Puigdemont es llan?a a la ca?a de 10 milions d¡¯euros per al seu Consell per la Rep¨²blica

L¡¯expresident Carles Puigdemont, fugit de la just¨ªcia espanyola a B¨¨lgica, s'ha autoimposat una meta perqu¨¨ comenci l'activitat del Consell per la Rep¨²blica: recaptar 10 milions d'euros. Aquest ens, amb el qual vol promoure a escala internacional la seva aposta per la independ¨¨ncia de Catalunya, t¨¦ darrere una societat sense ¨¤nim de lucre creada a B¨¨lgica al febrer i que organitza tot tipus d'activitats per recaptar fons, no sense pol¨¨mica. El president de la Xunta, Alberto N¨²?ez Feijoo, va criticar aquesta setmana que es faciliti un casal gallec per a un acte que busca recaptar diners per a l'obra de l'expresident.

L'anomenat Consell per la Rep¨²blica era part de l'acord de Govern entre Junts per Catalunya i Esquerra i buscava crear ¡°l'espai lliure de Brussel¡¤les¡±, on, lluny de l'abast de la just¨ªcia espanyola, es pogu¨¦s treballar en la internacionalitzaci¨® de l'independentisme. Te¨°ricament s'havia d'engegar poc despr¨¦s que es recuper¨¦s l'autogovern a Catalunya per¨° la detenci¨® de Puigdemont a Alemanya i l'espera que un tribunal d'aquest pa¨ªs en decid¨ªs l¡¯extradici¨® va retardar els plans.

Des del comen?ament, el Consell ha estat una entitat opaca i els detalls sobre el funcionament i l¡¯abast real s'han conegut amb comptagotes. En primer lloc, perqu¨¨ els promotors juguen a donar-li oficialitat mentre que al mateix temps intenten desmarcar-lo de les institucions catalanes per evitar aix¨ª problemes amb la just¨ªcia. Mostra d'aix¨° va ser la seva presentaci¨®, el 30 d'octubre passat, al Palau de la Generalitat, escudant-se en qu¨¨ la seu del Govern catal¨¤ de vegades ¡°es presta¡± per a esdeveniments de car¨¤cter privat. El Govern insisteix que no ha donat ni un euro de diners p¨²blics per a la seva posada en marxa.

Aquest diari ha intentat en diverses ocasions posar-se en contacte amb els responsables del Consell, sense ¨¨xit. En la presentaci¨®, Puigdemont va dir que el Consell seria una ¡°fundaci¨® de car¨¤cter privat¡± i va anunciar la creaci¨® d'un registre privat de ciutadans d'entre els quals sortirien alguns dels membres de l'ens. Aquest dia es va activar una p¨¤gina web en la qual per inscriure's era necessari fer una donaci¨® d'almenys 10 euros. En cap lloc de la p¨¤gina s'explicava a quina entitat anaven els fons o quin era el seu domicili. Molt menys a qui es lliuraven les dades personals.

Dies despr¨¦s, en una entrevista al diari dan¨¨s Der Nordschleswiger, en la qual va assegurar que aquest Govern paral¡¤lel a Waterloo s'activar¨¤ quan arribi al mili¨® d'inscrits: la quota m¨ªnima a pagar per inscriure's s¨®n 10 euros, la qual cosa li comerciejaria, com a m¨ªnim, 10 milions d'euros. Segons el web, m¨¦s de 30.000 persones s'hi han registrat en aquests 20 dies, la qual cosa implica que l'ens ja t¨¦ almenys 300.000 euros per funcionar.

El finan?ament ¨¦s una de les grans preocupacions dels independentistes escapolits a B¨¨lgica i altres pa?sos europeus. Els seus l¨ªders sempre han insistit que cobreixen tant les despeses de la denominada Casa de la Rep¨²blica de Waterloo, tamb¨¦ resid¨¨ncia de Carles Puigdemont, com les quantioses minutes dels seus advocats a trav¨¦s de donacions. Nom¨¦s el lloguer de l'immoble s¨®n m¨¦s de 4.000 euros mensuals.

Aquesta setmana, El Confidencial va revelar que l'associaci¨® sense ¨¤nim de lucre CATGlobal ¨¦s l'encarregada de gestionar els diners provinents de les donacions ciutadanes al Consell de la Rep¨²blica i, possiblement, d'altres despeses relacionades amb l'activisme independentista a B¨¨lgica. La seva creaci¨®, el 19 de febrer de 2018, ¨¦s molt anterior a l'engegada del Consell. Segons la seva acta de constituci¨®, dipositada a la Cambra de comer? franc¨°fona de Brussel¡¤les, l'entitat ¡°es finan?ar¨¤ amb subvencions, ajudes, donacions, quotes, regals, her¨¨ncies i altres disposicions testament¨¤ries i d'¨²ltimes voluntats¡±.

La veritable motivaci¨® de CATGlobal tampoc queda clara en el registre. No esmenta el perfil pol¨ªtic, i afirma que el seu objectiu ¨¦s ¡°afavorir, difondre i engegar iniciatives susceptibles de promoure, posar en valor, i donar suport al desenvolupament i el real? social de la comunitat catalana". Hi figuren com a fundadors la consultora Erika Casajoana, el lobbista Jaime Bernis i el ciutad¨¤ belga Piet van donin Bergh, sense milit¨¤ncia coneguda. La rue Abb¨¦ Cuypers n¨²mero 3 de Brussel¡¤les apareix com el domicili de tots ells. En aquesta mateixa adre?a, en realitat un centre de negocis, hi ha inscrites 347 societats m¨¦s.

Com a membre tamb¨¦ se cita Miquel Esquirol, de 89 anys, fundador de CDC, i els administradors s¨®n Josep Maria Matamala, l'inseparable amic empresari de Puigdemont, i Jaume Cabani, enginyer af¨ª. Malgrat que la llei aix¨ª ho exigeix, aquests dos ¨²ltims no faciliten cap adre?a. ¡°Hi ha certes irregularitats en la identificaci¨® dels membres i administradors, principalment en el cas d'aquests dos ¨²ltims. Fa la sensaci¨® que es tracta d'una associaci¨® que fa tot el possible perqu¨¨ els responsables no puguin ser identificats¡±, sospita Philippe T¡¯Kint, advocat expert en aquest tipus de societats.

El lletrat explica a m¨¦s que a B¨¨lgica no existeix un control sistem¨¤tic a les associacions sense ¨¤nim de lucre. Unes 110.000 ASBL (per les seves sigles en franc¨¨s), operen a B¨¨lgica, i aquest elevat nombre en dificulta la vigil¨¤ncia. Sobre el paper, tenen l'obligaci¨® de registrar-se, l'anomenat tribunal de l'empresa ha de garantir que compleixen les normes comptables, Hisenda pot intervenir-les si no abonen impostos, si alguna autoritat els sol¡¤licita informaci¨® sobre els seus membres han de facilitar-la, i com recull la llei en vigor, aprovada el 1921, el Ministeri de Just¨ªcia ha d'aprovar totes les donacions superiors a 100.000 euros. Per a la resta no necessiten autoritzaci¨®.