Mor l¡¯expresident del Bar?a Josep Llu¨ªs N¨²?ez

Algunes figures especialment poderoses han estat caricaturitzades d'una manera tan entranyable amb el temps que de vegades s'ha desvirtuat la seva veritable dimensi¨®; parlar¨ªem, per exemple, de Josep Llu¨ªs N¨²?ez, mort aquest dilluns als 87 anys. Aquell temible constructor a qui no se li resistia cap cantonada de Barcelona ni edificis emblem¨¤tics com la Casa Trinxet, president plenipotenciari d'un Bar?a triomfant que, segons va dir ell mateix, donava nom a la ciutat, enemistat amb l'omnipresent president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va convertir amb l'edat en un personatge afectu¨®s, protagonista dels millors programes d'humor despr¨¦s de ser imitat per professionals (Alfons Ar¨²s, Manuel Fuentes, Carlos Latre), per aficionats, per pares i fills i fins i tot per ell mateix, com es va descobrir en una trucada de Catalunya R¨¤dio el 2015. N¨²?ez va despenjar el tel¨¨fon i, despr¨¦s de ser reconegut pel periodista, es va fer passar pel porter de la finca per negar-se i explicar la comunicaci¨®: N¨²?ez no era N¨²?ez.

M¨¢s informaci¨®n

El jutge anul¡¤la el r¨¨gim obert a Jos¨¦ Luis N¨²?ez pare i fill

N¨²?ez va ser un constructor ambici¨®s que va buscar en el futbol el reconeixement social que no li donava el negoci dels pisos a Barcelona. Algunes informacions asseguren que va ser soci de l'Espanyol fins que es va presentar als primers comicis celebrats per sufragi universal al Bar?a el 1978. Va utilitzar tots els recursos i les arts m¨¦s diverses, tamb¨¦ el suport de Johan Cruyff i Carles Rexach, per arribar a la llotja del Camp Nou despr¨¦s de derrotar Ferran Ari?o i Nicolau Casaus, representant del barcelonisme hist¨°ric, president de la Pe?a Solera. N¨²?ez va pactar despr¨¦s amb Casaus i, amb l'hoteler Joan Gaspart, van trencar el porr¨® que al seu parer s'anava passant la societat civil catalana en la presid¨¨ncia del FC Barcelona. Tots tres van formar una societat indivisible durant m¨¦s de 20 anys: Casaus controlava la part social, Gaspart dirigia l'esportiva i N¨²?ez, desconfiat en les designacions arbitrals, va voler manar fins i tot a la Federaci¨® Espanyola de Futbol.

El desafiament de N¨²?ez a l'Administraci¨® va ser maj¨²scul en el seu intent de capitalitzar el futbol amb una millor distribuci¨® dels ingressos, sobretot pels drets de televisi¨®, i donar vol al Bar?a despr¨¦s de guerrejar amb el Madrid. La c¨¤rrega simb¨°lica, manifesta en la directiva anterior d'Agust¨ª Montal, va perdre pes respecte a l'inter¨¨s econ¨°mic, motor llavors del Bar?a. No nom¨¦s va sanejar els comptes, sin¨® que va fer sentir el soci amo del club i va dimensionar el patrimoni amb la remodelaci¨® del Camp Nou i el Palau i l'edificiaci¨® del Miniestadi, el Museu i la Masia. L'¨¨xit social ¨Cl'entitat va superar els 100.000 socis¨C, econ¨°mic ¨Cels exercicis se saldaven amb super¨¤vit¨C i empresarial, com a m¨¤xim representant del negoci de la construcci¨®, que substitu?a el del t¨¨xtil, i convertit el Bar?a en la primera instituci¨® poliesportiva, va contrastar amb les pen¨²ries esportives: va passar de fitxar F¨¦lix i Tarr¨¦s a contractar Maradona i Schuster, i va fer seure Muller, Rif¨¦ i fins i tot Helenio Herrera a la banqueta per lliurar-se despr¨¦s a Lattek o Menotti. Perdre la final de la Copa d'Europa a Sevilla el 1986 expressa el pitjor dels seus fracassos despr¨¦s d'aconseguir una Lliga i quatre Recopes, la primera presidida pel desplegament de l'afici¨® (40.000 aficionats) a Basilea 79.

