Els estudis Orphea, pioners del cinema sonor a Espanya

Les flames van devorar cada metre quadrat del Pavell¨® de la Qu¨ªmica que es va aixecar a Montju?c per a l'Exposici¨® Universal del 1929, reconvertit el 1932 a la seu dels estudis Orphea Films. Van ser els primers d'Espanya a rodar pel¡¤l¨ªcules sonores i doblades i van quedar redu?ts a cendres el 1962. ¡°No se sabr¨¤ mai quin va ser l'origen d'aquell incendi, per¨° per les informacions a les quals he accedit, com l'informe dels Bombers de Barcelona, no va ser provocat, tot i que tampoc es va intentar sufocar completament¡±, apuntava ahir Esteve Riambau, historiador, cr¨ªtic de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya durant l'acte de recuperaci¨® del patrimoni cinematogr¨¤fic catal¨¤ dedicat als estudis de cinema Orphea i als estudis Trilla organitzat per l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤. Un acte al qual se suma el gran mural de l'artista Roc Blackblock realitzat en una paret del recinte firal de Montju?c.

Els estudis Orphea es van fundar en plena transformaci¨® del cinema mut al sonor a Barcelona a impuls de la productora francesa Orphea Films, creada a Par¨ªs el 1930 per Ferdinand Resnard i Camille Lemoine. Aquest ¨²ltim va ser el promotor d'emprendre el projecte de Barcelona amb l'enginyer Josep Maria Guill¨¦n, que havia fundat R¨¤dio Barcelona el 1924, i el realitzador de cinema Francisco El¨ªas, definit per Riambau com un quintacolumnista en tota regla en el per¨ªode de la Guerra Civil.

A causa del material de sonoritzaci¨® amb els quals es van equipar, els Orphea es van convertir en els estudis de rodatge de tot el que es produ?a a Espanya. En aquests estudis es va rodar, per exemple, la primera producci¨® sonora en catal¨¤, El caf¨¨ de la Marina (Dom¨¨nec Pruna, 1933), sobre l'obra hom¨°nima de Josep Maria de Sagarra. L'exclusivitat al cinema sonor de Barcelona va durar poc i a partir del 1934 Madrid ja va tenir els seus propis estudis. Malgrat tot, els Orphea van continuar sent el centre de producci¨® cinematogr¨¤fica de Catalunya durant anys i entre el 1933 i el 1935 s'hi van rodar 21 pel¡¤l¨ªcules.

Els primers anys de funcionament no van estar exempts d'incid¨¨ncies, algunes d'econ¨°miques, com l'impagament del lloguer a l'Ajuntament de Barcelona, de 20.000 pessetes anuals, que els van portar gaireb¨¦ al desnonament, detalla Riambau al llibre Laya Films (L'Aven?), en el qual dedica part d'un cap¨ªtol als estudis Orphea.

En esclatar la Guerra Civil, els estudis van ser intervinguts per la CNT: ¡°Per¨° aix¨° no va suposar que es fessin pel¡¤l¨ªcules revolucion¨¤ries tret d'algunes excepcions ¡ªcom Barrios bajos?(Pedro Puche, 1937)¡ª, i aix¨° va ser aix¨ª perqu¨¨ El¨ªas es va encarregar que la majoria de les pel¡¤l¨ªcules fossin comercials i s'allunyessin dels ideals¡±, va concretar Riambau. Un tipus de cinema que, a m¨¦s, era el preferit d'un p¨²blic que, malgrat els temps de guerra, omplia les sales que oferien programes dobles als quals sumaven el noticiari i un espai de dibuixos animats. Els estudis van patir un incendi el febrer del 1936, tot i que en aquella ocasi¨® van sobreviure a les flames i la producci¨® es va reprendre.

Passada la Guerra Civil, els estudis van tornar a la propietat privada i van reprendre els rodatges de pel¡¤l¨ªcules. Al llarg dels seus 30 anys d'exist¨¨ncia, als Orphea es van rodar 150 llargmetratges. Entre ells Mar¨ªa de la O, que va dirigir el mateix El¨ªas el 1936; El ¨²ltimo cupl¨¦ (Juan de Ordu?a, 1957), amb Sara Montiel; Sierra de Teruel?(Andr¨¦ Malraux, 1938) i l'¨²ltima d'elles La bella Lola (Alfonso Balc¨¢zar, 1962), poc abans que el foc destru¨ªs els estudis i que el pavell¨® desaparegu¨¦s del recinte firal de Montju?c.