Les bruixes es reivindiquen en la seva gran nit a Viladrau

¡°Lo dimoni nos feu so ab un tamburinot i una flautota i totes ball¨¤rem¡±. Ho explicava, mentre patia un turment a Taradell el 1620, Ant¨°nia Rosquellas, ve?na de Viladrau, que tamb¨¦ confessava que havia estat introdu?da en ¡°lo art de Bruxa¡± per Maria Joanet i Serrat i com, amb altres companyes, havien volat sobre els n¨²vols untades d'ung¨¹ents m¨¤gics cap a la junta o aquelarre a les muntanyes. A la vella Rosquellas, despr¨¦s d'esquin?ar-la de mala manera al poltre de tortura i fer-li recon¨¨ixer totes les maldats de qu¨¨ l'acusaven (i no va admetre haver matat Kennedy perqu¨¨ encara no existien ni Dallas ni els rifles de franctirador), la van penjar per bruixa com van fer amb 13 dones m¨¦s de Viladrau ¨Cpoble considerat niu de fetilleres, especialment els masos de Rosquellas i el Mart¨ª¨C en la gran ca?a de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII (vegeu l'estudi cl¨¤ssic del savi Antoni Pladevall).

Anit les bruixes assassinades van tornar a Viladrau com ho fan cada any per Tots Sants (una de les dates preferides de les seves reunions) des del 1997. Van tornar per reivindicar-se i llan?ar un missatge feminista, ecol¨°gic i antiautoritari, gaireb¨¦ podemista, en el tradicional Ball de Bruixes que en aquesta 22a edici¨® s'ha professionalitzat molt, amb millors efectes especials i algunes actuacions notables, especialment la del cor de les fetilleres. En una nit molt freda i fosca com la gola d'un llop (l'espectacle es va endarrerir un dia per la climatologia: evidentment a les bruixes se'ls va anar la m¨¤ amb la pluja), el p¨²blic va haver de fer una llarga cua per accedir a l'aparcament a l'entrada del poble on tenia lloc la cerim¨°nia. Va haver-hi un petit caos resolt amb m¨¤niga ampla en descon¨¨ixer algunes persones que calia comprar una xapa (a dos euros) per a l'entrada. El recinte es va omplir absolutament d'un p¨²blic familiar en qu¨¨ imperava una gran expectaci¨® i els retrets per haver deixat els guants al cotxe.

En un espai central presidit per olles fumejants i un escenari lateral es desenvolupava el xou, una barreja entranyable (i esfere?dora per als petits: alguns ploraven) de tren de la bruixa, idees de Margaret Murray (El culte de la bruixeria a l'Europa occidental, 1921), documentaci¨® oficial de la persecuci¨®, folklore, teories antropol¨°giques i sociol¨°giques que subscriurien l'enyorat t¨¤ndem Marin-Tresserras, el Malleus Maleficarum, influ¨¨ncies c¨¨ltiques, tocs dels Pastorets i algun inesperat moment Monty Python. Un totum revolutum amb batucada, focs artificials i can?ons (inclosa la de ¡°collir castanyes¡±, que combina, el turisme oblige, les bruixes amb l'altra gran cita de Viladrau).

Aix¨ª que all¨¤ les ten¨ªem totes, revingudes, ressuscitades, l'esmentada Rosquellas, Francesca Tr¨¨mol (¨¤lies Bacada, la bruixa principal), Llu?sa Estrany, Esperan?a Marig¨®, Margarida Puig (Cassadora), Joana Vilar, Beneta Noguera, la Pentinada, la Romeva¡­, encarnades per ve?nes de Viladrau, totes transfigurades com a bacants, amb nassos llargs, un aire rebel i salvatge, desafiant. L'endem¨¤ encara feia por anar a l'Spar.

Resultava veritablement colpidor quan les bruixes udolaven invocant la seva deessa di¨¤nica i lunar i giraves el cap estremit per la humitat que pujava del parterre i veies la torre de l'esgl¨¦sia retallada contra el cel. Era f¨¤cil viatjar en el temps i submergir-se en el clima original dels esdeveniments. Gaireb¨¦ podies veure el rector intentant frenar els maleficis llan?ant les seves sabates bene?des des del campanar.

Un altre moment culminant va ser quan els encaputxats esbirros i botxins d'Antoni Vila i Savassona, el governador general, van arrossegar la g¨¤bia en qu¨¨ portaven Elisabet Mart¨ª i la van penjar del cable d'una grua, espeternegant a una altura esgarrifosa mentre s'escanyava. Si fos nen, no ¨¦s nom¨¦s que no dormo en un mes, ¨¦s que em torno a pixar al llit. Malgrat que Viladrau ¨¦s un actiu nucli del proc¨¦s, amb lla?os fins i tot a la sopa (de castanyes), no hi va haver cap refer¨¨ncia expl¨ªcita per part de les bruixes. Tampoc al fet que el poble t¨¦ dos dels seus estiuejants entre els presos m¨¦s famosos de la hist¨°ria recent: Joaquim Forn i I?aki Urdangarin.

Hi va faltar una mica de sexe. Les cerim¨°nies de les bruixes inclo?en ¨Csegons les seves confessions¨C alguna escena pujada de to (¡°i ballat hagu¨¦rem lo dimoni tingu¨¦ tractes carnals ab totes nosaltres i lo bes¨¤rem per lo detr¨¤s¡±). ?s cert que l'espectacle era per a tots els p¨²blics. Acabat el Ball, va ser un atractiu afegit compartir una crep a la pla?a Major amb ¡°lo dimoni¡± (que s'assembla tant a Joan Creus), que seguia portant el seu parell de banyes d'impala, que semblaven tretes de la sala de trofeus d'un altre ve¨ª, l'Eugenio. En l'ep¨ªleg de la funci¨®, la cap de les bruixes va advertir que les fetilleres marxaven per¨° que la nit ¨¦s i ser¨¤ sempre seva, aix¨ª que caldr¨¤ seguir el seu consell i dormir amb un ull obert.