El nou bus r¨¤pid de Barcelona es queda lluny de la velocitat prevista

Plantejada per l'alcalde Jordi Hereu (PSC), engegada pel seu successor, Xavier Trias (CiU), i finalitzada per l'actual edil Ada Colau, la nova xarxa d'autobusos de Barcelona no acaba d'agafar velocitat. A finals de novembre es completar¨¤ la xarxa ortogonal amb la incorporaci¨® de les ¨²ltimes cinc l¨ªnies. El balan? positiu que fan l¡¯Ajuntament i l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) del desplegament de la xarxa, que ordena l'anterior amb l¨ªnies verticals, horitzontals i en diagonal, contrasta amb les xifres de velocitat mitjana i amb queixes d'associacions de ve?ns.

Trias inaugurava el pla el 2012 com ¡°l'aposta m¨¦s important per al transport p¨²blic de la ciutat en 10 anys¡±. El projecte consistia a reestructurar la xarxa d'autobusos per descentralitzar els recorreguts, substituint l'antic pl¨¤nol, molt depenent de la zona centre, per un tra?at en forma de malla. Inspirat en l'esquema de ciutats com Nova York, quan el projecte finalitzi hi haur¨¤ 17 l¨ªnies verticals amb trajectes entre mar i muntanya; vuit l¨ªnies horitzontals que discorreran de Llobregat a Bes¨°s, i tres de diagonals. La xarxa no preveu, amb tot i malgrat el fiasco del projecte per unir els tramvies, un bus que recorri la Diagonal de punta a punta.

Un dels principals objectius de la xarxa ortogonal era incrementar la velocitat comercial mitjana dels autobusos un 15% fins a arribar als 13,43 quil¨°metres per hora. Llavors era d'11,79. Les dades recollides per TMB assenyalen que la velocitat mitjana actual, 12,08 quil¨°metres per hora segons les dades oficials de 2017 (les de 2018 no estan tancades), est¨¤ m¨¦s prop del punt d'origen que del final.

Aquest diari tamb¨¦ ha analitzat alguns dels nous recorreguts en diferents horaris de dies laborables fora de les hores punta, i ha comprovat que la majoria de les l¨ªnies examinades no arriben als 12 quil¨°metres de velocitat mitjana. Les m¨¦s lentes, les registren el D40 (va de pla?a d¡¯Espanya a Nou Barris), el V15 (de Barceloneta a Vall d¡¯Hebron) o l¡¯H12 (que recorre la Gran Via de punta a punta), i en el cas de l¡¯H16 (de la Zona Franca al F¨°rum), no arriba ni als 10 quil¨°metres per hora.

Tant el director de Mobilitat de l¡¯Ajuntament, Adri¨¤ Gomila, com TMB fan un balan? positiu del projecte i assenyalen que, sense la incorporaci¨® de la xarxa ortogonal, la velocitat mitjana possiblement fora menor, i atribueixen aquest estancament en la velocitat a dos factors principals. Un, l¡¯augment de la demanda d'usuaris, de 181,7 milions de viatgers el 2011, a 200 milions que calculen per al 2018. I dos, m¨¦s volum de tr¨¤nsit.

Gomila apunta que les solucions han d'estar encaminades a separar el m¨¤xim possible l'autob¨²s de la resta de tr¨¤nsit, mitjan?ant la creaci¨® o ampliaci¨® de nous carrils bus. Tamb¨¦ al¡¤ludeix a la incorporaci¨® de mesures com fases semaf¨°riques espec¨ªfiques ¡ªper evitar que els busos s¡¯aturin a les cru?lles com ara¡ª i girs ¨²nics per a autobusos.

Sobre la inversi¨® total en el projecte, aquest diari ho ha consultat a l¡¯Ajuntament sense obtenir una resposta de l¡¯import final. Fonts municipals informen que la major part de la inversi¨® s'ha destinat a obres per adequar la infraestructura com l'ampliaci¨® de carrils bus, o canvis de sentit. L'¨²ltima fase del desplegament comporta una inversi¨® d'1,7 milions d'euros.

Algunes associacions de ve?ns de barris com Can Bar¨® o el Guinard¨® no comparteixen l'optimisme de l¡¯Ajuntament i TMB, i han protestat per la substituci¨® d'algunes de les antigues l¨ªnies. La presidenta de la Plataforma Can Bar¨®, Elisabet Higueras, considera que l'eliminaci¨® d'antigues l¨ªnies ha a?llat el barri i ha allunyat els ve?ns dels principals centres de salut. A m¨¦s a m¨¦s, es queixen que en algunes zones hi ha parades amb gaireb¨¦ un quil¨°metre de dist¨¤ncia entre elles, i recorden que es tracta d'un barri muntanyenc amb desnivells de fins al 10%. ¡°La xarxa ortogonal pot ser que sigui perfecta per a zones com l¡¯Eixample, per¨° en barris com el nostre ¨¦s molt diferent. De vegades tens la sensaci¨® que tracen les l¨ªnies des de l'ordinador sense haver fet un volt pel barri¡±, protesta Higueras.

Una altra de les queixes recurrents ¨¦s la del temps d'espera. Francisco Carbonell de l¡¯Associaci¨® de ve?ns Joan Maragall del Guinard¨® assenyala que el principal problema d'aquesta nova xarxa ¨¦s que les l¨ªnies diagonals no compleixen amb la freq¨¹¨¨ncia fixada en set minuts. El director de Mobilitat reconeix que per les seves caracter¨ªstiques, algunes zones de la ciutat requereixen la incorporaci¨® d'altres l¨ªnies per completar la xarxa ortogonal.