La conga de la cultura en castell¨¤ a Catalunya

Javier Lamb¨¢n, president d¡¯Arag¨®, ha tingut a b¨¦ de proveir-nos amb una m¨¦s de les seves incontin¨¨ncies sobre el catal¨¤ amb un dels seus ¨²ltims tuits, quan se li va oc¨®rrer de compartir que comen?ava la lectura de la darrera novel¡¤la d¡¯Eduardo Mendoza, El rey recibe, i com a comentari m¨¦s pertinent va afegir, sobre l¡¯autor, que ¡°como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en espa?ol¡±. ?s destacable que sigui un president lector ¡ªdeu llegir for?a, o almenys aix¨° sembla¡ª, per¨° ¨¦s curi¨®s que sigui el primer cop (fins on he sabut veure) que subratlla l¡¯origen de l¡¯autor i, sobretot, la llengua en qu¨¨ escriu.

Des de fa un temps, unes poques d¨¨cades potser, hi ha tot un afany de proclamar la catalanitat dels autors que a Catalunya escriuen en castell¨¤, com si aquesta condici¨® els hagu¨¦s estat omesa, com si d¡¯alguna manera els haguessin manllevat un dret elemental, una condici¨® inherent. Va en aquesta l¨ªnia el recent llibre del periodista Sergio Vila-Sanju¨¢n Otra Catalu?a, que amb el subt¨ªtol Seis siglos de cultura catalana en castellano ja diu per on carrega: a Catalunya ha triomfat el relat nacionalista que ha privilegiat la cultura en catal¨¤, que fins i tot ha esborrat la cultura en castell¨¤, i ara cal fer tots els possibles per restituir una tradici¨® tan notable.

Crida l¡¯atenci¨®, per¨°, que aquesta tradici¨® no ¨¦s mai in¨¨dita, no hi ha grans troballes ni manuscrits perduts que, tot d¡¯una, canvien la hist¨°ria de la literatura. M¨¦s aviat ens trobem sempre en llocs comuns, en d¨¦j¨¤-vus literaris freq¨¹ents a les facultats de filologia, en autors coneguts que solen concentrar, ells solets, m¨¦s bibliografia que deu autors en catal¨¤: que si els Goytisolo, que si el Quixot va visitar Barcelona, que si Aribau escrivia en castell¨¤, que si el boom llatinoameric¨¤ ens va dur Cort¨¢zar i Garc¨ªa M¨¢rquez, que si Bosc¨¢n en realitat es deia Bosc¨¤, que si Las Delicias de Mars¨¦... i aix¨ª fins avui, amb els rutilants Cercas o Ruiz Zaf¨®n, ben catalans tamb¨¦. Vista la n¨°mina de patums, no sembla que la literatura catalana en castell¨¤ hagi de patir gaire.

No s¡¯ent¨¦n, tanmateix, a qu¨¨ ve tant d¡¯inter¨¨s a proclamar catalanitats, ni a qui s¡¯interpel¡¤la amb la construcci¨® d¡¯aquest discurs. ?S¡¯interpel¡¤la aquells que, des de les acaballes del franquisme i durant l¡¯autonomisme, han bastit una cultura catalana al voltant, nom¨¦s, de la llengua catalana, a la qual s¡¯ha revestir de la suficient capa de nacionalisme per bandejar com a for¨¤ tot el que no hi estigu¨¦s escrit? ?O b¨¦, per contra, s¡¯interpel¡¤la aquells que, des de sempre, han vist els productes literaris catalans en castell¨¤ com a propis, per¨° tanmateix sense el car¨¤cter o la identitat d¡¯una Catalunya que podria resultar singular, i els han inserit en el corrent literari hisp¨¤nic sense l¡¯¨¤nim de distingir-los-hi?

La producci¨® liter¨¤ria en castell¨¤ a Catalunya ha estat a bastament estudiada, per¨° no ¨¦s fins ara que el factor de la catalanitat desvetlla tant d¡¯inter¨¨s. De fet, tradicionalment la cr¨ªtica filol¨°gica ha prestat una atenci¨® relativa a l¡¯origen dels autors, m¨¦s enll¨¤ dels trets necessaris per tra?ar-ne una geografia, i si noms com Gil de Biedma, Gimferrer o Vila-Matas formen part d¡¯un c¨¤non hisp¨¤nic contemporani ¨¦s al marge de la seva catalanitat. La unitat liter¨¤ria de la llengua espanyola no hi ha ent¨¨s mai de particions territorials, i quan s¡¯ha fet alguna mena de concessi¨® a prov¨ªncies ha estat per parlar de la literatura en la resta de lleng¨¹es sota l¡¯etiqueta de ¡°perif¨¨rics¡±, mai per veure els autors que escrivien en espanyol des de l¡¯especificitat de ser catalans. Ves per on, per¨°, sembla que ara agrada fer llistes.

Com a la filologia hisp¨¤nica, a Lamb¨¢n poc li importa si Mendoza ¨¦s catal¨¤ o no; no diu res de l¡¯origen de Benjam¨ªn Prado o Francisco Umbral, sobre els quals tamb¨¦ tuiteja. Si apunta d¡¯on ¨¦s Mendoza i ens recorda en qu¨¨ escriu, ¨¦s nom¨¦s per tocar el voraviu i per afegir-se a la conga del relat ordit per Ciutadans i Societat Civil Catalana, el de la cultura castellana perseguida a Catalunya. Un relat molt victimista, ergo molt catal¨¤.