Mor George Bush pare, el president que va segellar el final de la Guerra Freda

George Bush pare, el president que va segellar la fi de la Guerra Freda i va derrotar Sadam Hussein a la Guerra del Golf, va morir aquest divendres a la nit als 94 anys. Nascut en el si d'una fam¨ªlia patr¨ªcia de Nova Anglaterra, representava un republicanisme moderat i pragm¨¤tic, molt diferent al de l'era de Donald Trump. Els seus quatre anys de mandat a la Casa Blanca (1989-1993) van quedar marcats per les turbul¨¨ncies de la pol¨ªtica exterior, que va gestionar amb ¨¨xit i li van concedir alts nivells de popularitat, per¨° la crisi econ¨°mica i la seva manca de carisma li van impedir sortir reelegit. Feia diversos anys que tenia una salut molt delicada, degut al Parkinson. La seva dona, Barbara, amb la qual va estar casat 73 anys, havia mort l'abril passat. Entre els seus fills figura un expresident i un excandidat presidencial. Ha caigut el patriarca d'una de les grans dinasties pol¨ªtiques americanes.

Abans d'arribar a la presid¨¨ncia, George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 1924), havia estat de tot a la vida p¨²blica: congressista, ambaixador davant de les Nacions Unides i a la Xina, cap del Partit Republic¨¤, director de la CIA i vicepresident de l'era Reagan. Va llaurar la seva carrera pol¨ªtica i empresarial a Texas, on s'havia mudat molt jove, per¨° provenia de la Nova Anglaterra de la dreta moderada i l'esquerra exquisida i encarnava l'ess¨¨ncia de l'avui injuriat establishment. El seu pare era un ric empresari de l'acer, a m¨¦s de senador i broker a Wall Street, que jugava a golf amb Dwight Eisenhower. Als 18 anys, quan el gui¨® no escrit de la seva vida manava anar a Yale i comen?ar al m¨®n dels negocis, va decidir allistar-se a l'Ex¨¨rcit i va ser condecorat com a pilot a la Segona Guerra Mundial. En tornar, es va graduar a Yale i es va casar amb B¨¤rbara, la seva xicota des de l'adolesc¨¨ncia. Ell tenia 21 anys i ella 20.

El president Donald Trump, que es troba a la cimera del G-20 a Buenos Aires, va emetre un comunicat destacant el seu "lideratge infrangible". "Amb la seva essencial autenticitat, agut enginy, i comprom¨ªs amb la fe, la fam¨ªlia i el pa¨ªs, el president Bush va inspirar generacions de compatriotes nord-americans cap al servei p¨²blic", va assenyalar en un comunicat.

Bush pare havia collit tamb¨¦ el reconeixement de dem¨°crates durant els anys posteriors al seu ¨²nic mandat, especialment el de Barack Obama, qui va elogiar la seva pol¨ªtica exterior. Aquesta nit l'expresident ha definit al mandatari mort com un heroi de guerra i un exemple que el servei p¨²blic pot ser una crida ¡°noble i feli?¡±. ¡°Ho va fer molt b¨¦ durant el seu viatge. Va expandir la promesa d'Am¨¨rica als nous immigrants i les persones amb discapacitats. Va reduir l'assot de les armes nuclears i va construir una ¨¤mplia coalici¨® internacional per expulsar un dictador de Kuwait. I quan les revolucions democr¨¤tiques van florir a l'Europa de l'Est, va ser la seva m¨¤ ferma i diplom¨¤tica la que va aconseguir acabar amb la Guerra Freda sense disparar un sol tret¡±.

Si no era captivador com a pol¨ªtic, s¨ª destacava per les seves habilitats diplom¨¤tiques. La seva pol¨ªtica exterior es va concebre sempre des de la realpolitik i va combinar la cautela amb la for?a. Va signar amb Mija¨ªl Gorbatxov el 1991 el tractat per a la reducci¨® d'armes nuclears. Durant la Guerra de Golf va impulsar una coalici¨® militar de m¨¦s d'una trenta de pa?sos que va aconseguir expulsar r¨¤pidament Sadam Hussein de Kuwait el 1991, encara que per prud¨¨ncia va evitar entrar a combatre a l'Iraq i enderrocar el dictador, cosa que anys despr¨¦s faria el seu fill, el president George W. Bush (2001-2009), iniciant una guerra de conseq¨¹¨¨ncies desastroses i encara per tancar. S¨ª va optar per la invasi¨® a Panam¨¤ el 20 de desembre del 1989, amb un atac que va durar amb prou feines unes hores i va portar el dictador Manuel Antonio Noriega a rendir-se en nom¨¦s uns dies.

Durant l'¨¨poca de la Guerra del Golf, la seva popularitat va arribar a superar el 80% i va rebre el reconeixement de l'oposici¨®, en una ¨¨poca en la qual els consensos bipartits no resultaven tan complicats com ara. Semblava, de nou, el gui¨® de qui est¨¤ cridat a repetir mandat a la Casa Blanca, per¨° la recessi¨® i l'atractiu d'un jove candidat dem¨°crata anomenat Bill Clinton el van deixar sense la presid¨¨ncia. Aquell fam¨®s mantra de ¡°?s l'economia, est¨²pid¡±, frase que s'atribueix a un assessor del dem¨°crata i que sintetitza l'¨¨xit d'aquesta campanya, va ser el que va sentenciar Bush pare.