Hermann Hesse i el somriure trist de Borrell

Mentre passaven per davant d¡¯ell Gabriel Rufi¨¢n i altres diputats d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya, compatriotes seus, Josep Borrell va mantenir un somriure trist, propi de qui no es creu el que est¨¤ passant. Va passar dimecres passat al Congr¨¦s. La fotografia s¡¯ha publicat a tots els mitjans, per¨° la pressa amb qu¨¨ ara tot passa va fer que aquesta instant¨¤nia pass¨¦s com un soroll m¨¦s de la tarda.

L¡¯enfrontament dial¨¨ctic que va acabar amb l¡¯expulsi¨® del diputat Rufi¨¢n de l¡¯hemicicle va comen?ar amb un malent¨¨s. El ministre va creure que el seu adversari l¡¯havia titllat de racista, i, amb la confusi¨®, la tensi¨® es va convertir en un espetec. L¡¯havia titllat de feixista.

?s evident que el ministre no ¨¦s un feixista. Ho saben el senyor Rufi¨¢n i els senyors que se¡¯n van anar despr¨¦s que ell ho fes, i ho sap b¨¦ el senyor Tard¨¤. De manera leg¨ªtima, el senyor Borrell ha defensat idees contr¨¤ries a les que sostenen els independentistes catalans. ?s obvi que atacar-lo com el va atacar el senyor Rufi¨¢n respon als desitjos d¡¯aquest d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s acceptable en un debat. El diputat d¡¯Esquerra creu que es pot dir tot, perqu¨¨ tot ¨¦s ficci¨®, i no para compte que s¡¯est¨¤ posant un parany, perqu¨¨ qualsevol exageraci¨®, encara que sigui espectacle, converteix en rid¨ªculs els escarafalls.

El somriure malenconi¨®s de Josep Borrell no es va sentir a l¡¯hemicicle. Tampoc es van sentir els escarafalls de Rufi¨¢n (les mans desplegades, reclamant de manera pat¨¨tica un protagonisme que va fer vergonya aliena i pr¨°pia). Per¨° tots dos fets, el somriure del ministre i els escarafalls del diputat, van dir m¨¦s que la picabaralla anterior. A Borrell se¡¯l va veure malenconi¨®s, perqu¨¨ el que estava passant semblava mentida que pass¨¦s a les Corts democr¨¤tiques, que alg¨² digu¨¦s feixista a un altre nom¨¦s per insultar, i a Rufi¨¢n se¡¯l va veure ufan¨®s, ignorant del greuge que es causa, i que causa als seus, segurament. El greuge, aquesta ¨¦s la paraula que ara marca l¡¯¨¨poca. L¡¯era del greuge.

La situaci¨® remet a un article, tamb¨¦ malenconi¨®s, com la r¨¤bia continguda, que Hermann Hesse, l¡¯autor de El lobo estepario, va publicar al bell mig de la I Guerra Mundial deplorant el to que pol¨ªtics i intel¡¤lectuals del seu pa¨ªs, Alemanya, seguien per escarnir, ridiculitzar o insultar els adversaris. L¡¯article est¨¤ recollit a La eternidad de un d¨ªa (Acantilado), una compilaci¨® de textos cl¨¤ssics del periodisme alemany publicats entre el 1834 i el 1934.

Hesse ho va titular ?Amigos, no en ese tono!, i hauria de ser lectura que recomanessin a Rufi¨¢n els qui l¡¯acompanyen en els escons republicans de l¡¯hemicicle, i tots els qui, en un costat i en un altre de la vida p¨²blica, es vanen de cridar m¨¦s que el de davant. Despr¨¦s de la seva publicaci¨®, els nacionalistes que m¨¦s cridaven llavors a l¡¯Alemanya prehitleriana van perseguir Hesse, i, quan els nazis es van fer c¨¤rrec del Govern alemany, els seus llibres i els seus articles van ser prohibits.

Per demanar que els seus compatriotes canviessin de to, exaltat per la guerra, Hesse es va fer aquestes preguntes: ¡°Qu¨¨ ens esperaria un cop acabada la guerra ¡ªun futur que ja comen?a a inquietar¡ª, quan es reprenguin els viatges i l¡¯intercanvi cultural entre els pobles? I qui col¡¤laborar¨¤ perqu¨¨ tot recuperi el seu curs, perqu¨¨ ens tornem a entendre, a apreciar-nos, a aprendre els uns dels altres?¡±. El to s¡¯havia fet a miques.

La malenconia de Borrell, la cara de vergonya de l¡¯hemicicle, la desolaci¨® de la presidenta de les Corts, la cara de les estenotipistes, el gest de Tard¨¤, l¡¯enorme soroll que va aixecar, la pena, per¨° tamb¨¦ la joia, que marca ara la conversa pol¨ªtica, els aprofitats medi¨¤tics del soroll¡­ I despr¨¦s qu¨¨? Qui demanar¨¤ perd¨® pels plats trencats?