Senyoros de la RAE

No es podia ser m¨¦s desafortunat, m¨¦s inefica?, m¨¦s infeli?. La Real Academia de la Lengua, la RAE per als amics, ha publicat i dif¨®s a bombo i platerets el seu flamant Libro de estilo de la lengua espa?ola (Espasa), una mena de compendi de criteris d¡¯estil, diccionari de dubtes i curiositats diverses que, com el seu nom indica, ¨¦s un llibre d¡¯estil. Est¨¤ legitimada la RAE per elaborar un llibre d¡¯estil? Forma part de les seves compet¨¨ncies? ?bviament, no. Un llibre d¡¯estil ¨¦s el recull de les especificitats que, pel que fa a estil de redacci¨®, convencions ortotipogr¨¤fiques i criteris d¡¯incorporaci¨® (o no) de novetats l¨¨xiques elabora cada mitj¨¤ de comunicaci¨® (tamb¨¦ en tenen administracions i grans empreses, per¨° ¨¦s cosa sobretot de mitjans) a fi de definir i difondre la seva pr¨°pia manera de fer les coses. L¡¯¨²nic que pot aconseguir un llibre d¡¯estil fet des d¡¯una instituci¨® tan acad¨¨mica ¨¦s uniformar el que, per definici¨®, ha de ser divers.

Amb aix¨° no n¡¯hi ha hagut prou, per¨°, perqu¨¨ la RAE s¡¯ha ficat en un altre esbarzer. Coneixedors que hi ha unes coses que se¡¯n diu Twitter i WhatsApp, han decidit orientar la redacci¨® dels missatges curts perqu¨¨ deuen veure que all¨° ¨¦s un desori. Jo sempre em demano si col¡¤lectius m¨¦s o menys coneguts tenen el seu grup de Whats. Hi ha un grup amb tots els jugadors del Bar?a, per exemple amb el capit¨¤ (Messi) com a administrador? La companyonia de l¡¯1 d¡¯octubre va generar grups de piolins? I la RAE? Com deuen ser els missatges que s¡¯envien entre ells? Pere Gimferrer hi fa servir emojis? Quins d¡¯ells deurien escriure de qualsevol manera per haver de considerar que calia fer-hi alguna cosa? B¨¦, sigui com vulgui, el m¨¦s divertit de tot plegat ¨¦s que se¡¯ls ha acudit de donar orientacions sobre com s¡¯escriu a les xarxes socials, per¨° nom¨¦s han pensat a publicar el Libro de estilo en paper. Una manera com una altra d¡¯evitar que les consignes arribin al destinatari.

Del Libro de estilo s¡¯ha destacat tamb¨¦ que hagi entrat en q¨¹estions de g¨¨nere, evidentment amb un afany normatiu (com tot el que fan) que pret¨¦n bandejar els esfor?os de col¡¤lectius feministes per crear un llenguatge inclusiu que esmussi les arestes masclistes que la llengua, agradi o no, incorpora. ?s curiosa la manera com els ling¨¹istes creiem (faig un plural gremial a contracor) que la llengua ¨¦s nostra, que l¡¯entenem m¨¦s b¨¦ que ning¨², i que tenim m¨¦s criteri per decidir qu¨¨ n¡¯han de fer els usuaris, sempre sobirans en les seves maneres de dir. I ¨¦s curi¨®s, aix¨ª, com l¡¯enemic n¨²mero u del llenguatge inclusiu ha acabat sent la professi¨® filol¨°gica, dones incloses, entestada a recordar que el g¨¨nere gramatical no t¨¦ res a veure amb el sexe i que amb el mascul¨ª plural ja n¡¯hi ha prou. Les feministes aix¨° ja ho saben, i els ¨¦s igual.

Qualsevol col¡¤lectiu de qualsevol ¨¤mbit del saber genera el seu propi llenguatge; fins aqu¨ª cap problema, tots aquests intents es consideren llenguatges d¡¯especialitat, i els esfor?os de l¡¯acad¨¨mia davant aquest fenomen es dirigeixen m¨¦s aviat a codificar i orientar, tenint en compte que les aportacions d¡¯aquests llenguatges afecten sobretot el l¨¨xic. Ara b¨¦, a rebuf de la m¨¦s recent literatura feminista i de g¨¨nere, hem trobat un col¡¤lectiu que ha creat un llenguatge propi que pret¨¦n, amb la seva extensi¨®, modificar usos m¨¦s profunds, end¨¨mics, i per fer-ho s¡¯ha atrevit a intervenir en un element molt m¨¦s sensible que l¡¯estrictament l¨¨xic: la morfologia flexiva. I aqu¨ª tots els senyoros de la RAE s¡¯han comen?at a remoure a la cadira.

Quin gran terme, senyoro. Despr¨¦s d¡¯haver de sentir un cop i un altre que el mascul¨ª ¨¦s el g¨¨nere no marcat, que en el cas del plural ja hi som tots i totes, i que escriure tod@s, todxs o todes ¨¦s una extravag¨¤ncia, s¡¯han empescat un mascul¨ª marcad¨ªssim per denotar justament l¡¯home condescendent, el que creu que no n¡¯hi ha per tant, el que pensa que exageren i segur que ella volia. No crec per¨° que a la RAE l¡¯admetin mai.