El Prado i Catalunya: 152 anys d¡¯intensa i tensa relaci¨®

L¡¯exposici¨® inaugurada a Figueres amb l¡¯obra del Prado de Rafael ¨¦s l¡¯¨²ltim cap¨ªtol d¡¯una intensa, i de vegades tensa, relaci¨® entre el museu i Catalunya que es prolonga m¨¦s d¡¯un segle i mig. L¡¯elecci¨® de Figueres per comen?ar una s¨¨rie d¡¯exposicions per les comunitats aut¨°nomes per celebrar el bicentenari del museu no ha estat aleat¨°ria. La capital de l¡¯Alt Empord¨¤ va jugar un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni espanyol durant la Guerra Civil. Al seu castell es va custodiar part del tresor art¨ªstic espanyol, i el 3 de febrer de 1939 es va signar l¡¯Acord de Figueres, pel qual el govern de la Rep¨²blica i el Comit¨¨ Internacional i de la Societat de Nacions van acordar transportar a Ginebra els objectes dels museus espanyols protegits en dip¨°sits del nord de Catalunya i van establir com seria la devoluci¨® ¡°el dia en qu¨¨ la pau sigui restablerta a Espanya [...] perqu¨¨ romangui com a b¨¦ com¨² de la naci¨® espanyola¡±.

Aquella mateixa nit la Junta Central del Tresor Art¨ªstic va dur a terme l¡¯evacuaci¨® de les obres. Els dies 4 i 5 van creuar la frontera del Pert¨²s 29 camions plens d¡¯objectes dels dip¨°sits de Figueres (miniatures, rellotges, tapissos i escultures), la Vajol (una mina de talc on les peces van ser dipositades a 100 metres de profunditat ) i Peralada. El 8 i 9 de febrer, 42 camions amb les obres de Bescan¨®, Agullana i Darnius (que havien rom¨¤s en masies a?llades custodiades per mossos) que van passar pel Pert¨²s, Cervera i les Illes, en una operaci¨® tan arriscada com inversemblant que va concloure el 14 de febrer, amb l¡¯arribada a Ginebra. El dip¨°sit d¡¯Olot no va ser evacuat per la seva llunyania amb la frontera. Part d¡¯aquest patrimoni havia estat abans al monestir de Pedralbes de Barcelona, Viladrau i Sant Hilari Sacalm.

A Peralada encara recorden la pres¨¨ncia de les obres en aquesta localitat gironina. Jaume Barrachina dirigeix el museu del Castell de Peralada, i mostra orgull¨®s com va caldre treure la llinda d¡¯una de les portes perqu¨¨ passessin les grans pintures del Prado que durant 13 mesos van ser all¨¤, despr¨¦s que l¡¯edifici fos requisat l¡¯abril de 1938. ¡°A la biblioteca es van instal¡¤lar els c¨°dexs de l¡¯Escorial, i les grans cust¨°dies com la de Toledo a l¡¯office de la cuina¡±, va explicar recentment Barrachina. Tamb¨¦ van ser all¨¤ obres de l¡¯Academia de San Fernando i del Palacio de Liria. Les obres de Goya Els afusellaments del 3 de maig i La c¨¤rrega dels mamelucs van patir greus danys durant el trasllat de Val¨¨ncia a Catalunya despr¨¦s que la caixa on anaven xoqu¨¦s amb un balc¨® a Benicarl¨®. La segona va haver de ser restaurada a Peralada. ¡°Davant la impossibilitat d¡¯aconseguir lli per al reentelatge es va utilitzar una camisa de dormir del segle XIX de l¡¯¨¤via del majordom del castell. Es va fer tan b¨¦ que no es va substituir a la restauraci¨® del 2008¡±, segons Barrachina.

A Figueres, a m¨¦s, des de 1885 es conserven al Museu de l¡¯Empord¨¤ 38 obres del Prado, sent un dels fons m¨¦s destacats de l¡¯anomenat ¡°Prado dispers¡±: m¨¦s de 3.100 peces repartides en prop de 600 institucions de tot el territori espanyol, 250 de les quals s¨®n a Catalunya en 23 institucions com museus, palaus, edificis judicials i ajuntaments. ¡°Catalunya ¨¦s la tercera comunitat, despr¨¦s d¡¯Andalusia (419 obres) i Gal¨ªcia (325), amb m¨¦s obres del Prado¡±, va explicar dimarts a Figueres Miguel Falomir, director de la gran pinacoteca madrilenya, que va comen?ar a dispersar el seu patrimoni el 1866, despr¨¦s de saturar l¡¯edifici Villanueva del passeig del Prado amb milers d¡¯objectes arribats despr¨¦s de la desamortitzaci¨® de Mendiz¨¢bal de 1836. De 1866 s¨®n els dip¨°sits de la Reial Acad¨¨mia Sant Jordi de Barcelona i del Museu d¡¯Art de Barcelona, i de 1877 el de la Universitat de Barcelona, que el 2009 va saltar als mitjans de comunicaci¨® quan els estudiants van ocupar el rectorat durant setmanes i el Prado va alertar del possible dany que podien patir les 56 peces dipositades a l¡¯edifici hist¨°ric de la pla?a Universitat i va amena?ar de retirar-les. Aquest passat mes de juliol es va saber que la Generalitat va voler tornar set obres dipositades des de 1907 al Palau de Just¨ªcia, seu del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC), despr¨¦s que el Prado exig¨ªs que les seves obres tinguessin una conservaci¨® preventiva ¨°ptima, cosa que des del govern catal¨¤ no es podia garantir. Segons fonts del Prado consultades ahir, les obres no s¡¯han mogut i segueixen all¨¤ on han estat m¨¦s d¡¯un segle.

Quan el 1884 va obrir les portes la Biblioteca Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova i la Geltr¨², ho va fer amb 50 obres procedents del Prado, entre elles la magn¨ªfica L¡¯Anunciaci¨® d¡¯El Greco. I all¨¤ van estar fins que Erik el Belga va robar el 1981, entre altres peces, vuit obres del Prado (encara que es va salvar l¡¯obra del Greco). Despr¨¦s d¡¯una etapa grisa, el museu de Madrid va tornar a confiar en aquest centre i en l¡¯actualitat s¨®n 38 les peces de pintura barroca signades per El Greco, Ribera, Murillo, Carre?o de Miranda, Goya o Rubens, entre d¡¯altres, que poden admirar-se. ¡°?s una fortuna per a una localitat com la nostra comptar amb una col¡¤lecci¨® aix¨ª¡±, explica la seva directora, Mireia Rosich, que el 13 de desembre inaugurar¨¤ La pres¨¨ncia del Prado. Episodis d¡¯una hist¨°ria, una exposici¨® en qu¨¨, per primera vegada, es mostrar¨¤ sencer aquest important conjunt.

Ser¨¤ la tercera vegada que el Prado estar¨¤ present a Catalunya en nom¨¦s un mes. El 15 de novembre Falomir va inaugurar a Caixaforum Barcelona Vel¨¢zquez i el Segle d¡¯Or, amb 59 pintures d¡¯aquest museu, set d¡¯elles del gran Vel¨¢zquez. ¡°Podr¨ªem haver portat al museu de Figueres una obra de Vel¨¢zquez, perqu¨¨ Dal¨ª tamb¨¦ admirava el pintor sevill¨¤, per¨° un protocol del Prado impedeix que hi hagi m¨¦s de set obres de Vel¨¢zquez prestades alhora. I les set s¨®n a Barcelona¡±. Tot plegat explica que les obres d¡¯aquest pintor, i per extensi¨® les del Prado, tinguin una forta demanda de pr¨¦stecs.