Universos per donar i per vendre

Hi ha un univers per cada decisi¨® que no s¡¯ha pres a la vida. Aquesta ¨¦s la teoria que sost¨¦ l¡¯arquitectura argumental de Si no t¡¯hagu¨¦s conegut, una arquitectura molt permissiva que permet al protagonista, Eduard (Pablo Derqui), tota mena d¡¯anades i vingudes per aquests universos i, per tant, dona una particular llibertat de gui¨®. Una llibertat que fa imprevisible per a l¡¯espectador cap on pot anar la perip¨¨cia. Tot aix¨° es va veure en el segon cap¨ªtol de la s¨¨rie, que la setmana anterior va comen?ar de manera poc engrescadora.

La primera part del cap¨ªtol inaugural ens presenta una fam¨ªlia ben avinguda, a pesar de les petites picabaralles i on tothom parla molt de pressa. En aquestes escenes es planteja la decisi¨® que finalment tindr¨¤ grav¨ªssimes conseq¨¹¨¨ncies, que es flairen per una s¨¨rie de plans de les claus dels cotxes familiars, un d¡¯ells mig espatllat, les quals agafen una preemin¨¨ncia sospitosa. La segona part est¨¤ dedicada al dol del pare que, en un accident mortal, ha perdut l¡¯esposa i els dos fills. Una p¨¨rdua de la qual se sent culpable. Les escenes permeten con¨¨ixer germans, amics... Una coneixen?a ¨²til en cap¨ªtols futurs. La tercera part introdueix el canvi de g¨¨nere, enunciat en l¡¯escena del pr¨°leg. D¡¯un culebron dom¨¨stic a una aventura de ci¨¨ncia-ficci¨® amb uns preocupants errors d¡¯escenografia i vestuari. Seguint la variant m¨¦s conservadora, ens presenta una cient¨ªfica (Mercedes Sampietro) m¨¦s bruixota que s¨¤via. Li costar¨¤ molt imposar el seu personatge amb una perruca que sembla una pr¨°tesi de maquillatge per ocultar l¡¯actriu, sense ¨¨xit. I resulta que treballa en un rebost mal endre?at on la zona per implantar el bra?alet que permet els singulars viatges del protagonista ¨¦s un espai de fireta que fa dubtar de la solidesa de l¡¯experiment. Res a veure, per exemple, amb l¡¯habitaci¨® de Twin Peaks. Tan senzill que hauria estat limitar el senyal de canvi de registre en l¡¯estrany bra?alet que es col¡¤loca al protagonista. Sense cap altra joguineta o invent. M¨¦s sobtant ¨¦s que, sent Sergi Belbel un dels responsables de la s¨¨rie, no s¡¯emmirall¨¦s en un altre treball on intervenia, el film Eva, magn¨ªfic exemple de com ajustar uns efectes especials a un pressupost limitat.

Al segon cap¨ªtol, l¡¯afligit protagonista torna a casa seva el dia de l¡¯accident abans que la fam¨ªlia en surti per avisar el pare, que contempla incr¨¨dul com un doble seu l¡¯adverteix que deixi el cotxe bo a la seva esposa. En aquest univers, l¡¯Eduard no sempre pot canviar els esdeveniments.

L¡¯espectador coneix quina mena de viatges fa l¡¯Eduard i s¡¯estalvia la perplexitat amb qu¨¨ viuen altres personatges situacions que tenen una flaire estranya. De fet, la cient¨ªfica no ¨¦s exactament un personatge. M¨¦s aviat ¨¦s una eina dels guionistes per anar explicant a l¡¯Eduard, i a tots nosaltres amb ell, l¡¯entrellat de la cosa. La convenci¨® que introdueix ¨¦s m¨¦s complexa que una simple m¨¤quina del temps i, acabat el segon cap¨ªtol, no es pot predir la dimensi¨® del seu abast i si paga el tret tant d¡¯artifici. El treball dels actors ¨¦s impecable, amb un Derqui patint una tensi¨® fatigant.

A pesar de ser un producte de ci¨¨ncia-ficci¨®, perqu¨¨ aquest g¨¨nere tolera inversemblances tan grans, la s¨¨rie pot caure en un relat sobre alts i baixos sentimentals basat en la negaci¨® de les primeres impressions. Com per exemple que la fam¨ªlia era harmoniosa i la parella s¡¯estimava amb passi¨®. Nom¨¦s faltaria que un artefacte amb tant d¡¯engranatge solament serv¨ªs per adonar-nos que eren uns ad¨²lters.