Aparquem el miserabilisme

La q¨¹esti¨® sembla for?a senzilla. ?Volem tenir un nou museu a Barcelona, un museu que ve amb les garanties d¡¯un nom de prestigi, l¡¯Hermitage, amb una museografia ideada per un dels nostres grans pensadors, Jorge Wagensberg, en un lloc, el port, que necessita un impuls (com tota la ciutat) i amb un projecte arquitect¨°nic d¡¯un gran nom com ¨¦s Toyo Ito, un Pritzker? Amb tots els respectes pels qui pensin que no, aquesta actitud negativa, tan de moda, sembla m¨¦s pr¨°pia del Front d¡¯Alliberament de Judea (FLJ) de La vida de Brian que no pas d¡¯una visi¨® l¨°gica. L¡¯FLJ dels Monty Python, recordem-ho, estava per principi en contra de tot el que vingu¨¦s de fora ¨Cen aquest cas, dels romans (aq¨¹eductes, urbanisme, llat¨ª, carreteres, lavabos p¨²blics)¨C, civilitzaci¨® inclosa.

Algunes de les raons que s¡¯addueixen per abominar de l¡¯Hermitage barcelon¨ª s¨®n tan pelegrines com les del recalcitrant grupuscle dels c¨°mics brit¨¤nics. Es parla de la m¨¤fia russa, es diu que ¡°no cal¡± (?), s¡¯assenyalen altres prioritats... Per descomptat, sempre hi haur¨¤ prioritats: el menjar, l¡¯habitatge, l¡¯ensenyament, la salut. Un museu no ¨¦s un col¡¤legi, ni pisos socials, ni un hospital. Per¨° aix¨° ha de voler dir que no necessitem museus? Una altra l¨ªnia d¡¯argumentaci¨® ¨¦s que ja n¡¯hi ha for?a. De fet, pot semblar que ja hi ha prou bars, gimnasos, cotxes, patinets... per¨° museus? No hi ha mai prou museus. Benvinguts siguin tots, i encara m¨¦s un que, per m¨¦s que se li busquin cinc peus al gat, ve amb un pa sota el bra? i amb garanties. Semblen ser-ho que al darrere hi hagi un dels millors museus del m¨®n i que Wagensberg, justament Wagensberg, hi hagi cregut. Convido qualsevol que vagi a Amsterdam a veure la sensacional seu que l¡¯Hermitage va obrir el 2009 en aquesta ciutat. Una de les millors exposicions que he vist a la meva vida la vaig veure all¨¤, sobre Napole¨®, Josefina i el tsar Alexandre, tota una meravella.

Probablement en un clima semblant de petitisme cultural al que regna ara a Barcelona no tindr¨ªem avui CosmoCaixa, que tamb¨¦ a alguns els va semblar una bogeria vision¨¤ria, excessiva i innecess¨¤ria (un gran museu de la ci¨¨ncia?, per qu¨¨?), ni CaixaForum, ni el CCCB, ni tan sols el Macba. Deixem-nos de miserabilisme i fem realitat un museu que convida a somiar, a moure¡¯s, que dona nova vida i esperances. Ja ens toca als barcelonins, tenir alguna gran il¡¤lusi¨®.