Preguntes sense resoldre de Jaume Plensa

El 1992 l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) va crear Firenze II, una escultura de ferro i alumini amb forma de signe d'interrogaci¨® perqu¨¨ per a ell l'escultura ¨¦s la millor manera de plantejar preguntes, generar perplexitat, vacil¡¤lacions i inseguretats. M¨¦s d'un quart de segle despr¨¦s, l'obra mant¨¦ la seva vig¨¨ncia. Per aix¨°, despr¨¦s de passar per una fotografia a escala 1:1 de l'estudi de l'artista en qu¨¨ s'acumulen maquetes, esbossos i materials, aquesta enorme escultura de dos metres i mig d'altura, que t¨¦ aspecte de sarc¨°fag, rep els visitants directament a terra i recolzada a la paret, en la gran retrospectiva que li dedica el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Torna Plensa, despr¨¦s de 22 anys sense mostrar els seus treballs en aquest museu, en una exposici¨® que recorre tres d¨¨cades de la seva producci¨® que plantegen, segons l'artista, una gran quantitat de q¨¹estions i preguntes sobre la mem¨°ria, l'emoci¨®, la ra¨® i la hist¨°ria. Fa dues d¨¨cades Plensa era un artista que comen?ava a despuntar. Ara ¨¦s un dels escultors catalans m¨¦s guardonats i de m¨¦s projecci¨® internacional, amb obres a espais p¨²blics de Chicago, Londres, Mont-real, Ni?a, T¨°quio i Toronto, entre altres ciutats.

L'exposici¨® dialoga amb la que li dedica el Museu Reina Sofia de Madrid al Palacio de Cristal, titulada Invisibles, i sorpr¨¨n per l'abs¨¨ncia d'algunes de les peces m¨¦s ic¨°niques de l'artista: els enormes caps de resina que rumien o les figures d'homes d'estructura met¨¤l¡¤lica formades per lletres, notes musicals i n¨²meros que permeten accedir a l'interior. ¡°Mostra la cara menys coneguda, amb la intenci¨® de sorprendre i aix¨ª evitar que els visitants vagin simplement a recon¨¨ixer una obra d'art¡±, assegurava Ferran Barenbilt, director del Macba i comissari de la mostra.

L'interrogant dona pas a un itinerari gaireb¨¦ vital per algunes de la vintena d'obres escollides entre Plensa (que en conserva moltes) i Barenblit. Un recorregut que es mou entre la rotunditat i el pes de peces com M¨¦moires Jumelles (1992), una mena de p¨¨rgola-escultura formada per ¡°10 elements quotidians fosos en bronzes subjectats per unes enormes barres que obliguen els visitants a mirar avall per no colpejar-se, ja que sempre mirem amunt¡±, comentava Plensa, reivindicant la voluntat d'espiritualitat de l'artefacte expositiu. O a?Pri¨¨re (1989), dues enormes estructures de ferro colat que alberguen unes boles del mateix material, amb aspecte de bales de can¨®, que reprodueixen desordenat el poema hom¨°nim de Baudelaire. Fins a la lleugeresa de Self-portrait with music, una esfera de m¨¦s de tres metres de di¨¤metre feta per a l'exposici¨® a for?a de notes musicals que sembla que ha de comen?ar a rodar nom¨¦s amb la for?a de l'al¨¨.

Plensa demana concentraci¨®, tranquil¡¤litat i silenci per rec¨®rrer l'exposici¨®: ¡°El poder del silenci ¨¦s m¨¦s important que cridar, que no serveix de res, en una societat plena de soroll medi¨¤tic, de missatges, d'informaci¨®; un silenci que serveix per escoltar-nos a nosaltres mateixos¡±, assegura, i que ajuda a contemplar unes obres que oscil¡¤len, vibren i emeten sons subtils. Com l'enorme Gl¨¹ckauf? (bona sort en alemany) de 23 metres de llarg que reprodueix en ferro lletra per lletra, el text ¨ªntegre, els 30 articles de la Declaraci¨® dels Drets Humans del 1948, com si fos una cortina met¨¤l¡¤lica i sonora que genera melodies quan s'acaricia o es passa d'un costat a l'altre. ¡°?s un dels poemes m¨¦s bonics que s'han escrit mai. Una cosa que haurien de llegir els pol¨ªtics, ja que no en compleixen ni una coma. Est¨¤ posada per molestar, per passar-hi i que cridi l'atenci¨®, perqu¨¨ l'art s'ha de tocar".

Encara que ¡°la gent no sap com tocar-lo¡±, puntualitza al moment. Ho diu despr¨¦s de sentir des de lluny com alg¨² ha colpejat amb un mall un dels dos enormes gongs de l'obra Matter-Spirit (2005), que emeten un intens so greu i profund que sembla arribar del fons de la terra i que inunda tota la planta baixa del Macba per on discorre l'exposici¨®. Subtil i gaireb¨¦ lleugera ¨¦s Rumor (1998), que materialitza el poema de Blake en qu¨¨ una gota d'aigua, lleugera i m¨ªnima colpeja un platet met¨¤l¡¤lic i acaba inundant l'entorn.

El recorregut continua amb peces com Islands III (1996), uns recipients de resina groguenca que porten els noms de 73 artistes: Murillo, Mir¨®, Zurbar¨¢n, Boticelli, Buonarroti o Le Corbusier, entre d'altres. ¡°S¨®n com gotes d'ambre que conserven mosquits. Potser aviat alguna portar¨¤ el meu nom¡±. O la sorprenent Dallas?¡­ Caracas?, en la qual mostra 200 fotografies que va fer durant dos anys de cuines de les dues ciutats barrejades, per¨° que l'espectador acaba reconeixent si s¨®n americanes o vene?olanes.

L'exposici¨® s'obre a l'exterior, a l'anomenat "pati d'escultures" situat entre el Macba i el CCCB, que s'obre per primera vegada, i com si fos una sala m¨¦s del recorregut. Aqu¨ª es poden veure dues obres: The Heart of Trees (2007) i The Heart of Rivers (2016), un petit bosc en el qual unes figures (retrats del mateix Plensa) amb paraules escrites abracen, amb bra?os i cames, el tronc d'arbres que ha seleccionat l'artista. ¡°?s la constataci¨® de l'energia que sempre he dedicat a l'espai p¨²blic; una pe?a rom¨¤ntica perqu¨¨ la gent en gaudeixi i que ajuda a fabricar silenci¡±, assegura. L'any que ve, l'exposici¨® viatjar¨¤ al Museu d'Art Modern de Moscou, on es podr¨¤ veure a partir del juny del 2019.