Molt per fer al Macba

Un museu no pot renunciar a la producci¨® de mem¨°ria¡±, escriu Chris Dercon al cat¨¤leg de la Col¡¤lecci¨® Macba d¡¯ara fa un any. Un museu t¨¦ la missi¨® de preservar, estudiar, ampliar i difondre una producci¨® art¨ªstica determinada, sigui local o internacional, segons les seves bases fundacionals. A un museu se li pressuposa tamb¨¦ una exig¨¨ncia d¡¯excel¡¤l¨¨ncia, tant en la qualitat de les peces com en el criteri hist¨°ric de la selecci¨®: aix¨° ¨¦s el que el diferencia d¡¯una Kunsthalle. Quina mem¨°ria deixar¨¤ el Macba de l¡¯art catal¨¤ i espanyol?

Un segle breu proposa una selecci¨® d¡¯obres de la seva col¡¤lecci¨®, amb un contingut cronol¨°gic que s¡¯inicia el l929 amb el GATPAC, dues obres d¡¯Alexander Calder, algun cartell original de la Guerra Civil (i altres de reprodu?ts) i una pel¡¤l¨ªcula de la CNT-FAI. Seria molt m¨¦s l¨°gic que la perioditzaci¨® entre el Macba i el MNAC estigu¨¦s clara (es deia que el Macba s¡¯iniciava a la postguerra, amb Dau al Set, data hist¨°ricament l¨°gica per a un museu d¡¯art contemporani), no nom¨¦s per a les adquisicions i donacions, sin¨® per a mostres com aquesta. Pretendre que avui tot es barreja ¨¦s una mica exagerat: el Pompidou sap molt b¨¦ quins s¨®n els seus l¨ªmits cronol¨°gics i la Tate Modern i la Tate Britain, tamb¨¦. I tots dos reflecteixen a les exposicions rotatives de la seva col¡¤lecci¨® els canvis de gust i de tend¨¨ncies. Que el Louvre o el Prado posin alguna instal¡¤laci¨® contempor¨¤nia ¨¦s una moda com una altra qualsevol, per¨° no va m¨¦s enll¨¤ com a criteri museogr¨¤fic.

El que ara mostra el Macba ¨¦s una selecci¨® molt parcial d¡¯aquest segle, selecci¨® a la qual cal retreure que amb prou feines hi ha pintura i artistes de gran qualitat de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ i espanyol, poc o gens representats. Quan s¡¯argumenta l¡¯estranyesa davant l¡¯abs¨¨ncia d¡¯Eduardo Arroyo o del Equipo Cr¨°nica (que va fer bona part de la seva carrera a Barcelona, a la galeria Maeght) o de dones artistes com Carmen Calvo o Soledad Sevilla, el museu argumenta que ja estan ben representats en altres territoris. Per¨°, per qu¨¨ privar el p¨²blic catal¨¤ d¡¯obres tan rellevants que gaudeixen d¡¯un consens sobre el seu inter¨¨s? Tampoc hi ha cap aposta per noms joves o fora de circuit.

El model Macba, que va instituir Manolo Borja-Villel, ent¨¦n l¡¯art tan sols com a expressi¨® del que ¨¦s pol¨ªtic i social: ¨¦s un criteri v¨¤lid, per¨° parcial i que hauria de ser ampliat, la qual cosa ell mateix ja ha fet al Reina Sofia, d¡¯acord amb les fortes cr¨ªtiques rebudes. ?s reduccionista explicar l¡¯art m¨¦s recent nom¨¦s com aquell que se centra en l¡¯economia mar¨ªtima, la crisi migrat¨°ria o la resist¨¨ncia al capitalisme salvatge. De les obres, destaquen la ret¨ªcula de l¡¯artista Gego (1912-1994); les obres d¡¯Anni Albers; un gran Miralda de soldadets blancs; la pres¨¨ncia (excessivament petita) de Doroth¨¦e Selz; els escrits/manifestos de les Guerrilla Girls; la bella obra Sinners, de la brasilera Valeska Soares. La pres¨¨ncia pict¨°rica ¨¦s present gaireb¨¦ nom¨¦s a les teles Basquiat (de la col¡¤lecci¨® Riera), artista pol¨ªticament correct¨ªssim en la seva condici¨® de gai, negre i mort per la sida als 28 anys.

En canvi, al pis superior hi ha una altra part de la col¡¤lecci¨®, titulada Col¡¤lecci¨® Macba: sota la superf¨ªcie, que ¨¦s coherent i interessant. Indaga en la noci¨® de superf¨ªcie, per¨° la majoria s¨®n obres postminimalistes. Descobrim l¡¯obra de Karla Black, jove escultora de 1972 que treballa amb tota mena de materials, i la marroquina Latifa Echakhch, amb la seva instal¡¤laci¨® de papers carb¨® que s¡¯ha destenyit amb alcohol, creant un misteri¨®s entorn de color lila (diu que aquest paper era l¡¯usat als fulls revolucionaris). Hi ha dues obres excel¡¤lents de Jordi Colomer i de Perejaume, el magn¨ªfic Rauschenberg, la pe?a de Rita Mac Bride i la de l¡¯alemanya Charlotte Posenenske (1930-1994), construccions met¨¤l¡¤liques que posava en aeroports o f¨¤briques per trencar amb la noci¨® d¡¯autoria i art.

Quina pe?a estrella seria recordada de la col¡¤lecci¨® del Macba? Costaria de trobar. Cal dir que ¨²ltimament la programaci¨® ha incl¨°s artistes catalans (Miralda, Francesc Torres) i que en les adquisicions es nota la voluntat de comprar obra de dones artistes. Per¨° si vol ser un museu de refer¨¨ncia (com ara s¡¯estila dir), queda molt per fer.