Imparcialitat i desprestigi judicial

El prestigi del Tribunal Suprem est¨¤ afectat greument per sospites de parcialitat a causa de la seva inexplicable rectificaci¨® jurisprudencial en l¡¯assumpte de les hipoteques, pels pactes PP-PSOE per a la fallida predesignaci¨® pol¨ªtica del seu president, o per la pretensi¨® del PP de controlar la sala penal que jutjar¨¤ els casos de la G¨¹rtel i del proc¨¦s.

Les sospites de parcialitat progovernativa o d¡¯hostilitat antiproc¨¦s tamb¨¦ podrien esquitxar, fins i tot sense motiu, els jutjats m¨¦s modestos que han d¡¯investigar els comportaments policials de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017. En alguns casos investiguen la presumpta inactivitat dels Mossos d¡¯Esquadra, per¨° majorit¨¤riament investiguen les lesions causades per l¡¯actuaci¨® de la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil.

Bona part d¡¯aquests processos ja han estat arxivats despr¨¦s d¡¯una brev¨ªssima investigaci¨®, o sense que se n¡¯hagi fet cap, per apreciaci¨® expeditiva de l¡¯eximent de compliment d¡¯un deure. Per¨° encara queden molts assumptes que es continuen tramitant a diferents jutjats de Barcelona i de tot Catalunya. Un d¡¯ells ¨¦s el que fa refer¨¨ncia a les c¨¤rregues de la Gu¨¤rdia Civil en un centre docent de Sant Joan de Vilatorrada.

El corresponent jutjat d¡¯instrucci¨® va recon¨¨ixer que els cops de porra dels gu¨¤rdies havien causat lesions, gaireb¨¦ totes lleus, a 15 persones, per¨° com que els lesionats no podien identificar els causants de les lesions, el jutjat va decidir arxivar la causa apreciant l¡¯eximent de compliment d¡¯un deure. Els lesionats, i tamb¨¦ el fiscal, van rec¨®rrer contra l¡¯arxivament davant de l¡¯Audi¨¨ncia Provincial, perqu¨¨ el jutjat no havia practicat les proves que proposaven per demostrar que les c¨¤rregues policials havien estat innecess¨¤ries i desproporcionades.

L¡¯Audi¨¨ncia, amb un vot en contra, va accedir a la petici¨® dels lesionats i del fiscal. Va argumentar que per aplicar l¡¯eximent de compliment d¡¯un deure cal identificar els agents actuants i els seus comandaments, escoltar-los com a testimonis o com a investigats, con¨¨ixer les instruccions impartides per escrit o oralment, els enregistraments i telefonemes, i els protocols d¡¯utilitzaci¨® de bastons extensibles i escuts. Nom¨¦s coneixent aquestes dades, com demanaven els lesionats i el fiscal, es pot disposar d¡¯elements per valorar si la for?a emprada era necess¨¤ria i proporcional, requisits imprescindibles per aplicar l¡¯eximent. L¡¯Audi¨¨ncia explica per qu¨¨ t¨¦ dubtes sobre l¡¯arxivament decretat pel jutjat. Diu que ¡°en els enregistraments s¡¯observa, en aparen?a, usos excessius concrets de les porres colpejant ciutadans sense que hi hagi agressi¨® f¨ªsica pr¨¨via, i sense finalitat aparent¡±. Si aquesta apreciaci¨® aparent s¡¯arrib¨¦s a confirmar, la for?a emprada seria desproporcionada. I, a m¨¦s, seria innecess¨¤ria, afegeix l¡¯Audi¨¨ncia, si l¡¯objectiu final pret¨¨s per la intervenci¨® policial es pogu¨¦s haver obtingut sense exercir viol¨¨ncia, ja que ¡°si continu¨¦s la votaci¨®, el resultat no hauria tingut conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques perqu¨¨ era antijur¨ªdica segons l¡¯ordenament jur¨ªdic constitucional espanyol, la qual cosa, per descomptat, era sabut per la for?a actuant¡±. Amb aquesta consideraci¨® l¡¯Audi¨¨ncia argumenta el seu dubte sobre la necessitat de les c¨¤rregues policials objecte del proc¨¦s, un dubte que, per resoldre, exigeix la pr¨¤ctica de les proves proposades pels lesionats i el fiscal, i denegades pel jutge.

Per a diferents comentaristes i tertulians es tracta d¡¯una sent¨¨ncia important¨ªssima que condemna la viol¨¨ncia policial de l¡¯1 d'octubre. Segons alguns, aquesta suposada condemna ¨¦s motiu d¡¯indignaci¨® contra un tribunal gratu?tament qualificat de proindepe. Segons uns altres, ¨¦s motiu d¡¯exaltaci¨®, i creuen que es troben davant d¡¯un tribunal favorable als lesionats i el seu entorn. Totes dues interpretacions s¨®n err¨°nies. La veritat ¨¦s que el tribunal no va dictar cap sent¨¨ncia que pos¨¦s fi a l¡¯assumpte. Al contrari, nom¨¦s va ordenar que continu? la investigaci¨®, mitjan?ant una interlocut¨°ria referida exclusivament a l¡¯assumpte concret dels 15 lesionats de Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta interlocut¨°ria no constitueix un precedent jurisprudencial v¨¤lid per a altres casos, ni prejutja el resultat final de la investigaci¨®, sigui quin sigui.

?s raonable que aquest proc¨¦s o els molts altres derivats de les c¨¤rregues policials de l¡¯1 d¡¯octubre, tinguin resultats finals dispars. En alguns casos, probablement en la seva majoria, els resultats no seran satisfactoris per als lesionats denunciants. La disparitat ¨¦s raonable perqu¨¨ les decisions dels jutges depenen de les diferents proves disponibles en cada cas, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ cada jutge decideix amb plena independ¨¨ncia, aplicant els seus coneixements tecnicojur¨ªdics segons les seves diferents i personal¨ªssimes conviccions i criteris culturals, sociol¨°gics, deontol¨°gics, etc., i naturalment, segons la seva capacitat humana d¡¯encertar o desencertar. Algunes decisions podran ser criticables, per¨° seria simplista i desencertat atribuir-les, ¨²nicament i autom¨¤ticament, a instruccions jer¨¤rquiques o pol¨ªtiques, a hostilitats recusables o a parcialitats prevaricadores.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.