Guardar les banderes i treure les pancartes

En la manifestaci¨® del dijous passat a Barcelona, convocada pels sectors sanitari i educatiu, les estelades es comptaven amb els dits. Les ¨²niques banderes independentistes les portaven els membres del Sindicat d¡¯Estudiants dels Pa?sos Catalans. Tampoc hi havia banderes espanyoles. S¨ª que es veien pancartes que demanaven la fi de les retallades que s'arrosseguen des del 2010, uns Pressupostos m¨¦s socials ¡ªel Govern est¨¤ en plenes negociacions amb els comuns¡ª i alguna fins i tot reclamava la dimissi¨® del president, Quim Torra. Bastantes solapes llu?en lla?os grocs. Alguns membres del col¡¤lectiu Escoles Bressol Indignades, fill del 15-M, van fer un exercici revelador de sincretisme: van reempla?ar el lla? pel pin d'una petita samarreta groga.

Abans que les entitats independentistes triessin aquest color per reivindicar l'alliberament dels pol¨ªtics a la pres¨® preventiva, el groc identificava la lluita contra les retallades en el sector educatiu. Les llars d¡¯infants van veure com el 2013 la Generalitat els tancava l'aixeta i deixava en mans de les diputacions que gratessin els 43 milions que abans aportava el Govern per a l'educaci¨® de zero a tres anys.

¡°Demanar que recuperem la inversi¨® en educaci¨® amb uns comptes m¨¦s socials no ¨¦s incompatible amb el fet que vulguem la rep¨²blica catalana. Estem defensant una cosa que ¨¦s nostra¡±, explica Esther Solans, una de les mestres que exhibeix la samarreta-lla?. El Departament d¡¯Ensenyament ja ha avan?at que pensa recuperar la partida per a les llars d¡¯infants. ¡°Ha estat una vaga m¨¦s ofensiva que defensiva¡±, sost¨¦ Ramon Font, portaveu d¡¯Ustec, sindicat majoritari en l'ensenyament p¨²blic no universitari, que posa en relleu la transversalitat de la marxa del dijous.

Sindicats i entitats socials defensen que mai han abandonat les reivindicacions socials des que, el 2010, va comen?ar l'onada de retallades que no acaben de ser revertides. La cuada del Govern tripartit de PSC, Esquerra i Iniciativa presidit per Jos¨¦ Montilla i el pas d¡¯Artur Mas per la Generalitat es van saldar, segons c¨¤lculs de l¡¯Associaci¨® Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, amb una reducci¨® del 26% de la despesa social, m¨¦s de 5.000 milions d'euros. Els col¡¤lectius comparteixen fins a cert punt el diagn¨°stic del Govern: l'economia va millor. Entre 2013 i 2017 la taxa mitjana de creixement a Catalunya ha estat del 3,2% del PIB.

¡°Mai hem desistit de l'agenda social¡±, remarca Camil Ros, secretari general d¡¯UGT Catalunya. El seu hom¨°leg de CCOO, Javier Pacheco, posa com a exemple el suport a les marees de pensionistes o la pressi¨® per aprovar la renda garantida de ciutadania. ¡°Una altra cosa ¨¦s que la mala gesti¨® d'aquest nou programa hagi causat certa frustraci¨®¡±, adverteix aquest ¨²ltim l¨ªder sindical. ¡°Feia molt temps que advert¨ªem que el col¡¤lapse derivat de les retallades arribaria¡±, diu Sonia Fuertes, presidenta d¡¯Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social.

La vaga d'aquesta setmana, sostenen des del sector m¨¨dic, s¡¯ha anat gestant des de fa m¨¦s d'un any. El dijous es va arribar a un acord amb el Govern, si b¨¦ la concertada continua en peu de guerra. La fartanera dels professionals i l'incompliment d'una instrucci¨® del Govern per reduir la pressi¨® assistencial a diverses zones de Catalunya van precipitar la convocat¨°ria. ¡°L'any passat, qualsevol tipus d'aturada era pol¨ªtica, per¨° m¨¦s que una vaga eren protestes. Per¨° pol¨ªticament no ha canviat res, tot continua aturat. Aquesta vaga ha estat per l'acumulaci¨® de decepcions i desdeny¡±, diu Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya.

Dates escollides

La data de les manifestacions tampoc ¨¦s gratu?ta. T¨¨cnicament, ¨¦s a finals de setembre quan a la Generalitat comen?a el ball pressupostari. Ros tamb¨¦ creu que la mobilitzaci¨® dels treballadors tamb¨¦ tenen en compte el fet que el Govern central estigui obert a la negociaci¨®. ¡°L'abs¨¨ncia de grans majories parlament¨¤ries ajuda que puguem introduir les nostres demandes¡±, diu Font.

El desgast d'anys de proc¨¦s tamb¨¦ influeix. ¡°Ha baixat el sufl¨¦ de la reivindicaci¨® independentista i aix¨° deixa m¨¦s espai perqu¨¨ altres demandes que sempre hi han sigut siguin m¨¦s visibles¡±, opina Albert Recio, membre veter¨¤ de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB). Amb tot, Jos¨¦ Antonio Noguera, director del Grup de Sociologia Anal¨ªtica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, recorda que les ¨²ltimes enquestes continuen donant al bloc independentista com a guanyador d'unes eleccions catalanes. En les tres ¨²ltimes enquestes del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨®, l'opci¨® independentista s'imposa, per molt poc, sobre els que no volen un estat independent.