La paradoxa de la modernitat

Fourmillante cit¨¦, cit¨¦ pleine de r¨ºves¡±, va deixar dit Baudelaire. Miquel ?ngel Llauger (Palma, 1963) ha provat de reflectir el formigueig de la ciutat moderna fent el retrat de seixanta individus en un moment determinat de la seva vida. Aquest moment pot ser decisiu o banal, per¨° ¨¦s sempre revelador; aquests individus es converteixen en personatges d¡¯unes escenes que tenen lloc al llarg de vint-i-quatre hores i, en conjunt, se¡¯n despr¨¨n la imatge d¡¯una societat en qu¨¨ la gent experimenta una soledat profunda, segueix una exist¨¨ncia governada per la rutina, sent penediment per actes comesos i recan?a per actes no comesos, i li costa aclarir els propis sentiments i, encara m¨¦s, comunicar-los. ?s la paradoxa de la modernitat: la densitat de la poblaci¨® augmenta, com tamb¨¦ la facilitat dels intercanvis, per¨° les relacions es fan m¨¦s dif¨ªcils, el treball m¨¦s alienant, i a les persones els ¨¦s m¨¦s feixuc identificar-se amb el paper que juguen en la societat.

Contribueix a la sensaci¨® de formigueig el fet que cada personatge est¨¤ connectat amb el que ve a continuaci¨®, i a vegades amb algun altre, per relacions de parentiu, d¡¯amistat, d¡¯amor, professionals o merament circumstancials; a vegades ni tan sols ho saben, i pot ser que nom¨¦s coincideixin en un lloc. Aquestes interconnexions fan pensar en films com Short Cuts o Crash, i, com aquests, palesen l¡¯exist¨¨ncia d¡¯uns lligams entre els ¨¦ssers humans que obren m¨¦s enll¨¤ del que podem o volem recon¨¨ixer. El subt¨ªtol del llibre, Novel¡¤la coral en vers ¡ªque no li ha impedit guanyar el premi de poesia Sant Cugat a la mem¨°ria de Gabriel Ferrater¡ª, ¨¦s discutible. De coral no en t¨¦ res, perqu¨¨ cada personatge va a la seva i no canten mai res junts. Tampoc ¨¦s una novel¡¤la perqu¨¨ no hi ha una trama; encara que s¨ª que ho seria atenent a l¡¯estricta definici¨® de Stendhal, segons la qual una novel¡¤la ¨¦s un mirall que hom passeja tot al llarg d¡¯un cam¨ª. Que ¨¦s en vers, no n¡¯hi ha dubte: cada cap¨ªtol ¨¦s un poema compost en decas¨ªl¡¤labs; l¡¯extensi¨® varia de deu a trenta versos; per¨° l¡¯escassedat de figures ret¨°riques i una redacci¨® molt acostada a la llengua parlada l¡¯aproximen a la prosa.

Llauger, a part d¡¯un bon grapat de llibres de poesia, ¨¦s autor, juntament amb Jaume Bosquet, de la traducci¨® d¡¯Antologia de Spoon River, d¡¯Edgar Lee Masters, obra que clarament ha influ?t en Fourmillante. La difer¨¨ncia principal ¨¦s que els personatges de Masters s¨®n morts i parlen de la seva vida en primera persona; els de Llauger s¨®n retratats per un narrador omniscient que poques vegades posa paraules en les seves boques. L¡¯un reflecteix la vida d¡¯un poble imaginari de l¡¯oest mitj¨¤ dels Estats Units al final del XIX, una societat encara agr¨¤ria per tant, i l¡¯altre, la d¡¯una ciutat situada a la latitud 39, ¨²nica dada esmentada per¨° suficient per suposar que es tracta de Palma. Tanmateix, podria ser qualsevol altra ciutat europea, on tamb¨¦ hi hauria treballs precaris, pol¨ªtics corruptes, premsa sensacionalista, parelles ad¨²lteres, sexe amb est¨ªmul qu¨ªmic, joves addictes a drogues, joves addictes a internet i sacerdots amb la fe perduda, per dir nom¨¦s alguns dels temes socials que apareixen a Fourmillante. ?s un excel¡¤lent intent d¡¯incitar nous lectors a llegir poesia, gr¨¤cies a un llenguatge accessible i a situacions f¨¤cilment compartibles; l¡¯inconvenient ¨¦s que aquesta mena de breus relats en vers s¡¯assemblen a la prosa; encara no ho s¨®n ¡ªgr¨¤cies al ritme que el poeta sap donar als decas¨ªl¡¤labs¡ª, per¨° s¡¯hi acosten de pressa.