Glorioses decad¨¨ncies

Amb una presentaci¨® excel¡¤lent, miniada com un c¨°dex medieval i cuidada com una edici¨® simbolista de luxe, arriba aquesta Savis, bojos i difunts. Antologia del conte decadentista catal¨¤ (1895-1930), recopilaci¨® de 25 contes escrits per autors modernistes catalans que ve acompanyada d¡¯un bon pr¨°leg del mateix editor, Ramon Mas, qui explica molt b¨¦ qu¨¨ ¨¦s el decadentisme, des d¡¯una perspectiva europea i no gens provinciana, i situa el lector en el context dels autors antologats, alguns d¡¯ells (Jeroni Zann¨¦, Miquel de Palol Felip, Ernest Mart¨ªnez Ferrando o Diego Ruiz) uns perfectes desconeguts avui. Mas busca fugir del c¨¤non irreal organitzat durant la postguerra per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas, basat en calaixos est¨¨tics, i considera el decadentisme com un corrent intern dins d¡¯un moviment m¨¦s ampli.

Aviat comprova el lector l¡¯enorme qualitat d¡¯aquests contes, la majoria molt breus, que beuen del millor Edgar Allan Poe, del millor Charles Baudelaire, i de l¡¯inevitable Joris-Karl Huysmans. Obren el volum tres peces sorprenents de Santiago Rusi?ol, plenes de morts que caminen (i pinten), masmorres, escales ll¨°bregues i jardins interiors. Petites obres mestres s¨®n, tamb¨¦, les peces de Prudenci Bertrana, Raimon Casellas i Joaquim Ruyra.

SAVIS, BOJOS I DIFUNTS

Selecci¨® de Ramon Mas
Males Herbes
280 p¨¤g. 19 euros

No menys sorprenents s¨®n els dos contes de Diego Ruiz, el catal¨¤ de M¨¤laga que un no sap mai si catalogar com a geni o com a foll: Com em vaig quedar cec i Un somni ben somniat exploren el seu m¨®n desconcertant de s¨ªmbols contradictoris, filosofies misterioses i associacions irracionals. Aquest ve a ser el to general, o el fil conductor, del llibre: l¡¯estudi de les pulsions incontrolables, de les nocions de pecat i d¡¯immoralitat, la morbositat i la curiositat davant la mort, el su?cidi o les execucions, la creaci¨® de mons allunyats de la normalitat burgesa i municipal. Tampoc no hi podia faltar, com no ho va fer en una antologia germana d¡¯aquesta, la de Jordi Castellanos (1987), La fi de l¡¯Isidro Nonell (1902), diorama violent i ultraexpressionista del jove Eugeni d¡¯Ors. Nom¨¦s hi desentona, un xic, En la Plaza de Toros, de Gabriel Alomar, pel seu enfarfegament moralista.

Aquest llibre fa pensar en una edat de plata de les lletres catalanes, en una extraordin¨¤ria floraci¨® de narradors estilitzats que, en molt pocs anys, van portar la llengua a un nivell no somiat durant la Renaixen?a. I era l¡¯¨¨poca de les inspiracions de Joan Maragall. ?s curi¨®s: mentre la literatura castellana del moment s¡¯acomplexa una mica darrere de Benito P¨¦rez Gald¨®s, a Catalunya passa el contrari: proliferen els Gabriels Mir¨®s, els puntillistes i els virtuosos, i una atenci¨® m¨¦s continuada a aquelles novel¡¤les i contes (els de V¨ªctor Catal¨¤, els de Josep Pous i Pag¨¨s, i els dels Bertrana, pare i filla) potser ens faria adonar-nos de la mena de gal¨¤xia narrativa desenvolupada entre 1890 i la Guerra Civil.

Males Herbes se suma a una muni¨® d¡¯iniciatives editorials de gran inter¨¨s. En la nota pr¨¨via a l¡¯edici¨®, Joana Castells explica que no ha estat precisament f¨¤cil homogene?tzar la llengua d¡¯escriptors tan diversos, que empraven normatives o grafies tan diferents. Per¨° sense reedicions de cl¨¤ssics, com podem crear un petit (o gran) mercat amb p¨²blic ¨¤vid de con¨¨ixer els seus propis cl¨¤ssics canalles? Com podrem trencar amb la rutina insuportable del llibre escolar, sempre el mateix, que sempre fa avorrir? Comptem amb dues experi¨¨ncies recents (com a m¨ªnim) d¡¯¨¨xit en la recuperaci¨® de dos escriptors de primer rengle del nostre modernisme: les que fan, respectivament, Edicions de la Ela Geminada amb l¡¯obra completa de Prudenci Bertrana, i 1984 amb les novel¡¤les de Juli Vallmitjana. Cosset¨¤nia va fer just¨ªcia amb la narrativa de Diego Ruiz, i L¡¯Aven?, amb obres de Santiago Rusi?ol. Aquests editors, i tamb¨¦ Males Herbes i Adesiara, s¨®n punta de llan?a. La q¨¹esti¨® ¨¦s atrevir-s¡¯hi. El p¨²blic hi respondr¨¤.

Qui es mour¨¤ per Agust¨ª Esclasans, per Alfons Maseras, per Dom¨¨nec Guans¨¦, per Raimon Casellas? Si hem tornat a parlar de Gaziel i d¡¯Eugeni Xammar, ¨¦s perqu¨¨ els investigadors han tornat a airejar aquests autors, i alguns editors s¡¯han arriscat amb aquests escriptors de primera. No s¡¯ent¨¦n aquesta mena de por que es viu a Catalunya de veure¡¯s a si mateixa com a plural, desafiant, dif¨ªcil, seductora i divertida. Diferent i agosarada com aquests 25 relats.