augmentar al conjunt de les comunitats aut¨°nomes el marge de d¨¨ficit i, sobretot, la regla de la despesa. L'acord m¨¦s proper ¨¦s que l'objectiu de les comunitats aut¨°nomes guanyi marge, del 0,1% previst ara per al 2019 a un 0,3%, la qual cosa suposaria una millora de gaireb¨¦ 500 milions d'euros. Per¨° aquests diners no es podrien destinar a despesa corrent si en paral¡¤lel no es millora la regla de la despesa, fixada per al 2,7% l¡¯any vinent. Aquesta ¨¦s ara la restricci¨® m¨¦s gran d¡¯Aragon¨¨s i la que ha traslladat a companys d¡¯Executiu i els seus interlocutors al Parlament. La setmana passada es va tornar a reunir amb el conjunt dels consellers per remarcar-los aquest marc pressupostari. Amb l'oposici¨® no hi ha hagut reunions des de setembre.

Si no arribessin nous recursos de l¡¯Estat, la Generalitat hauria d¡¯apujar o crear impostos per guanyar marge de despesa corrent

Si Hisenda no dona m¨¦s marge, la millora dels ingressos per la millora econ¨°mica amb prou feines es podr¨¤ traslladar en despesa cap als contribuents i es destinaria a eixugar deute. Tal com es troba actualment el camp de joc, Economia nom¨¦s tindr¨¤ m¨¦s marge si amplia el seu propi marge d'ingressos: nous impostos o m¨¦s pressi¨® fiscal a trav¨¦s dels ja existents. O si arriben m¨¦s recursos de l¡¯Estat dels quals disposar amb llibertat. No ¨¦s el cas dels 150 milions que arribaran per als Mossos d'Esquadra o els 200 milions de la disposici¨® addicional tercera de l¡¯Estatut per a infraestructures.

La Generalitat va donar dimecres un senyal de les estretors amb les quals treballa quan va portar a la Mesa de la Funci¨® P¨²blica una proposta de pagament en vuit anys de les dues pagues extres pendents suspeses el 2013 i el 2014. L'intent desesperat de prorratejar aquest pagament va exasperar els sindicats, que es van aixecar de la taula i van cridar a la mobilitzaci¨®.

Els nous recursos per al 2019 estan compromesos b¨¤sicament per les despeses vinculades a les incorporacions de nous mestres al cos docent i a l'increment de la despesa de la renda garantida de ciutadania.

De moment, el Departament d¡¯Economia no preveu portar els Pressupostos al Parlament fins a finals de desembre ¨Cestaven prevists per a aquest mes¨C, la qual cosa obligar¨¤ almenys a obrir el proper exercici amb uns comptes prorrogats, tenint en compte que la Generalitat ja funciona actualment amb els Pressupostos del 2017.

L¡¯Executiu que presideix Quim Torra necessita el suport de l'oposici¨® per aprovar els seus Pressupostos. Com a m¨ªnim els vots a favor dels diputats de Catalunya en Com¨² i l'abstenci¨® dels del grup socialista. Aquesta situaci¨® pot provocar que l¡¯aprovaci¨® quedi subjecta a un rocambolesc joc de gestos i a un intercanvi de favors pressupostaris en el qual entrarien en joc els comptes de tres administracions diferents: els de l¡¯Ajuntament de Barcelona (governat pels comuns), els de la Generalitat (pel bloc independentista) i els de l¡¯Estat (en mans del PSOE). Malgrat que figures com Jordi Cuixart han mostrat el seu desig que no s'utilitzi els presos com a "moneda de canvi", al Govern catal¨¤ es condiciona un suport als Pressupostos generals amb la situaci¨® dels pol¨ªtics presos i exiliats.

Desconfian?a a Junts per Catalunya despr¨¦s d¡¯assabentar-se amb un termini de nom¨¦s un dia?que no tindrien m¨¦s marge de despesa aquest 2018

Per¨° l¡¯Executiu tamb¨¦ ha d¡¯esquivar la desconfian?a interna al seu Govern per part dels consellers de Junts per Catalunya, generada despr¨¦s que a l'octubre el seu departament orden¨¦s la fi de despesa per a aquest exercici per controlar el d¨¨ficit. Fonts consultades expliquen que aquests consellers no van saber fins un dia abans que l'aixeta per apuntar noves partides es tancaria.