L¡¯ombra del violador

¡°?s per all¨° del violador aquell, oi?¡±, pregunta l'empleada d'un estanc d'una localitat barcelonina. A ella tamb¨¦ li ha arribat. Diuen que el conegut com segon violador de l'Eixample, Alejandro Mart¨ªnez Singul, viu al caixer que t¨¦ al costat. Per¨° ella mai l'ha vist. La informaci¨® va comen?ar a c¨®rrer fa dues setmanes, com corre ara tot: per les xarxes socials, de whatsapp en whatsapp, de post de Facebook en post de Facebook, de pantalla en pantalla fins a alertar i preocupar tot el ve?nat.

El caixer en q¨¹esti¨® ¨¦s gran, fa cantonada, i est¨¤ molt a prop del metro. No s¨¦ si ¨¦s un bon caixer per dormir-hi, mai m'ho he plantejat, tinc el privilegi d'utilitzar-los nom¨¦s per treure diners. Potser, un punt a favor seria que estigu¨¦s a prop d'un menjador social. ?s el cas. O aix¨° diu Google Maps, que ¨¦s com es busquen ara les coses. Per estar-ne segura, demano ajuda a una monja que torna de fer la compra. Ella no sap qui ¨¦s Mart¨ªnez Singul, per¨° s¨ª pot guiar-me fins al menjador social: tot recte, passat el mercat, que est¨¤ tancat, i una mica m¨¦s avall, a l'interior del monestir, est¨¤ el menjador.

S¨®n indicacions f¨¤cils, fins i tot per a mi, i els r¨¨tols de la porta no deixen marge de dubte: 'Menjador social i centre d'acolliment di¨¹rn'. Per error, pico el timbre de les monges clarisses. Per sort, ning¨² respon. Provo de nou, ara el timbre bo. Una jove m'informa que al menjador no saben res de Mart¨ªnez Singul. Encara que si ho sabessin, adverteix rere les reixes de la porta, tampoc podria dir-m'ho. La seva resposta sona sincera.

Alejandro Mart¨ªnez Singul va ser apallissat en un caixer a Barcelona. El seu fantasma recorre altres ciutats

Segueixo carrer avall, caminant pels voltants, aprofitant que la pluja ha donat una mica de treva, fins que topo amb una parella de jugadors d'escacs. La partida, que mantenen bastant avan?ada, es juga a la vorera, sobre uns cartrons, i coronada per un got de pl¨¤stic per a les propines. A l'interior hi ha algunes monedes, per¨° no gaires.

¡°Com ¨¦s?¡±, em pregunta el m¨¦s prim dels dos, sense perdre de vista el tauler. Per la meva descripci¨®, probablement poc precisa, nom¨¦s li ve al cap un anci¨¤ amb problemes d'est¨®mac, diu, per¨° no quadra amb el perfil de Singul. Els escaquistes no han coincidit amb cap ?lex, ni Alejandro, calb i amb un important expedient de violacions a les seves esquenes. Encara que l'historial delictiu, i m¨¦s d'aquest estil, no deu ser cosa que s'expliqui, tampoc al carrer. ¡°Ens deixes alguna cosa? ?s per al sopar¡±, interromp els meus pensaments un dels escaquistes, movent l'env¨¤s d'un Yatekomo, quan ja me n'anava.

Segueixo fins a la biblioteca, que tampoc est¨¤ lluny. Penso que ¨¦s un bon lloc quan no es t¨¦ on anar: no fa fred, est¨¤ plena d'hist¨°ries i t¨¦ connexi¨® a Internet. Observo atenta, busco entre els ordinadors i les prestatgeries i trec el cap al bany. No detecto ning¨² que se sembli a Mart¨ªnez Singul.

Per sort, no estic sola en la meva missi¨®. La possibilitat que Singul corri pels carrers ha provocat tal alarma a la ciutat que la policia local tamb¨¦ l'ha buscat. Per¨° no hi ¨¦s. No hi ha cap indici que el violador hagi recalat all¨¤. Malgrat aix¨°, encara circula un post a les xarxes socials, per aquestes per les quals corre tot avui dia, alertant de la pres¨¨ncia del segon violador de l'Eixample il¡¤lustrat amb una foto d'alg¨² que no ¨¦s ell.

L'ombra dels violadors ¨¦s sempre allargada. La sortida de la pres¨® el 1998 del primer violador de l'Eixample, Francisco L¨®pez Ma¨ªllo, va provocar la reacci¨® dels ve?ns del seu barri, el Raval, que ara est¨¤ tan en boca de tots. No hi havia xarxes socials, per¨° hi va haver prou amb uns quants cartells fets a m¨¤ advertint de la seva pres¨¨ncia perqu¨¨ se n'an¨¦s. L¨®pez Ma¨ªllo, que va complir 14 dels 592 anys als quals va ser condemnat per violar 29 dones, es va mudar de continent i es va instal¡¤lar a Santo Domingo. Nom¨¦s va tornar a Catalunya quan era a punt de morir d'una malaltia degenerativa, als 37 anys. Era el 2001.

El recentment excarcerat Gregorio Cano, conegut com el violador de la Verneda, ha vist com els seus ve?ns, persones amb les quals havia compartit fleca, parcs i col¡¤legi, es manifestaven davant? de la porta de la casa dels seus pares, on es va instal¡¤lar en sortir de la pres¨®, en protesta pel seu alliberament. Cano va ser condemnat a 167 anys per 15 violacions i dues temptatives. Va complir 20 anys de pres¨®.

El mateix Singul va haver de marxar a Perpiny¨¤ la primera vegada que va sortir en llibertat, el 2007. Havia complert 16 anys de pres¨® d'una condemna de 65 per violar 10 menors d'entre 10 i 15 anys i intentar-ho en quatre casos m¨¦s. A Fran?a, on el tutelava una monja, va ser condemnat per exhibir els genitals a una menor. En tornar a Espanya, la pressi¨® ve?nal el va expulsar de Lloret de Mar, d'una casa de la seva tia, i de La Llagosta, on vivia la seva mare. El 2009 va reingressar a la pres¨® per intentar agredir sexualment una nena de 12 anys, amb la qual es va ficar en un ascensor. Abans va ser multat per masturbar-se davant de dess joves i perseguir-les. En la seva nova etapa a la pres¨®, es va sotmetre a all¨° que es coneix com castraci¨® qu¨ªmica i el 2013 va recuperar la llibertat. El passat mes de febrer, un jutge de Mollet del Vall¨¨s va dictar una ordre d'allunyament perqu¨¨ Singul no pugui apropar-se a la seva mare ni al marit d'aquesta, acusat d'un delicte de lesions.

No ¨¦s la primera vegada que busco Singul pels caixers. El juny, el van apallissar despr¨¦s de recon¨¨ixer-lo en un on dormia, entre l¡¯Hospitalet i Barcelona. Quan vaig anar al seu encontre, ja havia marxat. Ara com ara, segueixo rere els seus passos. M'agradaria preguntar-li com es reinsereix alg¨² que ha causat tant dolor en una societat que li t¨¦ por i el vol lluny.