Una violenta intensitat

De les catorze definicions que assaja Italo Calvino per acotar el territori que ocupen els cl¨¤ssics i la relaci¨® que s¡¯estableix amb els lectors, segurament pot ser aquesta la que conv¨¦ m¨¦s per adonar-se de la feina exemplar que est¨¤ duent a terme Club Editor ¡ªi Enric Casasses i Blanca Llum Vidal¡ª amb l¡¯edici¨®, en quatre volums independents, de tots els contes de V¨ªctor Catal¨¤ (L¡¯Escala, 1869-1966): ¡°Els cl¨¤ssics s¨®n llibres que com m¨¦s et penses que els coneixes per haver-ne sentit a parlar, m¨¦s nous, sorprenents i in¨¨dits trobes en llegir-los de veritat¡±. La temporada passada es van poder llegir els dos ¨²ltims llibres de V¨ªctor Catal¨¤, els contes inclosos a Jubileu (1951) i a Vida m¨°lta (1950) ¡ªes van donant a con¨¨ixer en ordre invers al de la seva publicaci¨®¡ª, i aleshores el lector ja va tenir l¡¯ocasi¨® de comprovar que Gabriel Ferrater, per primera i ¨²nica vegada, s¡¯equivocava quan deia que ¡°hay que leer Solitud, y probablemente nada m¨¢s de V¨ªctor Catal¨¤, cuya flauta realmente parece haber sonado una vez por casualidad¡±. ¡°Despr¨¦s nom¨¦s va escriure nicieses¡±, afegia en un altre lloc, una opini¨® que Joan Fuster no compartia a pesar de lamentar l¡¯argument grotesc de Solitud, de menystenir l¡¯altra novel¡¤la de V¨ªctor Catal¨¤, Un film¡ª¡°granguinyolesca i inversemblant¡±¡ª, i de retreure-li que nom¨¦s narrava ¡°la pura calamitat d¡¯una trag¨¨dia vulgar¡±: lloa l¡¯acerada intensitat dels seus contes i no pot evitar de recon¨¨ixer el que van saber de seguida els lectors que s¡¯acostaven per primera vegada a la narrativa curta de V¨ªctor Catal¨¤, que tenia un instint literari verdaderament poder¨®s.

Ara que arriba el segon volum de Tots els contes, i que inclou Contrallum (1930) i La Mare Balena (1920), el lector torna a quedar fascinat per un m¨®n on nom¨¦s sembla que hi hagi espai per als drames tremebunds, per a la viol¨¨ncia i la sordidesa, per a la bogeria, per als accidents de qualsevol esp¨¨cie, per als finals tr¨¤gics i desoladors, amb uns protagonistes t¨¨trics i tan vitalment desastrosos com el vagabund que, en encendre un cigarret una tarda d¡¯estiu, provoca un incendi vertigin¨®s al bosc on s¡¯ha ajagut per pair la borratxera. O tan malalts com el pescador somn¨¤mbul que estrangula la seva dona sense adonar-se¡¯n, o com la filla d¡¯un empresari barcelon¨ª, ¡°un ¨¦sser tan insignificant que no es trobava a sobrar ni a mancar enlloc¡±, que queda embarassada, que avorta, que ingressa en un convent i que, a causa d¡¯unes febres, perd el poc senderi que tenia i veu arreu el fill que no va n¨¦ixer, amb la brutalitat de la Setmana Tr¨¤gica com a rerefons i que serveix a V¨ªctor Catal¨¤ per oferir un retaule primor¨®s de l¡¯exacerbaci¨®, de l¡¯oprobi i del crim. El conte finalitza molts d¡¯anys despr¨¦s en una platja on uns nens es banyen, per¨° ni el sol ni el mar presenten cap consol, perqu¨¨ ¡°l¡¯un renyega magreses esquel¨¨tiques, en l¡¯altre el tamany del cap no guarda relaci¨® amb l¡¯esquifidesa dels membres, aquest t¨¦ un bra? que li penja inert, com ala d¡¯ocellet eixalat, aquell no pot resistir la pot¨¨ncia de la llum i els seus ulls febles guinyen i parpellegen sense parar...¡±. La generositat de V¨ªctor Catal¨¤ a l¡¯hora de catalogar les xacres de la humanitat ¨¦s il¡¤limitada ¡ªi no costa gens imaginar que els seus contemporanis es molestessin o s¡¯horroritzessin i sentissin repugn¨¤ncia davant de tanta crueltat¡ª, per¨° el que conv¨¦ ¨¦s deixar de banda l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia i la mis¨¨ria com a tema ¡ªi les lli?ons psicol¨°giques i socials que se¡¯n deriven, i algun missatge i alguna condemna¡ª, i respondre unes preguntes essencialment liter¨¤ries.

V¨ªctor Catal¨¤ ho t¨¦ tot: sap crear escenes i di¨¤legs, unir accions, t¨¦ sensibilitat verbal...

Que V¨ªctor Catal¨¤ posseeix una elevada sensibilitat verbal, ben lluny del llenguatge de cart¨® pedra que alg¨² li ha volgut atribuir, ¨¦s d¡¯una evid¨¨ncia innegable. Per¨°, sap muntar escenes?, sap crear di¨¤legs?, sap organitzar la mat¨¨ria narrativa, tant en els contes curts com en les nouvelles? Sap connectar les accions i els fets de manera que sobtin sense precipitar-se cap a la inversemblan?a? I aconsegueix que el ritme de la ficci¨® adquireixi una l¨°gica particular? La resposta a totes aquestes preguntes ¨¦s un s¨ª categ¨°ric, i el lector esc¨¨ptic, o el lector que encara no ha llegit mai de veritat la narrativa curta de V¨ªctor Catal¨¤, ho podr¨¤ comprovar quan obri aquest volum i topi amb relats com Penediment, Nostramo o Temptaci¨®, unes meravelles tan noves, sorprenents i in¨¨dites com prometia Calvino en parlar dels cl¨¤ssics.