El Mot¨ª de l¡¯Hesperia

Els jugadors van demanar fins i tot la seva dimissi¨® en l'anomenat Mot¨ª de l'Hesperia el 1988. La plantilla es va sentir enganyada per la junta pels drets d'imatge i els pagaments a Hisenda i va posar N¨²?ez contra les cordes fins que va trobar auxili novament en Cruyff. Els nacionalistes, representats per Sixte Cambra i Josep Maria Fust¨¦, aliat amb Marta Ferrusola, esposa de Jordi Pujol i responsable del sector esportiu a Converg¨¨ncia, van perdre les seves opcions davant del t¨¤ndem N¨²?ez-Cruyff. La capacitat del president per generar ingressos va propiciar la remodelaci¨® exhaustiva de la plantilla que exigia l'entrenador procedent de l'Ajax. A partir de la Copa guanyada al Madrid a Val¨¨ncia el 1990, just en el moment m¨¦s cr¨ªtic del cruyffisme, va triomfar el Dream Team, guanyador de quatre Lligues consecutives, tres l'¨²ltima jornada, i de la primera Copa d'Europa del Bar?a, a Wembley el 1992.

El triomf a Londres va ser tan apote¨°sic com dolorosa va resultar la derrota a Atenes el 1994. L'alian?a de N¨²?ez i Cruyff es va deteriorar sense remei, conscients tots dos que era una associaci¨® tan interessada com antag¨°nica, i va deixar de tenir sentit a partir del 1996. El president va q¨¹estionar la pol¨ªtica de fitxatges de l'entrenador, i el va arribar a comparar amb la portera de casa seva, i despr¨¦s es va lliurar a Louis Van Gaal, un t¨¨cnic holand¨¨s que havia tingut ¨¨xit amb l'Ajax i que rivalitzava amb Cruyff. Abans de fer el canvi, no obstant aix¨°, va haver-hi una temporada d'interinitat que va expressar la pugna entre cruyffistes i nu?istes i va deixar a la intemp¨¨rie Bobby Robson i Ronaldo. El brasiler va abandonar el club despr¨¦s d'un any plet¨°ric malgrat no guanyar la Lliga. El president es va negar a atendre les peticions dels representants del jugador en una decisi¨® que alguns sectors van interpretar com la ren¨²ncia del Bar?a a competir en la incipient ind¨²stria del futbol, que despr¨¦s liderarien els gal¨¤ctics de Florentino P¨¦rez.

N¨²?ez ni tan sols va trobar tranquil¡¤litat en la celebraci¨® del centenari del club, el 1999. Malgrat l'excel¡¤lent balan? de les seccions, encara a costa de competir amb clubs de Catalunya, les dificultats eren creixents tant per a l'estabilitat esportiva com la financera i la institucional despr¨¦s que no progressessin projectes com el del Bar?a 2000. La maquin¨¤ria, dirigida pel gerent Ant¨®n Parera, va deixar de ser efectiva: augmentava la cr¨ªtica period¨ªstica, redu?da a l'inici del mandat despr¨¦s que purguessin figures com les de Morera Falc¨® i Alex J. Botines; la massa social es fracturava i davant dels grups radicals de suport al consell van apar¨¨ixer col¡¤lectius opositors com el de l'Elefant Blau, que va sotmetre el president a una moci¨® de censura; i la junta ja no era aquell miniparlament format per directius de diferent signe pol¨ªtic i ideat per N¨²?ez per blindar-se davant del nacionalisme de CiU.

A N¨²?ez ja no en tenia prou amb el suport dels penyistes i dels seus 25.000 socis fidels ¨C¡°al soci no se'l pot enganyar¡±, repetia¨C per governar el club i va dimitir el 2000. ¡°A Jesucrist tamb¨¦ el van crucificar¡±, va afirmar despr¨¦s de 22 anys al Camp Nou. Auster i emotiu, la seva figura de president va continuar sent una font d'inspiraci¨® per als programes d'entreteniment mentre la seva condici¨® d'empresari patia un dur rev¨¦s el 2015 per la condemna de dos anys i dos mesos de pres¨® per subornar els inspectors d'Hisenda.

Habitualment turmentat, dram¨¤tic fins i tot en la vict¨°ria, N¨²?ez no va entendre mai la sent¨¨ncia, conven?ut que havia obrat com corresponia, igual que va fer en el seu moment amb Jordi Pujol quan li va demanar que l'ajud¨¦s en el seu contenci¨®s amb la premsa: ¡°Si tu toques un bot¨®, deixaran de criticar-me a TV3¡±. N¨²?ez entenia que per triomfar en la vida tot era q¨¹esti¨® de saber tocar el bot¨® oport¨², com quan va lliurar el futbol a Cruyff. Una visi¨® que dona per a una nova caricatura i tamb¨¦ per augmentar la llegenda sobre qui era de deb¨° N¨²?ez (Baracaldo, 1931-Barcelona-2018), un empresari constru?t a si mateix a partir de l'empresa del pare de la seva dona, Maria Llu?sa, i que es va eternitzar tant com a president que se'l va arribar a confondre amb l'amo del Bar?a.