De romeria amb octos¨ªl¡¤labs

Jordi Llavina (Gelida, 1968) es va donar a con¨¨ixer com a cr¨ªtic i periodista literari, i al mateix temps va publicar algunes obres de narrativa. La poesia ja hi devia ser, per¨° va sorgir m¨¦s tard, madura i segura, i s¡¯ha imposat amb rotunditat en un temps que no ¨¦s m¨¦s mal temps que qualsevol altre per a la l¨ªrica, per¨° en qu¨¨ costa molt trobar-ne. El 2014 va ser comissari de l¡¯Any Vinyoli, i es pot dir que aix¨° va ser m¨¦s que una feina. Ho demostra el seu recull d¡¯articles d¡¯aquell mateix any, Neu, fang, rosada, constel¡¤laci¨® sobre l¡¯autor de Tot ¨¦s ara i res, amb qui comparteix la idea que ¡°la poesia allunya de les aparences i fa propera la realitat¡±. En un d¡¯aquests articles afirma que ¡°l¡¯aut¨¨ntica poesia ¨¦s aquella que no s¡¯acaba mai, aquella que no exhaureix mai les seves possibilitats d¡¯interpretaci¨® o de suggesti¨®¡±, i ens diu coses diferents tot al llarg d¡¯una vida; aix¨° ¨¦s tan f¨¤cil de dir com dif¨ªcil d¡¯aconseguir. En tot cas, Llavina sembla haver-s¡¯ho proposat, amb dedicaci¨® constant. Dotze anys despr¨¦s de comen?ar a publicar llibres de poesia (ja en s¨®n set), la seva aposta per una poesia accessible, que no vol dir superficial, i formalment impecable, sense concessions al llenguatge degradat de cada dia, s¡¯ha demostrat s¨°lida. El premi Lletra d¡¯Or atorgat ara a Ermita, publicat al final de l¡¯any passat, ha vingut a certificar-ho.

Llavina sembla plantejar cada llibre com un nou desafiament. Vetlla (2012) ¨¦s un poema narratiu de m¨¦s de dos mil versos. Contrada (2013) reuneix 40 sonets. Ermita ¨¦s un relat de 1.401 versos octos¨ªl¡¤labs sobre una pujada en solitari a l¡¯ermita de Sant Pere del Puig, dins el terme municipal de la Selva del Camp. En els versos de fins a vuit s¨ªl¡¤labes, l¡¯accentuaci¨® ¨¦s lliure ¡ªa partir de vuit, el poeta ha de tenir en compte la distribuci¨® accentual¡ª; per tant, ¨¦s molt apte per desenvolupar una hist¨°ria. ?s el vers, per exemple, del Poema inacabat de Gabriel Ferrater, amb la difer¨¨ncia que en aquest els versos s¨®n aparellats amb rima assonant i alternan?a de terminacions masculines i femenines; Llavina, en canvi, no s¡¯imposa cap restricci¨® ¡ªexcepte en uns quants passatges que contenen rima, sovint en quartetes, uns 200 versos en total (potser restes d¡¯un projecte anterior)¡ª, tot aconseguint un efecte semblant al fluir de la consci¨¨ncia. Hi ha molts incisos, per¨° la sintaxi, correct¨ªssima, impedeix al lector que pugui perdre mai el fil.

ERMITA

Jordi Llavina
Meteora
104 p¨¤g. 16 euros

La pujada a l¡¯ermita ¨¦s, no cal dir-ho, un pretext per parlar de moltes coses. Hi ha un punt de virtuosisme en la naturalitat amb qu¨¨ el narrador passa d¡¯elements naturals que troba en la ruta a afers ¨ªntims o a q¨¹estions espirituals. Per exemple, les arrels d¡¯uns pins evoquen les venes de mans i bra?os com les dels ferrers; d¡¯aqu¨ª, al quadre de Vel¨¢zquez La fragua de Vulcano, i al desarrelament adolescent, i al descobriment del desgast del pas del temps; tot aix¨° en cinc planes. En un altre, la pols del cam¨ª fa pensar en els ossos dels morts; d¡¯aqu¨ª, a la condici¨® sagrada dels cossos dels vius, ara menystinguda per la moda de tatuatges i perforacions. No ¨¦s una excursi¨®, ¨¦s una romeria, i com a tal cont¨¦ un vessant de purgaci¨®, no de pecats sin¨® d¡¯experi¨¨ncies passades que es van evocant, i un vessant de renovaci¨®. La dimensi¨® religiosa no hi ¨¦s absent, per¨° nom¨¦s s¡¯insinua. El final ¨¦s obert: un cop a dalt, ¡°podria entendre qu¨¨ ¨¦s aix¨° / que hem convingut a dir-ne vida¡±, per¨° ¡°no em veig amb cor d¡¯especular¡±. Tant se val, hi haur¨¤ m¨¦s pujades. El de l¡¯ermita ¨¦s un cam¨ª que sempre s¡¯hi torna, aix¨ª com aquest ¨¦s un llibre dels que sempre es rellegeixen.