La llibertat dels pol¨ªtics presos

Ning¨² pot ser insensible a la privaci¨® de llibertat. I encara menys quan ¨¦s una persona propera. Sigui o no culpable. Hi ha una q¨¹esti¨® de solidaritat humana, que en la nostra cultura es veu impregnada de la moral cristiana en la qual ens hem criat. Compadir i visitar els presos ¨¦s una de les obres de miseric¨°rdia que s¡¯ensenyava al catecisme i no haur¨ªem de deixar de complir-les encara que el m¨®n s¡¯hagi fet descregut.

El primer de tot ¨¦s, doncs, la m¨¦s senzilla simpatia amb els qui fan pres¨®, i encara m¨¦s quan no es tracta de compliment de penes, sin¨® d¡¯una reclusi¨® provisional dictada per la dura resoluci¨® d¡¯un jutge, temor¨®s de reiteracions delictives, d¡¯encobriments o d¡¯ocultament de proves o de fugida dels acusats.

Es pot entendre la pres¨® provisional, per¨° sempre que sigui decisi¨® d¡¯una just¨ªcia diligent. Quan ¨¦s lenta i tocatardana, la pres¨® provisional f¨¤cilment esdev¨¦ injusta. I aix¨° val per a qualsevol tipus de delicte. L¡¯¨²nica explicaci¨®, la gravetat dels fets imputats, no deixa de ser una presumpci¨® de culpabilitat que no hauria de destruir la presumpci¨® m¨¦s b¨¤sica i elemental d¡¯innoc¨¨ncia.

La injust¨ªcia de la pres¨®, i fins i tot de la imputaci¨®, sempre ¨¦s relativa. Sobretot si fem el dolor¨®s exercici de la comparaci¨®. Els qui van fugir per evitar la pres¨® no van fer potser de carcellers dels qui van quedar a la pres¨®? Al cap i a la fi no hi hauria perill de fugida ni de reiteraci¨® si tots plegats, els responsables dels fets d¡¯octubre, haguessin acudit en bloc a la just¨ªcia a fer-se processar, i empresonar si calia, en lloc d¡¯inventar-se quim¨¨riques i in¨²tils cases de la rep¨²blica a Waterloo.

Presos i fugits comptats, no s¡¯acaba aqu¨ª la llista dels responsables, els amics dels empresonats que van prendre decisions cabdals, i que potser fins i tot van prendre les decisions cabdals, i no es van trobar, en canvi, sota la lupa de la just¨ªcia perqu¨¨ no tenien c¨¤rrecs p¨²blics o perqu¨¨ no eren prou visibles. No els hauria de coure la consci¨¨ncia davant la llarga pres¨® que pateixen els seus companys d¡¯aventura pol¨ªtica? O potser ¨¦s que hi ha classes entre els revoltats? Els senyorets que tertuliegen, prenen decisions i despr¨¦s s¡¯amaguen o fugen, d¡¯una banda, i els pencaires que donen la cara i pateixen la pres¨®, de l¡¯altra?

Tota la simpatia, doncs, per als empresonats. Com que s¨®n v¨ªctimes, caldria que al damunt no fossin instruments pol¨ªtics de designis aliens. Ni tampoc dels propis, dels qui els fan servir de penyora d¡¯improbables vict¨°ries. Certament, sabem que amb ells a la pres¨® no hi pot haver normalitat. Cal, doncs, treure¡¯ls de la pres¨®, primer amb l¡¯aixecament de la pres¨® provisional, despr¨¦s amb bones defenses jur¨ªdiques i, finalment, amb mesures de gr¨¤cia, tant pel seu b¨¦ com pel b¨¦ del pa¨ªs, per tal que hi hagi normalitat.

No invertim, doncs, els termes de l¡¯equaci¨®, com fan ara Puigdemont i Torra: mentre hi hagi presos no hi pot haver res m¨¦s que protesta i desori. Treballem perqu¨¨ no hi hagi presos i a la vegada treballem per la normalitat, de manera que una cosa i l¡¯altra arribin a ser possible juntes i com m¨¦s aviat millor.

La l¨°gica de la solidaritat i la l¨°gica de la pol¨ªtica no poden ocultar la l¨°gica de la just¨ªcia. Podem acompanyar-los, podem alleugerir la seva privaci¨® de llibertat, per¨° no podem oblidar-nos de la just¨ªcia. Tamb¨¦ aix¨° ho trobem en els evangelis: benaurats els qui tenen fam i set de just¨ªcia. Si els volem al carrer cal que tots ens posem d¡¯acord sobre el delicte: si hi va ser i quina mena de delicte va ser. Mitja Catalunya creu que hi va haver delicte i que cal que sigui jutjat, i l¡¯altra mitja els creu innocents perqu¨¨ aixeca la bandera dels drets dels pobles a l¡¯autodeterminaci¨®, que justifica qualsevol vulneraci¨® de la legalitat.

Cal, doncs, que un ¨¤rbitre imparcial ho resolgui i aquest nom¨¦s pot ser el poder judicial. No n¡¯hi ha cap altre. Ni fora ni dins. Ni p¨²blic ni privat. Si volem just¨ªcia sense ¨¤rbitre no tindrem just¨ªcia, sin¨® barb¨¤rie i venjan?a. Perqu¨¨ aix¨ª sigui, tothom ha d¡¯acceptar l¡¯arbitratge: la regla de joc, la divisi¨® de poders, els marges per a la defensa i per a l¡¯acusaci¨®. Prejutjar, com s¡¯est¨¤ fent ara, ¨¦s el mal m¨¦s gran que es pot infligir als presos. Significa voler-los tancats durant molts anys.

Les decisions que han de venir s¨®n dures, ¨¦s cert. I ho s¨®n m¨¦s si es vol de deb¨° la pau, la reconciliaci¨® i la conviv¨¨ncia. Cal anar a judici, guanyar la llibertat dels presos, per¨° acceptar tamb¨¦ la legitimitat dels tribunals, no impugnant-los com si fossin els ¨°rgans cruels d¡¯una dictadura. Cal despr¨¦s acceptar les sent¨¨ncies i presentar els recursos pertinents, tot i saber que som en un Estat de dret, garantista i tutelat per ¨°rgans judicials europeus. Cal, finalment, recon¨¨ixer l¡¯error de la unilateralitat i demanar les mesures de gr¨¤cia per les quals segur que lluitar¨¤ amb ¨¨xit el conjunt de la societat, la catalana i l¡¯espanyola, en el benent¨¨s que d¡¯una experi¨¨ncia com aquesta nom¨¦s se¡¯n sortir¨¤, ens en sortirem, amb unitat civil, amb inspiraci¨® democr¨¤tica i amb un gran sentit d¡¯Estat per part de tots els partits de govern.