Els fangs de Barcelona

Edicions de 1984 recupera De la ciutat vella, primera novel¡¤la de Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937), publicada originalment l¡¯any 1906. M¨¦s ben travada que la seva germana gran, La Xava(1910), conserva certa unitat d¡¯acci¨® (els amors de Ferm¨ª Peralta i la jove Laia) i no s¡¯abandona ni a l¡¯ins¨°lit fragmentarisme extrem de la segona gran narraci¨® de Vallmitjana, ni a aquell grau escruixidor de recreaci¨® en les sordideses socials de la Barcelona del 1900.

I ¨¦s que De la ciutat vella ni s¡¯ambienta al districte V, el barri Xino, ni retrata la mis¨¨ria m¨¦s extrema de la ciutat. M¨¦s autobiogr¨¤fica que aquella, s¡¯acosta m¨¦s a les novel¡¤les de Narc¨ªs Oller o de Carles Bosch de la Trinxeria: Vallmitjana ja hi destaca com a escriptor que domina el pols narratiu, la pinzellada sensorial, i ¨¦s capa? de bastir un fris social efica?. Per¨° encara no ha entrat en aquella fase de fugida endavant estil¨ªstica, entre m¨ªstica i desesperada, que el va conduir a idealitzar la naturalesa espiritual dels gitanos i a fustigar sense pietat la hipocresia de la societat catalana. I tot aix¨° a les portes de l¡¯expressionisme m¨¦s agosarat.

Amb tot, ja afloren a De la ciutat vella la s¨¤tira, els s¨ªmbols i els contrastos amb qu¨¨ intenta denunciar l¡¯estat dels costums a Barcelona, a partir dels records del barri de Gr¨¤cia on ell mateix vivia. Quan es posen a ballar, els ve?ns ho fan sobre un terra de fang format per la pols de les sabates i el vi que ha anat caient de les botes; quan Ferm¨ª i Laia es comencen a estimar, ho fan entre clavegueres i fabricotes. El que no trobem encara ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia total d¡¯esperan?a que regna entre les p¨¤gines de La Xava. S¨ª molts elements dissonants, d¡¯un realisme cru, que prefiguren el Vallmitjana madur: una escena de maltractament en qu¨¨ Ferm¨ª intenta escanyar la seva parella, una escena de sexe necr¨°fil, un accident laboral en el qual un obrer madur es fa cremades greus... Amb tot, el personatge m¨¦s interessant ¨¦s el de Laia, perqu¨¨ evoluciona: de femme fatale de manual, astuta, mal¨¨vola i materialista, criada en la m¨¦s estricta sordidesa, se¡¯n deriva una v¨ªctima de la seva fam¨ªlia degradada, com la Xava de 1910, i capa? d¡¯estimar amb desinter¨¨s. En la segona part de la novel¡¤la, la representaci¨® de la boh¨¨mia liter¨¤ria i art¨ªstica barcelonina passa a un primer pla, despla?ant la trama amorosa central.

L¡¯escriptor i poeta Enric Casasses, en el pr¨°leg, destaca que la novel¡¤la ¡°no presenta els pobres idealitzats ni com a bons, ni com a ¡®pobrets i alegrets¡¯. El seu retrat ¨¦s dur: ¨¦s un retrat¡±. T¨¦ ra¨®: la set de diners presideix les relacions entre ells. I tamb¨¦ ha escrit: ¡°En el cas de De la ciutat vella, que no va de gitanos ni de lladres sin¨® de barcelonins pobres i quasi pobres, el protagonista, Ferm¨ª Peralta, ¨¦s, en certs aspectes, Juli Vallmitjana¡±, perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s un artista frustrat i de car¨¤cter somiatruites. De la ciutat vella t¨¦ m¨¦s aroma de Renaixen?a que altres obres posteriors de l¡¯autor: ¨¦s un drama de classes mitjanes decadents m¨¦s proper a Narc¨ªs Oller que al primer Eugeni d¡¯Ors o la narrativa de V¨ªctor Catal¨¤. Podria emparentar-se m¨¦s amb un Benito P¨¦rez Gald¨®s que amb un Raimon Casellas o un Joaquim Ruyra.

Amb aquesta recuperaci¨®, Edicions de 1984 culmina l¡¯edici¨® de les obres d¡¯un autor que va caure en un oblit gaireb¨¦ absolut, despr¨¦s de la Guerra Civil. Cal que ho celebrem.