La democr¨¤cia i les arts

El canvi substancial que va significar la Revoluci¨® Francesa en la mentalitat dels lectors i dels amics de les arts, i en la constituci¨® social de les democr¨¤cies, va fer que les relacions entre les arts i la poblaci¨® mud¨¦s tamb¨¦ d¡¯una manera ostensible. Fins a la darreria del segle XVIII l¡¯art i la literatura es feien sobre la base d¡¯una relaci¨® for?a tancada entre un productor i un consumidor¡ªpotser la gran excepci¨® ¨¦s la novel¡¤la, que ¨¦s democr¨¤tica des del XVII. Les obres d¡¯art arribaven a un p¨²blic preseleccionat i selectiu, i els procediments de l¡¯aristocr¨¤cia valien tant per a l¡¯art de la pol¨ªtica com per a la invenci¨®, la producci¨® i la distribuci¨® de l¡¯art pr¨°piament dit.

La progressiva generalitzaci¨® de la democr¨¤cia a les societats europees i la consolidaci¨® de les monarquies o les rep¨²bliques parlament¨¤ries van capgirar absolutament aquest panorama. Les arts van deixar de dependre de circuits tancats, i les possibilitats mateixes d¡¯una burgesia que es va enriquir a mesura que van passar els decennis del XIX van determinar una evoluci¨® de les formes art¨ªstiques imprevisible, mutable amb gran facilitat i aventurada.

La p¨¨rdua de l¡¯estructura aristocr¨¤tica de les societats despr¨¦s de 1789 es va endur, amb la seva ensulsiada, les garanties que els artistes tenien de poder crear, vendre i difondre les seves obres. El mercat democr¨¤tic, per dir-ho aix¨ª, es va tornar tan capritx¨®s, tan voluble i sovint tan indiferent, que amb el nou ordre pol¨ªtic els artistes, i en bona part els literats, ad¨¦s van acomodar-se a aquesta nova classe consumidora, ad¨¦s ¡ªi aix¨° va comen?ar a ser cada vegada m¨¦s freq¨¹ent¡ª van fer-li la guitza tant com van poder. En literatura, no hi ha exemple m¨¦s obvi que el de Flaubert, que, essent com era fill de l¡¯Ancien R¨¦gime, va abominar la burgesia del seu temps i no va parar de menysprear-la: al capdavall, la nova situaci¨® nom¨¦s li va donar, per caritat de la princesa Mathilde, una pensi¨® migrada que amb prou feines li arribava per menjar.

Amb el temps, ja escolat tot el XIX, hi va haver escriptors com Mallarm¨¦ i Joyce que es van decidir a ser inintel¡¤ligibles pels burgesos imb¨¨cils (n¡¯hi ha hagut de cultes, ¨¦s clar), com hi va haver pintors que nom¨¦s van vendre un oli en tota la vida, com Van Gogh: la dist¨¤ncia entre el r¨¨gim del vulgus, el dem¨°crata, i la singularitat art¨ªstica es va fer cada cop m¨¦s gran, i la major part dels poetes i pintors que havien gaudit, antigament, de la munific¨¨ncia de l¡¯aristocr¨¤cia ¡ªde reis i pr¨ªnceps a papes i cardenals¡ª, van passar a dependre d¡¯una classe cada cop m¨¦s hegem¨°nica que, tamb¨¦ cada cop m¨¦s, va perdre el gust, el criteri i l¡¯afecci¨® a les arts i les lletres: all¨° que se¡¯n deia l¡¯¡°alta cultura¡±.

En aquest context cal situar l¡¯opuscle que el poeta Rupert Brooke (1887-1915), del grup de Bloomsbury, va escriure cap a 1910 nom¨¦s amb la intenci¨® de llegir-lo davant els membres de la Cambridge University Fabian Society, de la qual llavors era president; un opuscle que no seria publicat fins trenta anys despr¨¦s de la mort de Brooke: Democracy and The Arts, amb prefaci de Geoffrey Keynes (Londres, Rupert Hart-Davis, 1946). La tesi ¨¦s molt senzilla: si els artistes i els literats cultes del pa¨ªs deixen de rebre l¡¯ajuda de les institucions p¨²bliques ¡ªara situats en el lloc dels mecenes aristocr¨¤tics¡ª, llavors el potencial creatiu, est¨¨tic i espiritual de les seves produccions anir¨¤ en orris.

Brooke lamentava, al seu moment, que les cultures populars fossin tan esponeroses ¡ªho s¨®n perqu¨¨ s¨®n iteratives, i es practiquen sense gaireb¨¦ mitjans, per¨° no aporten res de nou¡ª, detestava la brotherhood derivada del folklore ¡ªcom tots els exquisits de Bloomsbury¡ª i advocava per la intensificaci¨® de les ajudes p¨²bliques a la classe selecta dels creadors. Al cap i a la fi, a Anglaterra ja existia el fam¨®s Arts Council, que llavors, com ara, despenia bones quantitats en suport de la producci¨® d¡¯innovaci¨® no tecnol¨°gica, sin¨® est¨¨tica, moral i pol¨ªtica ¡ªm¨¦s aviat antipol¨ªtica, per simple definici¨® de la comesa que t¨¦ l¡¯art enmig d¡¯una societat nom¨¦s amiga del pseudoprogr¨¦s i dels diners. Comparat amb l¡¯Arts Council, els nostres CONCA o Institut de les Lletres Catalanes, no pels membres que els componen sin¨® pel pressupost de qu¨¨ disposen i la censura que s¡¯hi exerceix des dels c¨¤rrecs m¨¦s alts del poder, s¨®n una ombra impalpable i una fac¨¨cia.

Brooke sabia perfectament que era dif¨ªcil, i sempre ho ser¨¤, trobar anglesos que hagin llegit m¨¦s de sis obres de Shakespeare o que escoltin apassionadament el Clave ben Temperat, de Bach. Ho sabia i ho trobava molt natural, perqu¨¨ all¨° que ara se¡¯n diu ¡°el poble¡±, la massa, la plebs, deia Brooke, viu satisfeta en la ignor¨¤ncia i l¡¯estult¨ªcia: no passa de tenir una cultureta, joiosa. Per¨° aquell poeta ho tenia clar: una societat que avan?a d¡¯esquena al car¨¤cter proteic i novador de les arts acaba eixarre?da, grollera i rude. Es desespiritualitza ¡ªm¨¦s encara quan la religi¨® fa fallida¡ª, i la seva gent corre pel m¨®n com hi caminen els morts en vida. Brooke era socialista: no volia tornar a les formes d¡¯art pr¨°pies dels temps aristocr¨¤tics; volia que la cultura elevada arrib¨¦s a tothom.