Per llogar-hi cadires

?La col¡¤lecci¨® Els cl¨¤ssics de l¡¯?ndex, de l¡¯editorial amb aquest nom, ha publicat obres de molta solv¨¨ncia, com ara les Meditacions, de Marc Aureli, o l¡¯Elogi de la follia i una tria dels Adagis, d¡¯Erasme de Rotterdam. Per aix¨° ¨¦s estrany que hi hagi tingut cabuda un llibre que, en part, significa una molt bona aportaci¨® a la bibliografia del jueu hel¡¤lenitzat Fil¨® d¡¯Alexandria, per¨° que en part alterna ¨¦s un enorme disbarat: Fil¨® d¡¯Alexandria, Contra Flac, traducci¨® de Llu¨ªs Rovira i Masnou, edici¨® de Llogari Pujol-Boix (Barcelona, Llibres de l¡¯?ndex, 2018.)

Pel que fa a la part bona podem estar contents, perqu¨¨ ¨¦s molt escassa la literatura en catal¨¤ d¡¯aquest autor a cavall dels segles I aC i I dC: nom¨¦s en ten¨ªem, fins ara, La creaci¨® del m¨®n i altres escrits, editat a la col¡¤lecci¨® Textos filos¨°fics (1983) i el De vita contemplativa, editat pel Servei de Publicacions de la UB (2006).

En aquest opuscle d¡¯avui, Fil¨® narra la persecuci¨® de qu¨¨ van ser v¨ªctimes els jueus d¡¯Alexandria, l¡¯any 38 dC, per part de la comunitat grega del lloc, i potser tamb¨¦ de l¡¯eg¨ªpcia: tot aix¨° al temps que Aule Avili Flac (en llat¨ª, Flaccus) era governador d¡¯Egipte per designi de l¡¯emperador Tiberi. Flac va comen?ar l¡¯administraci¨® de la prov¨ªncia amb seny i compet¨¨ncia, i gran respecte per les diverses comunitats i religions presents a Alexandria, fins que a Tiberi va succeir-lo Cal¨ªgula. Llavors Flac, per satisfer el sanguinari, se les va haver amb la comunitat jueva, la qual va menysprear i humiliar, fins al punt de destruir les sinagogues o posar-hi a dins est¨¤tues paganes, una veritable heretgia per als hebreus, enemics de tota representaci¨® ic¨°nica de D¨¦u. Flac va tancar els jueus en un sol barri de la ciutat ¡ªun episodi antisemita com el del gueto de Vars¨°via¡ª, i els jueus van patir-hi tota mena de desventures: ¡°Els jueus, per ra¨® del seu gran nombre, s¡¯hi trobaren apilotats fins al punt que els desgraciats, despullats de tot el que posse?en, es van estendre per la riba [¨¦s a dir, la costa mediterr¨¤nia], buscaren asil als cementiris i, fins i tot, als abocadors. Mentrestant, els alexandrins es llan?aren sobre les seves cases deshabitades per lliurar-se al saqueig; i, com en temps de guerra, es repartiren el bot¨ª... La gentussa es va apoderar de tot el que trob¨¤...¡±.

Com que Jahv¨¨ no perdona els enemics del seu poble ¡ªdifer¨¨ncia essencial amb la moral cristiana¡ª, Flac va caure m¨¦s tard en desgr¨¤cia, va haver d¡¯exiliar-se a l¡¯illa d¡¯Andros, i, finalment, l¡¯emperador va manar que el matessin de tan mala manera com ell havia tractat els jueus d¡¯Alexandria. Fins aqu¨ª, tot molt alli?onador.

Per¨° despr¨¦s del text de Fil¨®, no se sap per quins set sous, Pujol hi afegeix una quarantena de p¨¤gines, tot amollant les regnes, dedicades a una de les seves obsessions m¨¦s ostensibles ¡ªhi ha di¨¤legs molt sucosos a YouTube quant a aquesta q¨¹esti¨®¡ª, ¨¦s a dir, la suposada vinculaci¨® de la tradici¨® neotestament¨¤ria amb les religions i els cultes dels egipcis... de l¡¯any 3.000 aC. En aquests documents esmentats que es troben a internet, Pujol assegura que tota la doctrina de Crist prov¨¦ d¡¯una mena d¡¯¡°adaptaci¨®¡± de mites i creences eg¨ªpcies afegides a una figura terrenal que, segons els primers cristians ¡ªi aix¨° s¨ª que ¨¦s veritat¡ª s¡¯havia de mitificar tant com fos possible. Per¨° a Pujol li hauria bastat confrontar el Nou Testament i els evangelis ap¨°crifs amb l¡¯Antic Testament per entendre que tot el que els primers cristians van inventar sobre el suposat messies s¨®n coses que ja es trobaven a les profecies d¡¯Am¨®s, d¡¯Isa?es, fins i tot als Salms dav¨ªdics. Ho explica molt b¨¦ qualsevol B¨ªblia amb correspond¨¨ncies entre el Nou i el Vell Testament. Potser ¨¦s cert, com volia Freud, que Mois¨¨s era egipci ¡ªno el va trobar la filla del fara¨® a les aig¨¹es d¡¯un riu?¡ª, per¨° que Jesucrist s¡¯hagu¨¦s amarat de doctrines eg¨ªpcies molt arcaiques entra de ple en el disbarat. (Aix¨ª li ho va expressar, amb gran amistat, l¡¯especialista espanyol Antonio Pi?ero). O Crist va ser un fariseu reformador, o va rebre ensenyances dels essenis a trav¨¦s del Baptista, o va ser un independentista zelota: m¨¦s hip¨°tesis no es poden fer.

Doncs b¨¦, reblant el clau, el nostre llibre acaba amb l¡¯intent de demostrar que els textos de sant Pau tamb¨¦ troben l¡¯origen no solament en Fil¨® d¡¯Alexandria (aix¨° ¨¦s versemblant, en la mesura que tant Joan Evangelista com Pau van ser pensadors hel¡¤lenitzats, com Fil¨®), sin¨® tamb¨¦ en un conte egipci anomenat El n¨¤ufrag, de la dinastia divuitena, entre 1550 i 1295 aC, perdut en la mem¨°ria de tothom en temps de Crist.

En suma: tot plegat seria per llogar-hi cadires, si no fos que Llogari ostenta la bona fe de qui vol desentranyar els secrets d¡¯all¨° que molts especialistes, com Harold Leiner, han anomenat ¡°la invenci¨® del mite cristi¨¤¡±. Al cap i a la fi, com em va dir el savi Geza Vermes, hebraista, en una visita que li vaig retre a Oxford fa molts anys, de Jes¨²s nom¨¦s sabem una cosa certa: que Pon? Pilat el va fer crucificar. Tota la resta es troba tan carregada d¡¯incerteses, fantasia i fonts veterotestament¨¤ries, que Pujol deu haver pensat que tamb¨¦ podia aportar-hi la seva imaginativa saviesa. I embolica que fa fort.

?