Aquest cop, els animals no fan el pallasso

A Veterinaris s¡¯esperava que la gracieta la fessin els animals, particularment quan eren dom¨¨stics i no ex¨°tics. Hi va haver un conillet molt fam¨®s. A Natura s¨¤via, d¡¯aquesta q¨¹esti¨® se n¡¯encarreguen Peyu, Quimi Portet i Albert Pla, i ho fan amb encert. Les imatges de les explicacions del naturalista Jaume Sa?¨¦ provoquen en el trio uns comentaris que, de seguida, viatgen a territoris imprevisibles. La primera seq¨¹¨¨ncia del programa de l¡¯os del Pirineu, per exemple, els porta immediatament a plantejar-se les conseq¨¹¨¨ncies de la desaparici¨® de l¡¯accent diacr¨ªtic!

Les intervencions de Su?¨¦, parlant de la fauna dom¨¨stica, s¨®n pertinents, clares, s¨¤vies, per¨° no li cal buscar el somriure perqu¨¨ aquesta feina la fan Peyu, Portet i Pla. A Natura s¨¤via l¡¯espectador no est¨¤ pendent de si l¡¯animalet fa alguna pallassada antropom¨°rfica. Els pallassos s¨®n altres. Hi ha un alt¨ªssim respecte per la fauna. S¨®n tan diferents els registres entre les explicacions del naturista i els comentaris de l¡¯esmentat trio, que de fet s¨®n dos programes. Per un cant¨®, la divulgaci¨® zool¨°gica i, per l¡¯altre, l¡¯extravag¨¤ncia metatelevisiva (mentre el programa parla de la reintroducci¨® de l¡¯os des de terres b¨¤ltiques, a Pla se li acut que els han comprat a Ososonline). En tot cas, ¨¦s una bona manera de sortir de la instal¡¤lada gram¨¤tica dels documentals sobre animals. Ells mateixos ho comenten al principi del cap¨ªtol inaugural: temen un altre programa amb paisatges de Catalunya i una veu en off. De fet, aquesta colla pessigolla es passa l¡¯estona mirant la televisi¨®, el programa, i partint del que veuen munten les seves hist¨°ries, que expliquen amb una absoluta serietat per m¨¦s boges que siguin.

Hi ha un altre moment de com¨¨dia a c¨¤rrec de Peyu, un esquetx suposadament humor¨ªstic que als primers cap¨ªtols ha resultat un nyap sense gr¨¤cia, en trencar amb l¡¯eleg¨¤ncia i la fredor del trio (poden dir les bestieses m¨¦s grosses sense alterar-se) per caure en alguns casos en una mena d¡¯slapstick.

Un dels motius principals de les ironies dels tres personatges ¨¦s el mateix programa. Aquest dilluns, per exemple, tot just comen?ar ja es van preguntar si els espectadors no trobarien repetitiva la f¨®rmula d¡¯introducci¨® reiterada a cada cap¨ªtol. No s¡¯estan de dubtar sobre l¡¯autenticitat d¡¯algunes escenes (¡°Aix¨° est¨¤ preparat¡±) i consideren que portar prism¨¤tics fa molt en un programa sobre la natura, ¡°sembla que en saps m¨¦s¡±. El rigor i l¡¯habilitat pedag¨°gica de Su?¨¦ ¨¦s incombustible, tot i que a vegades Portet i Pla temen que Peyu li faci perdre la paci¨¨ncia.

Al final del tercer cap¨ªtol, Pla comentava que els havia sortit un programa una mica avorrit, tot i haver enterrat la patata mascota de Portet morta, pobreta, tuberculosa, una desgr¨¤cia inevitable tractant-se d¡¯un tubercle. Estava dedicat a les aus carronyaires, tema que va propiciar la pr¨¤ctica d¡¯un humor negre for?a negre. No va ser gens avorrit. I ¨¦s perfectament admissible una altra frase del trio: ¡°Es necessitava un programa aix¨ª, vivim en la in¨°pia¡±. Per¨° no solament perqu¨¨ en aquest ¡°programa de b¨¨sties¡± ens expliquen un munt de coses que ignorem de la fauna aut¨°ctona; ¨¦s tamb¨¦ perqu¨¨ practiquen una mena d¡¯humor menys freq¨¹entat a les televisions, que no t¨¦ por de refiar-se de la intel¡¤lig¨¨ncia de l¡¯espectador.