M¨¦s de 300 juristes rebutgen la rebel¡¤li¨® i la sedici¨® en el proc¨¦s

Un grup de catedr¨¤tics i professors de Dret, encap?alats per docents d'universitats d'Andalusia, Castella-la Manxa, Gal¨ªcia i Val¨¨ncia, han publicat i subscrit en la plataforma Peticiones24.com un escrit en qu¨¨ qualifiquen d'¡°error¡± la consideraci¨® com a delictes de rebel¡¤li¨® i sedici¨® les actuacions dels independentistes catalans el 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017. La Fiscalia del Tribunal Suprem i l'advocat de l'Estat Edmundo Bal, rellevat ahir per no seguir les instruccions del Govern espanyol, defensen que es tracta d'una rebel¡¤li¨®. L'Advocacia de l'Estat mant¨¦ que ¨¦s sedici¨®. Els signants sol¡¤liciten la llibertat de tots els empresonats preventivament, at¨¨s que consideren els delictes ¡°inexistents¡±.

Segons el text, que encap?ala Guillermo Portilla Contreras, catedr¨¤tic de Dret Penal a la Universitat de Ja¨¦n, les conclusions de la Fiscalia en qualificar de rebel¡¤li¨® els esdeveniments pendents de judici s¨®n err¨°nies. Aquest delicte, descrit en l'article 472 del Codi Penal, exigeix, segons els signants, un al?ament p¨²blic i violent. ¡°A aquest respecte cal assenyalar que, en la nostra opini¨®, ¨¦s un error considerar que els fets esdevinguts els dies 20 de setembre i 1 d'octubre del 2017, s'integren en el concepte de viol¨¨ncia exigit per l'article 472 del Codi Penal¡±, afirmen els juristes.

Els professors de Dret argumenten que la doctrina del Tribunal Constitucional est¨¦n la consideraci¨® de rebel¡¤li¨® per fer front a bandes armades o elements terroristes, per¨° no consideren que les actuacions dels Mossos d'Esquadra, del Parlament i del Govern catal¨¤, aix¨ª com dels l¨ªders socials de l'Assemblea Nacional Catalana i ?mnium Cultural, siguin susceptibles d'aplicaci¨® de la ¡°suspensi¨® de drets a la qual habilita el precepte constitucional¡±, en al¡¤lusi¨® a l'article 55.2, que preveu aquestes limitacions per a ¡°persones determinades en relaci¨® amb les investigacions corresponents a l'actuaci¨® de bandes armades o elements terroristes".

M¨¢s informaci¨®n

Junqueras demana recusar el jutge Marchena per ¡°falta d¡¯imparcialitat¡±

L¡¯Advocacia de l¡¯Estat relleva el seu lletrat en la causa del proc¨¦s

La llibertat dels pol¨ªtics presos

Els catedr¨¤tics recorden la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional 199/1987, que estableix que, ¡°per definici¨®, la rebel¡¤li¨® la fa un grup que t¨¦ el prop¨°sit d'¨²s il¡¤leg¨ªtim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucci¨® o eversi¨® de l'ordre constitucional". Aquesta sent¨¨ncia tamb¨¦ ha estat esgrimida per l'exconseller Francesc Homs, un dels signants del manifest i que forma part de la defensa d'encausats pel proc¨¦s sobiranista.

Els promotors del text, que fins dimecres havien aconseguit m¨¦s de 350 adhesions en la plataforma, tampoc avalen la tesi de l'Advocacia de l'Estat i, per tant, del Govern de S¨¢nchez, en rebutjar que es tracti d'un delicte de sedici¨®. ¡°En cap moment s'ha aportat cap indici que els imputats hagin indu?t, provocat o protagonitzat cap al?ament tumultuari amb la finalitat d'evitar el compliment de la llei, tret que s'interpreti que n'hi ha prou amb incitar al dret de manifestaci¨®, aix¨° ¨¦s, a l'exercici d'un dret fonamental¡±, defensen els professors.

En aquest sentit, el text recorda que la Fiscalia sustenta en la seva acusaci¨® per rebel¡¤li¨® que, ¡°des de l'inici, els processats, amb l'objectiu final d'aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya i la secessi¨® de l'Estat central, es van plantejar l'¨²s de la viol¨¨ncia. Com la van dur a terme?, es pregunta, i respon: per mitj¨¤ de l'actuaci¨® tumultu¨¤ria de milers de ciutadans, instigats per aquells, i la col¡¤laboraci¨® dels Mossos¡±.

