¡®El got d¡¯aigua¡¯, idea valenta sense brillantor

A les escoles, s¡¯acostuma a fer donar petites confer¨¨ncies als alumnes precisament perqu¨¨ aprenguin a expressar-se. ?s clar, per¨°, que una dificultat que no deu apar¨¨ixer en els manuals de ret¨°rica ¨¦s la moderna pobresa de vocabulari del ponent.TV3 ha estrenat un concurs ¡ªEl got d¡¯aigua¡ª per premiar el millor orador entre joves de no m¨¦s de 25 anys. Una nova variant dels talent shows. Una idea valenta, que cal aplaudir en un temps en qu¨¨ les xarxes socials encongeixen la paraula. Per¨° amb resultats sense brillantor. Els concursants viuen una determinada experi¨¨ncia i despr¨¦s, a partir d¡¯aquesta, i amb l¡¯auxili d¡¯unes entrenadores que tamb¨¦ s¨®n jurat, han d¡¯exposar en un minut i mig les sensacions o conclusions que han tret d¡¯aquella experi¨¨ncia. El primer dia l¡¯experi¨¨ncia proposada pel programa va ser particularment encertada. Una sessi¨® de basket beat en un institut d¡¯alta complexitat. Es tracta de marcar sons i ritmes amb la pilota, un exercici que pot permetre en la seva expressi¨® m¨¦s barroca fer una orquestra de basket beat. Ni idea de la seva exist¨¨ncia.

Aleshores arriba la preparaci¨® del discurs, cosa que fan amb les dues entrenadores esmentades. El fet que les correccions que els indiquen siguin sobre un material que l¡¯espectador desconeix (el discurs futur) enterboleix la comprensi¨® de la feina de les entrenadores, les quals, quan com a jurat fan unes recriminacions m¨ªnimes, semblen mesurar el grau d¡¯aprofitament que el candidat ha tret de les seves lli?ons misterioses. I arriba el discurs final. El primer dia, els concursants ¡ªllevat d¡¯una noia que va fonamentar la seva tesi en el fet d¡¯haver patit bullying¡ª es van enfilar cap a les grans paraules volent arreglar el m¨®n. I, de vegades, com molt b¨¦ va dir el tercer jurat convidat, Marc Gir¨®, caient en la filosofia xirucaire. Hi ha dues menes de talent shows, amb o sense acad¨¨mia. Potser seria millor, per a l¡¯agilitat del programa, que els concursants, sense ensinistrament, fessin el seu discurset i aleshores el jurat elabor¨¦s m¨¦s els raonaments dels judicis perqu¨¨ tamb¨¦ l¡¯espectador pogu¨¦s aprendre les ast¨²cies de la ret¨°rica. Aquesta disciplina busca que el discurs persuadeixi, emocioni o delecti. El primer dia hi va haver poca emoci¨®, poca persuasi¨®. Ll¨¤stima, perqu¨¨ la idea del programa ¨¦s original.

Els meus pares. Un programa com aquest solament es pot fer amb fam¨ªlies ben avingudes. Per aix¨° abunden els elogis mutus, tan sincers com superlatius, dels fills cap als pares i viceversa. Per altra banda, el factor novetat ¨¦s molt diferent si els protagonistes ja n¡¯han parlat m¨¦s d¡¯una vegada a la televisi¨® (recordo un programa amb els pares de Xavi Hern¨¢ndez) o no ho han fet mai. Cas a part ¨¦s la mare de Buenafuente, que ha estat entrevistada pel seu fill m¨¦s d¡¯una vegada als seus xous. Tamb¨¦ el diferent grau d¡¯habilitat comunicativa fa que el fill tingui menys o m¨¦s paper, substitutiu, a l¡¯hora de parlar de la seva inf¨¤ncia. Per exemple, la mare de S¨ªlvia P¨¦rez Cruz va saber explicar b¨¦ l¡¯aprenentatge musical de la filla. Gemma Nierga estableix amb facilitat una relaci¨® cordial amb tots els protagonistes, que despleguen una agenda de records majorit¨¤riament dol?os i simp¨¤tics (la dedicaci¨® al futbol de la fam¨ªlia Hern¨¢ndez, la poca gr¨¤cia que li va fer al pare de Quim Masferrer que es dediqu¨¦s a la far¨¤ndula...). I tot entre mutus afalacs que embafen en un programa massa llarg, tot i que les xifres d¡¯audi¨¨ncia mostren una acollida excel¡¤lent.

Francament, si voleu una espl¨¨ndida pe?a sobre les relacions entre pares i fill, i moltes coses m¨¦s, llegiu L¡¯art de portar gavardina,de Sergi P¨¤mies. Dur. Commovedor.

?