No obstant aix¨°, els juristes que subscriuen el manifest, q¨¹estionen que la Fiscalia fonamenti la seva acusaci¨® en ¡°el perill¡± d'¡°incitar a les mobilitzacions¡± i adverteixen que aquest argument ¡°converteix en delicte l'exercici de drets fonamentals¡±.

Banalitzaci¨®

Segons els signants, les acusacions de rebel¡¤li¨® i sedici¨® ¡°obren la porta a la banalitzaci¨® d'unes figures pr¨¤cticament in¨¨dites en democr¨¤cia i amb un passat de trist record, ra¨® per la qual el legislador del 1995 les va restringir per a casos d'una materialitat lesiva clarament superior a l'actual¡±.

De la mateixa manera, adverteixen que les penes associades a les dues figures no respecten el principi de proporcionalitat i s¨®n ¡°altament q¨¹estionables¡±. ¡°Nom¨¦s conculcant molt greument el principi de legalitat penal es pot arribar a afirmar que els imputats, a la vista dels fets que se'ls han atribu?t, van poder cometre aquest delicte, o el de conspiraci¨® per a la rebel¡¤li¨®, que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa viol¨¨ncia¡±, argumenten abans de q¨¹estionar la compet¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional, ¡°que va iniciar el proc¨¦s viciant de nul¡¤litat les actuacions posteriors¡±, segons el text.

Signants

Els catedr¨¤tics justifiquen la nova iniciativa ¡°en la transcend¨¨ncia hist¨°rica que per a la democr¨¤cia espanyola t¨¦ el proc¨¦s penal que es desenvolupar¨¤¡±. El principal promotor del text ¨¦s Guillermo Portilla Contreras, catedr¨¤tic de Dret Penal a Ja¨¦n, que no va respondre aquest dimecres als missatges d'aquest diari. A la redacci¨® es va unir tamb¨¦ Nicol¨¢s Garc¨ªa Rivas, catedr¨¤tic de Dret Penal a la Universitat de Castella-la Manxa i principal estudi¨®s del delicte de rebel¡¤li¨® a Espanya. Garc¨ªa Rivas ja va defensar en aquest diari, que, perqu¨¨ una insurrecci¨® tingui la gravetat de la rebel¡¤li¨®, ha de ser ¡°un acte de for?a contra la integritat territorial o l'ordre constitucional que no es pot resoldre amb altres mitjans¡± que no siguin el recurs a les Forces Armades.

Una altra de les catedr¨¤tiques signat¨¤ries ¨¦s Mar¨ªa Luisa Maqueda Abreu, de la Universitat de Granada i que ja va promoure, amb Francisco Javier ?lvarez Garc¨ªa, de la Carlos III, un text en els mateixos termes el novembre de l'any passat.

A tots ells s'hi han sumat, entre m¨¦s de 350 signatures, Jos¨¦ ?ngel Brandariz Garc¨ªa, titular de Dret Penal a la Universitat la Corunya; Esther Pomares, companya de Portilla com a professora titular de Dret Penal a la Universitat de Ja¨¦n; Juana del Carpio Delgado, de la mateixa ¨¤rea a la Pablo d'Olavide (Sevilla); o Manuel Cancio Meli¨¢, catedr¨¤tic de l'Aut¨°noma de Madrid.

Cancio defensa ¡°que no hi ha cap indici de viol¨¨ncia organitzada¡±. ¡°Tot es pot discutir en dret, per¨° aquest proc¨¦s se surt dels marges¡±, assegura el catedr¨¤tic, que insisteix que el text que ha avalat no ¨¦s una opini¨® pol¨ªtica sin¨® una argumentaci¨® jur¨ªdica.

La gran majoria dels signants s¨®n professors a universitats de tot Espanya, molts dels quals de Dret Penal i Filosofia del Dret, advocats i algun empresari. Tamb¨¦ hi figuren la directora general de Contractaci¨® P¨²blica de la Generalitat, Merc¨¨ Corretja i Torrens, i algunes signatures de juristes establerts en altres pa?sos. Un ter? de les signatures procedeixen de Catalunya, comunitat a la qual segueixen Madrid i Val¨¨ncia.

Mar¨ªa Acale, catedr¨¤tica a la Universitat de Cadis i tamb¨¦ signat¨¤ria, destaca l'oportunitat del text i la interessant coincid¨¨ncia de criteris entre professors de Filosofia del Dret i de Penal.